Prevenció Archivos - DRA. GIBERT

4 de març: Dia Internacional del Virus del Papil·loma Humà

1 març, 2022

El 4 de març és l’ocasió per conscienciar-nos del virus del papil·loma humà (VPH), la causa més freqüent de malalties de transmissió sexual i de càncers tant anogenitals (anal, de penis, vulvar, vaginal) com de cap i coll.

Conèixer-lo i prevenir-lo són claus.

La prevenció consisteix en:

Evitar contagiar-nos: preservatiu (masculí o femení), vacuna (homes i dones joves).
Detectar les lesions abans que derivin a càncer: les citologies serveixen però, a partir dels 30 anys, el millor és fer-se una prova de VPH en fluix vaginal cada 5 anys. És el que recomana l’Organització Mundial de la Salut, ja que la citologia queda obsoleta com a prova fonamental en el diagnòstic precoç a partir dels 30 anys.
No fumar: sí que ho heu entès bé. La infecció per VPH als fumadors es desenvolupa de forma més ràpida i agressiva amb respecte als no fumadors. En definitiva, teniu un motiu més per abandonar-lo.

A les nostres diapositives d’Instagram, us explicam els eixos de la campanya contra el VPH segons la IPVS (Societat Internacional del Papil·lomavirus) que és la que ha tengut la iniciativa d’instaurar aquesta jornada.
Des de finals de 2019 realitzam la detecció precoç amb VPH a la nostra consulta. Ja portam més de 1.000 pacients amb prova feta i els resultats són molt bons. Tant és així que us ho recomanam a totes les que veniu a la vostra revisió. La majoria de les companyies asseguradores ho cobreixen, però no totes. T’ho explicam aquí amb més detall.

La vacuna de la grip: un petit benefici per a tu i un molt gran per al teu fill i el teu entorn

16 novembre, 2021

De tots és sabut que la vacunació antigripal redueix, en qui la rep, els símptomes i el risc de mort a causa de la grip.

La grip s’assembla a un refredat, només que dura més, té la capacitat d’esgotar les nostres defenses i fer-nos proclius a contagiar-nos d’altres malalties com la pneumònia bacteriana, i en aquest cas, en lloc d’anar millorant a poc a poc, cada cop anam a pitjor.

Es prioritza la vacunació de les persones més vulnerables a la grip i que pertanyen a un o més dels grups següents:

Persones de 65 o més anys, que també rebran la tercera dosi de la vacuna contra la COVID-19.
Malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques, respiratòries, renals o hepàtiques cròniques.
Diabètics.
Obesitat important (índex de massa corporal de 35 o més).
Malaltia renal crònica.
Anèmies i malalties de l’hemoglobina (talassèmia, drepanocitosi i altres).
Trastorns de la coagulació com l’hemofília.
Càncer dòrgans sòlids i de la sang.
Celíacs.
Malalties amb deteriorament cognitiu.
Problemes neuromusculars severs.
Portadors d’implant coclear.
Malalties reumàtiques cròniques i autoimmunes.

I en aquest grup de vulnerables hi són les embarassades, que s’han de vacunar independentment de les setmanes de gestació. Les no vacunades tenen l’oportunitat d’obtenir la seva dosi dins dels 6 primers mesos postpart si la campanya encara és vigent. Pensau que els vostres nadons són molt sensibles a la grip en el seu primer semestre de vida.

Recordau que l’embaràs s’associa a canvis cardiopulmonars i immunològics, que afavoreixen una grip més greu i, per tant, amb més complicacions i ingressos. Els avortaments, els defectes congènits, la prematuritat i les morts fetals intrauterines són també més freqüents entre les que contrauen la grip. Tot i així, els beneficis individuals són petits, aleshores, per notar-los cal vacunar milers de dones.

Les embarassades tenen més probabilitats de patir una grip greu. Vacunar-se no només les protegeix a ellas, sinó també als seus bebès i al seu entorn.

En aquest segon hivern de pandèmia, la campanya de vacunació contra la grip a Balears ja s’ha iniciat el 4 de novembre i conclourà el 17 de desembre. En el cas concret de les gestants, les dates d’inici són diferents:

Si ets entre les 27 i les 36 setmanes i encara no t’has vacunat de la tos ferina: a partir del dilluns 8 de novembre. S’aprofitarà la vacunació contra la grip per oferir-vos la vacunació contra la tos ferina.
Per a la resta de les embarassades: a partir del dilluns 22 de novembre.

A partir del final de la campanya, qualsevol persona pot accedir a la vacuna fins que s’acabin les dosis comprades pel Govern i que són 304.800, 80.000 més que l’exercici anterior.

Si estàs embarassada i no t’han avisat amb un SMS recordatori de la necessitat de vacunar-te, pots demanar cita per rebre la teva dosi als Centres de Salut als telèfons 971.43.70.79 o al 902.079.079 i recorda que la cita ha de ser amb la comare, qui és la que us vacunarà durant l’embaràs.

Les embarassades es vacunaran amb Vaxigrip Tetra® que es dispensa gratuïtament, encara que també es pot adquirir per compte de cadascú a la farmàcia per gairebé 15 €.

D’altra banda, cal tenir present que si bé la vacuna no és meravellosa, és a dir, no protegeix més de 7 de cada 10 vacunats. Aleshores, allò que “em vaig vacunar i vaig agafar la grip” no va tan desencaminat.

Tot i la seva efectivitat millorable, també és veritat que vacunar-se no només protegeix el vacunat, sinó també el seu entorn, per això l’Organització Mundial de la Salut recomana assolir el 75% de vacunats, en cadascun dels grups establerts, per aconseguir així la “immunitat de ramat”, concepte molt en voga a causa de la pandèmia de la COVID-19.

Arran de tot això, s’entén la recomanació de vacunació a aquelles persones que, per la seva ocupació, estan en contacte amb els més vulnerables. Aquestes són els treballadors al servei de la comunitat (personal de centres sanitaris, sociosanitaris, institucions geriàtriques, farmàcies i cuidadors de malalts de risc). Si ets bomber o policia, també és convenient que et vacunis, per tractar amb un públic anàleg els treballadors del punt anterior.

D’altra banda, si treballes amb nins de 0 a 5 anys i estàs vacunat, tens més probabilitats de tallar la transmissió del virus entre els més joves. Tenou en compte que els nins són els principals contagiadors de refredats, grips i infeccions virals gastrointestinals, ja que en tenir les seves defenses més immadures desprenen més virus i durant més temps.

Una altra recomanació interessant i en què no tots caiem és en la pertinència de protegir els que treballen amb aus i porcs. Segur que algun recorda notícies sobre les grips aviària (de les aus) o porcina (dels porcs). Tingueu en compte que si un granger contagiat per grip humana, també contrau el virus de la grip aviària o porcina, aquests poden compartir el seu material genètic entre si dins del seu cos i crear un virus combinat més agressiu.

Si emmalaltiu de grip, beveu molta aigua, preneu paracetamol i només aneu a un centre sanitari si no millorau. És important limitar els nostres moviments per no contagiar els altres. La resta de mides ja us les coneixeu de sobres gràcies a la COVID-19: tossir sobre mocadors de paper nets o sobre l’avantbraç, rentar-se les mans amb aigua i sabó o solució hidroalcohòlica i fer servir màscara.

31 de maig: Dia Mundial Sense Tabac

30 maig, 2021

L’Organització Mundial de la Salut proposa cada any un lema diferent. En 2021 és: “Em compromet a deixar el tabac”.

La campanya d’enguany es desenvolupa al voltant de la pandèmia de la COVID-19, ja que els fumadors són un grup de més risc de malaltia severa i mort.
Sembla que, a poc a poc, començam a deixar la pandèmia enrere i encara que no ens podem relaxar, ni molt menys, ja toca recuperar altres aspectes que cal cuidar si volem gaudir de quantitat i qualitat de vida.

Ja sabeu que un dels meus temes preferits és el càncer i la seva prevenció. I deixar de fumar és una part molt important perquè EL TABAC ÉS LA PRINCIPAL CAUSA DE CÀNCER I DE MORT PER CÀNCER.

Quants de càncers hi ha relacionats amb el tabac? Els de boca, gargamella, esòfag, estómac, colorectal, fetge, pàncrees, laringe, pulmons, ronyons, bufeta, coll uterí, mucinós d’ovari i la leucèmia mielógena aguda.
En deixar de fumar el risc de patir un càncer lligat al seu ús va baixant de mica en mica, així:

Dins dels 5 als 10 anys d’haver deixat de fumar, la probabilitat de presentar càncer de boca i vies respiratòries altes es redueix a la meitat i als 20 anys el risc gairebé s’iguala amb una persona no fumadora.
Als 10 anys, baixen els riscos de càncer de ronyó, bufeta i esòfag.
Als 10-15 anys, el risc de càncer de pulmó disminueix a la meitat.

Llavors, esperem tornar-te a veure per la consulta i que ens expliquis què bé que et trobes des de que no fumes.
I també t’animam a que signis a la pàgina de l’OMS: “Em compromet a deixar el tabac.”, fes-ho saber!

1 de desembre, Dia Mundial de la SIDA

1 desembre, 2020

Avui, 1 de desembre, es commemora el Dia Mundial de la SIDA. Sens dubte, és una oportunitat per recordar que TOTS podem estar en risc de contraure’l en molts de moments de la nostra vida, per això no hem de baixar mai la guàrdia. També és el moment de donar suport als nostres companys, amics i coneguts que porten aquest virus. Perquè no hi ha res pitjor que donar-li l’esquena al proïsme quan vénen mal dades o marginar a una persona infectada com si d’un empestat o un leprós es tractàs.

Als que inicien una nova relació o canvien de parella, els insistim en l’ús del preservatiu, que pot ser tant masculí com femení, i d’altres barreres, com paper film de cuina o un condó tallat, si es practica sexe oral, i en fer-se serologies periòdiques si la nostra parella no és molt estable o és oberta.
Les que teniu assegurança privada, només cal que ens envieu un missatge mitjançant el nostre formulari de contacte i us demanam una serologia de malalties de transmissió sexual. Si no és el cas, la Conselleria de Salut posa a la disposició de totes i tots el CAITS (Centre de Diagnòstic, Tractament i prevenció d’infeccions de Transmissió sexual) que és a l’Ambulatori de l’Carme, a la Rambla de Palma, es sol·licita cita prèvia al 871.205.719 i obren de dilluns a divendres horabaixa, és totalment gratuït. Davant el dubte, millor consultar. Si tenguéssim el virus, hi ha tractaments molt eficaços per frenar les seves repercussions en salut. Si tenim alt risc de contraure’l, hi ha una medicació anomenada comunament PrEP que presa de forma constant redueix molt les possibilitats d’infectar-nos.
I ara un repàs ràpid del que contagia i NO contagia.

Contagien: el sexe sense protecció, també l’oral, i compartir agulles. Una mare ho pot transmetre al seu fill durant l’embaràs.
NO contagien: compartir menjar, begudes i coberts; donar una besada o una abraçada. Tampoc contagien la tos, els esternuts i utilitzar el mateix excusat.

L’ONUSIDA, Programa de les Nacions Unides sobre la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) / SIDA, ha escollit enguany com a lema l’expressió “Responsabilitat compartida”, per ressaltar que prevenir la propagació d’aquest virus, i d’altres, requereix de la col·laboració de tots i totes.
Ara que no podem viatjar, us adjunt aquesta foto de la seu de l’ONU a Nova York il·luminada amb el llaç vermell de la SIDA, menys és res.
A Balears, de cada 10 afectats per VIH, 8 són homes i dues dones. En els últims tres lustres, s’han diagnosticat uns 2.600 casos.

Octubre: mes de la sensibilització contra el càncer de mama

16 octubre, 2020

L’Organització Mundial de la Salut ha establert que el mes d’octubre es dediqui a la prevenció, diagnòstic precoç i tractament de el càncer de mama, a més, el 19 d’octubre se celebra el Dia Internacional del Càncer de Mama. No de bades, aquest càncer és el més freqüent entre la població femenina amb diferència. Per a Espanya s’estimen uns 32.000 casos anuals d’aquest càncer i gairebé 7.000 morts, mentre que el càncer de còlon afectaria unes 18.000 dones, el de pulmó a una mica més de 7.000 i el d’úter (endometri) a algunes dones menys.
Com les malalties malignes de la mama són tan freqüents i, a més, el nostre equip les diagnostica i tracta, hem volgut donar suport a aquesta gran iniciativa amb la present ressenya i una foto de tot l’equip, ja que tots volem aportar el nostre gra d’arena. Per a les que ens coneixeu més, podreu veure una cara nova, la Sra. Mónica Fajardo, que exercirà tasques administratives i a la qual donam la nostra més cordial benvinguda.

La gran majoria de càncers de mama apareixen a l’atzar, és a dir, són esporàdics, mentre que el 15% són familiars, i el 5% restant són genètics o vinculats a la presència d’un gen específic que, en la meitat dels casos, és el gen BRCA que també predisposa al càncer d’ovari. Altres factors que juguen un paper en l’aparició de càncer de mama són:

L’edat: això passa en tots els càncers que, al cap i a la fi, són el resultat de l’envelliment cel·lular. A més edat, més risc de càncer. Us ho explicam en una altra part de la nostra web.
Ser dona: el càncer de mama masculí existeix, però, per cada home que emmalalteix, ho fan 100 dones. I és que la majoria de càncers de mama depenen de les hormones femenines.
La raça: és més freqüent entre les blanques i menys entre les asiàtiques i hispanoamericanes.
El pes: les obeses i amb sobrepès són més proclius que les de pes normal i les primes.
La regla: a més anys de regla i, per tant, d’exposició hormonal, més risc de càncer de mama.
Els fills: no tenir-los o ser mare tardana augmenten el risc. Alletar protegeix contra el càncer de mama.
Els tòxics: l’alcohol i el tabac l’afavoreixen.
La vida saluble: si consumim una dieta rica en fruites i verdures, i practicam exercici de forma regular disminuïm les possibilitats de contreure un càncer de mama.

En definitiva, no podem fer massa per modificar certs factors de risc, només podem influir portant una vida saludable i aspirant a un pes ideal, així com donant pit als nostres fills.
Un altre assumpte és ser conscients que qualsevol canvi significatiu en les nostres mames necessita una consulta. L’autoexploració mamària sistemàtica no sembla que salvi vides, en canvi, conèixer els nostres pits, els canvis que ocorren amb el cicle menstrual i fer-los una inspecció succinta un cop a l’mes aproximadament, mentre ens dutxam o ens aplicam crema, ens pot ajudar a detectar-lo. Els diem a les nostres pacients que les mames són simètriques, com els miralls, i que la distribució de teixit mamari varia, sent més abundant a prop de l’aixella i menys a les parts de la mama més pròximes a l’escot. Si la textura de les zones simètriques de la mama és semblant, no ens hem de preocupar. Al contrari, si una zona té una textura molt diferent de l’altra, o bé, si ens notam un nòdul d’1 cm o més, el primer que cal fer és esperar que ens vingui la regla i que el pit perdi la seva turgència. Si fins i tot així, el pit segueix amb els canvis percebuts, llavors ha arribat el moment de visitar al nostre metge de confiança.
Pel que fa a les mamografies, és útil realitzar-se-les cada dos anys entre els 50 i 69 anys com a regla general . A les més joves, els sol·licitam també una ecografia per al millor estudi de la mama, ja que sol ser densa; mentre que en les que són una mica més grans, els seguim demanant algunes mamografies, fins i tot més enllà dels 70 anys, mentre gaudeixin de bona salut.
A la nostra consulta, us animam a que us ocupeu del vostre cos i, si hi ha problemes, ens posam mans a l’obra per solucionar-los. Operam la mama, prioritzant les cicatrius poc visibles i la conservació de la mateixa. Pensam que, si una arriba a tenir un càncer de mama, el millor és que el pit afectat quedi en unes condicions òptimes tant de salut com estètiques.

Hoy es el Día Mundial del Cáncer de Cérvix 2020

26 març, 2020

Bon dia a tots. L’absolut protagonisme de la pandèmia de l’Coronavirus farà que, enguany, el Dia Mundial del Càncer de Cèrvix passi bastant desapercebut. Certament, ha coincidit amb la notícia que els morts espanyols per COVID-19 ja superen, en número, al dels xinesos. Força per a tots i totes per superar les dues properes setmanes que s’auguren dures, sobretot per a la Comunitat de Madrid.

Però ni la calma, ni la tempesta són eternes, llavors, ja ens estam preparant per a la postpandèmia i tornarem a l’atac contra un altre virus, el del papil·loma humà, el causant de el càncer de cèrvix.

Mai és mal moment per recordar que, cada any, a les Balears, es diagnostiquen gairebé 60 casos nous de càncer de coll uterí i unes 24 dones moren per aquesta causa. És una malaltia pròpia de joves: una de cada tres malaltes té menys de 45 anys al diagnòstic i dos de cada tres menys de 55. Pràcticament, tots aquests càncers s’associen a una infecció persistent pel virus del papil·loma humà, que és de transmissió sexual. Contagiar-se d’aquest virus és una cosa comuna; no cal haver tingut una vida sexual molt intensa, només cal haver tengut relacions una sola vegada amb algú que no sigui verge. Tampoc importa el temps que duguis sense mantenir relacions: el virus pot estar latent durant dècades fins a causar la malaltia.

Quan dóna símptomes, el seu pronòstic és ombrívol. De fet, la supervivència als 5 anys oscil·la entre el 20% i el 60% segons la fase de la malaltia.

Els millors resultats s’aconsegueixen mitjançant la detecció de lesions precanceroses o càncers molt incipients, que no causen cap símptoma. Un càncer de coll uterí precoç té més del 95% de possibilitats de curar-se, a més, el seu tractament té moltes menys seqüeles que els propis de les fases avançades.

En ple segle XXI, a prop teu, encara hi ha dones que pateixen aquest càncer, moltes vegades en silenci. Lamentablement, el 80% de les afectades no s’han realitzat citologies per a la seva detecció precoç amb la periodicitat recomanada. A més, a les Balears, s’estima que una de cada tres dones no van a les consultes de la seva comare o del seu ginecòleg per efectuar les citologies que els correspondrien per edat. Els motius de la no assistència són múltiples: no coneixen la malaltia, creuen que no els passarà mai a elles, no es volen sotmetre a una exploració vaginal, no tenen temps…

Si tens entre 25 i 65 anys i no t’has fet una citologia en els últims tres anys, sol·licita ja una cita. I, si tens menys de 25 anys i no t’has vacunat contra el virus del papil·loma humà, encara ets a temps, demana-li al teu infermera del Centre de Salut que te l’administri, és gratuïta. Si notes algun símptoma anormal, com sagnats entre regles o després de tenir relacions, no et quedis amb el dubte, comenta-ho al teu metge. Demana’ls a les dones del teu entorn si s’han fet les citologies pertinents. Contribueix a aturar la propagació de virus mitjançant el preservatiu (masculí o femení), sobretot si la teva parella no és de llarga durada o és oberta. No fumis, ja que el tabac contribueix al fet que el virus de l’papil·loma humà derivi en un càncer de cèrvix.

Perquè, contra el càncer de cèrvix, TOTES I TOTS sumam.

Avui 4 de febrer és el Dia Mundial del Càncer

4 febrer, 2020

Tornam a ser el 4 de febrer, Dia Mundial del Càncer, iniciativa de la Unió Internacional contra el Càncer (UICC).
L’any passat, enguany i el que ve el lema serà el mateix: “Jo som, I vaig a”, de manera que tothom, malalts i sans, professionals sanitaris i no sanitaris, joves i vells poguem posar el nostre gra d’arena. Començaré doncs jo, dient vos “Jo som la Dra. Gibert, i vaig a recordar-vos que almenys una tercera part dels càncers es poden prevenir amb hàbits saludables.”

Ja haureu notat que el càncer, si bé pot aparèixer a qualsevol edat, augmenta a partir de la cinquantena, mentre que els seixanta i setanta anys són les edats més freqüents. El càncer sol ser el resultat del dany repetit de factors ambientals adversos sobre el nostre organisme. I què podem fer?
– Com a individu: sé responsable de la teva salut, vacuna’t del que pertoqui (hepatitis B, papil·loma humà), fes exercici, no engreixis massa, no fumis, pren les begudes alcohòliques amb molta mesura i evita l’exposició solar perllongada i/o excessiva.
– Com a pares: fomentau des de les vostres famílies i des de les escoles dels vostres fills els comportaments saludables com l’esport, la limitació d’aliments ensucrats i la dieta equilibrada als menjadors. També és el moment per començar a inculcar hàbits saludables de cara a l’adolescència i l’edat adulta.
– Com a treballadors i empresaris: el nostre entorn laboral no hauria de permetre l’exposició a carcinògens, i hauria de fomentar l’activitat física, els àpats saludables i crear espais lliures de fum.
Perquè l’important és viure amb quantitat i qualitat, i la millor cosa és poder evitar el càncer, malaltia que mata al món cada any uns 10 milions de persones, just per darrera de les malalties cardiovasculars. Encara que el diagnòstic precoç sigui una eina formidable, millor no haver d’arribar a diagnosticar un càncer, malaltia a la que sobreviuen el 80% dels malalts als 5 anys del seu diagnòstic precoç, però només la meitat si es troba en un estadi més avançat.
A la nostra consulta, complim amb les recomanacions de la Unió Europea, quant a detecció precoç o cribratge, ja que us feim citologies periòdiques o deteccions de virus de papil·loma humà segons el cas, us instruïm sobre la detecció precoç del càncer de mama i recomanam mamografies de cribratge. A més, sol·licitam la detecció de sang oculta fecal a partir dels 50 anys.
En 2020, igual que en 2019, els càncers més freqüentment diagnosticats a les dones espanyoles seran els de mama, còlon i recte. A molta distància, hi seran els de pulmó, cos uterí, bufeta urinària, limfomes no Hodgkin i el càncer de tiroide. De fet, a les dones residents a Mallorca s’hi esperen uns 600 casos de càncer de mama, 350 colorectals, 150 de pulmó, 130 de cos uterí, 70 d’ovari i 38 de cèrvix.

Si notau qualsevol símptoma anormal, com un bony al pit, pèrdua de sang per recte, esput, sagnats vaginals abundants o no esperats, o augments de perímetre abdominal acompanyats de pèrdua de gana o pes, no dubteu en consultar. Les revisions ginecològiques periòdiques són també una eina molt útil.

1 de desembre: Dia Mundial de la SIDA

1 desembre, 2019

Un any més, contribuint a crear consciència sobre aquesta malaltia. Per sort, el nombre de casos nous va davallant, amb l’excepció dels homes gays foranis. De fet, el 85% de nous casos són homes, homosexuals o bisexuals, per això, les dones no hem de davallar la guàrdia, ninguna estam segura de l’historial sexual de les nostres parelles.

La prova del VIH és sempre al vostre abast tant a la nostra consulta com al sector sanitari públic. Una mai sap si la seva parella “està neta”, així que una opció és començar les relacions amb una serologia de VIH (virus de la immunodeficiència humana) i d’altres microbis de transmissió sexual actualitzada de cada membre de la nova parella.

WHOWAD2019_infographic_2_800x800_SP

Una novetat d’enguany és la PrEP o profilaxi prèvia a l’exposició finançada per la Seguretat Social. La presa d’una pastilla diària de Truvada(R), mescla de dos medicaments, tenofovir i emtricitabina, prevé el contagi si es tenen relacions sexuals sense preservatiu, quan un dels membres de la parella té la infecció o risc de contreure-la. Gràcies a això, ja no fa falta fer rentat de semen i fecundació in vitro als casos en que l’home sigui portador del VIH, i això, dins la Ginecologia, facilita molt les coses. Així i tot, encara que la infecció per VIH ja és una malaltia crònica, no es cura, i millor que no ens la contagiïn, clar.

Dia Mundial de l’Infant Prematur 2019

17 novembre, 2019

Avui, 17 de novembre, se celebra el Dia Mundial de l’Infant Prematur, una forma de crear consciència sobre aquest problema. Segur que aquesta loteria li ha tocat a algú de la família, a alguna amiga o veïnada.

Aprofitam l’avinentesa, per presentar-vos una nova entrada sobre la prematuritat al nostre web, per a que estigueu ben informades de què parlam i què feim a la consulta per minimitzar els vostres riscos.

També, la nostra companya, l’administrativa del CS Pont d’Inca, Encarna Tárraga ens ha fet una vistosa infografia per il·lustrar el problema.

Prematur_2019_E_Tárraga

Dia Mundial del Càncer 2019: cada 4 de febrer, creem consciència

3 febrer, 2019

World_cancer_day_2019 Avui, 4 de febrer, és el Dia Mundial del Càncer. És una iniciativa de la Unió Internacional contra el Càncer (UICC), la més antiga contra aquesta malaltia.

El lema de les campanyes per a aquest any i fins al 2021 són “Jo som, I vaig a”, per a que tots siguem protagonistes de la campanya. Per exemple, us puc dir “Jo som la Dra. Gibert, i vaig a contribuir a difondre les repercussions d’aquesta malaltia mitjançant les xarxes socials.”

Llavors, comencem:

– El càncer és una malaltia mortal en molts de casos (la meitat de malalts han mort als 5 anys del diagnòstic). Si el diagnòstic és precoç, “només” moren el 20% als 5 anys.

– Al món, cada any, es diagnostiquen uns 18 milions de càncer i gairebé 10 milions de persones moren a causa del càncer, és la segona causa de mort al món.

– En països de renda mitjana i baixa, el risc de morir per càncer és superior al nostre.

– Almenys, 1/3 part d’aquestes morts es podrien prevenir aplicant estratègies múltiples que inclouen l’autocura i el diagnòstic precoç.

– La Unió Europea recomana la detecció precoç (cribratge) del càncer de mama, colorectal i de cèrvix. A Balears tenim organitzat el cribratge del càncer de mama i de coll uterí, però no el del càncer colorectal. Per a les que veniu a la nostra consulta, és molt fàcil, però no està a l’abast de les que no tenen assegurança privada. Els governs han de minimitzar les diferències entre classes socials en la mesura del possible, ja que totes les persones tenim la nostra dignitat.

– Cal insistir en la importància d’uns hàbits saludables: dieta sana, exercici, no fumar, ni beure, no exposar-se al sol en excés i sense protecció.

– És important acudir al metge si notam algun símptoma que no és habitual en nosaltres.

– És convenient que ens fem les citologies ginecològiques, mamografies i estudis de sang oculta en femta que ens corresponguin.

A Espanya, comptem amb la gran col·laboració de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) que publica l’informe complet sobre les xifres estimades de càncer a Espanya:

– Gairebé 280.000 casos nous de càncer a Espanya, creixent no només per l’augment de població, sinó per l’arrelament dels hàbits poc saludables.

– La supervivència global augmenta a poc a poc a Espanya i és similar als països del nostre entorn, sent actualment el 53% als 5 anys.

– Els càncers més freqüentment diagnosticats a les dones a Espanya el 2019 seran els de mama i còlon i recte. A molta distància, els següents tumors més freqüents seran els de pulmó, cos uterí, bufeta urinària, limfomes no Hodgkin i el càncer de tiroide