Aquest és el segon any que complim amb el compromís de fer públics els resultats de la nostra activitat a l’àrea de parts.
Com ja diguérem l’any passat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), considera que la taxa ideal de cesària ha d’oscil·lar entre el 10 i el 15%. Així i tot, la Dra. Marleen Temmerman, directora del Departament de Salut Reproductiva de l’OMS declara que “L’important és garantir que s’ofereixi la cesària a totes les dones que la necessitin, i no centrar-se simplement en abastar una taxa determinada.”.
Durant el 2016, atenguérem el part de 71 dones i férem 11 cesàries (15%), percentatge que entra dins dels intervals recomanats internacionalment. El 55% dels parts foren no instrumentats i el 30% instrumentats (només 1 de 21 va necesitar el fòrceps, la resta es feren amb la ventosa obstètrica, instrument que arrisca molt poc la integritat genital de la mare). Tres dels parts atesos varen ser bessonades, i dos d’aquests parts es produiren per via vaginal de manera exitosa, mentre que el tercer va ser per cesària atès que el primer bessó no venia de cap.
L’anestèsia regional (epidural o raquianestesia) s’aplicà a 69 dones. Potser això explica el recurs freqüent a la ventosa obstétrica a les dones que parien el seu primer fill. Es coneix que l’ús de l’epidural no augmenta les cesàries però sí augmenta les “ajudes” a l’expulsiu, moltes vegades per poca sensació de ganes d’empènyer de la mare.
Quant al tall al periné abans del naixement (“episiotomía”), el vàrem realitzar al 30% dels parts vaginals i al 20% dels parts normals o eutòcics. El 43% dels parts vaginals cursaren amb un esquinç superficial i el 22% amb un de tipus II (lesió de pell, greix i múscul subjacent), ambdós tipus d’esquinç amb molts bons resultats després de la sutura de la ferida o de no suturar-la, si és petita.
Si ens comparam amb els resultats dels hospitals públics de Balears dels darrers anys, encara que amb les lògiques reserves, ja que el nostre nombre de parts és molt més baix, tenim manco percentatge de cesàries, més ús d’epidural i de ventosa obstétrica.
Al llarg de l’any, només vàrem haver de derivar a una gestant a un hospital públic a causa de ser portadora d’un fetus de pes baix i risc de prematuritat, mentre que la resta de pacients ateses per nosaltres i que desitjaven parir al sector privat, varen poder dur a terme tot el seu procés sense haver de recórrer a la sanitat pública.
Una altra vegada, el nostre agraiment a la bona feina de l’equip de comares i auxiliars de l’Hospital Quirón Palmaplanas, moltes d’elles companyes des de que em vaig iniciar en l’ofici ginecològic i algunes, fins i tot, alumnes meves de la Unitat Docent de Comares. Sense elles, el que us cont no hagués estat possible. Farem tot el que estigui al nostre abast per a que les nostres xifres millorin o que, almanco, s’estabilitzin.
Font: Dra. Gibert
