DRA. GIBERT

Bondats del DIU hormonal: anticonceptiu excepcional i preventiu de càncer d’ovari i d’endometri

11 abril, 2018
Bondats del DIU hormonalAlguns invents o descobriments en medicina marquen la diferència, i no necessàriament han de ser ni complexos, ni intricats per triomfar. Al meu parer, una de les fites ginecològics de la meva època és el dispositiu intrauterí (DIU) hormonal. Sí, sí, em referesc a aquests que et treuen o redueixen la regla a la mínima expressió i que, a més, et protegeixen contra l’embaràs igual de bé o millor que la lligadura de trompes, als mateixos que ens han evitat infinitat d’operacions per extirpar l’úter (histerectomies) indicades per regles abundantíssimes. A més els beneficis d’aquest dispositiu no es queden aquí, ja que fa ja algun temps que se li dóna la volta a la prevenció per part del mateix de dos càncers: ovari i úter. De fet, hi ha evidències que els mètodes anticonceptius hormonals en general protegeixen contra els càncers d’úter, ovari, colorectal, leucèmies i limfomes.

Recentment, s’han publicat a la prestigiosa revista Gynecologic Oncology alguns resultats de l’estudi NOWAC (Dones noruegues i càncer) sobre una cohort d’unes 100.000 dones. Més de 9.000 dones van usar el dispositiu hormonal alguna vegada, mentre que una mica més de 95.000 no el van usar mai. En comparar els casos de càncer d’ovari, endometri i mama es va objectivar que, en les usuàries del dispositiu, el risc de càncer d’ovari era de gairebé la meitat que les no usuàries, el d’úter era un 80% inferior i el de mama apareixia en la mateixa proporció tant en usuàries com a no usuàries del DIU.

De fet, el tema del càncer de mama és un cavall de batalla des de fa temps, i falten estudis detallats que llancin llum sobre el tema. Un altre treball molt recent, de la Dra. Lina Morch, sí que apunta a un augment de risc de càncer de mama del 20% entre les usuàries del DIU hormonal i, a diferència d’altres mètodes hormonals que semblaven predisposar lleugerament al càncer de mama, el presumpte risc no augmentava a més temps d’ús.

¿La conclusió pràctica de tot això?

– Que el conjunt de càncers possiblement prevenguts pel DIU hormonal són més nombrosos i de pitjor pronòstic que l’excés de càncers de mama, encara no confirmat, que pogués haver-hi.

– Que en Medicina cal aplicar el principi de “dosi mínima eficaç”, és a dir, prescriure la dosi o de fàrmac mínima necessària per produir l’efecte desitjat. Per tant, no canviar un DIU nou inserit a partir dels 40 anys fins a la menopausa sembla una molt bona idea, atès que s’exposa al cos a menys hormones, a part de ser molt còmode per a la pacient. Encara que en la fitxa tècnica (prospecte) del DIU hormonal s’especifica que dura 5 anys, la Societat Espanyola de Contracepció ja fa temps que avala no renovar els DIUs inserits a partir dels 40 anys.

En resum, el DIU hormonal equival a eficàcia anticonceptiva altíssima, comoditat per l’escassesa de sagnats i prevenció de certs càncers, sobretot, d’ovari i úter. Us seguirem informant!