DRA. GIBERT

Hoy es el Día Mundial del Cáncer de Cérvix 2020

26 març, 2020

Bon dia a tots. L’absolut protagonisme de la pandèmia de l’Coronavirus farà que, enguany, el Dia Mundial del Càncer de Cèrvix passi bastant desapercebut. Certament, ha coincidit amb la notícia que els morts espanyols per COVID-19 ja superen, en número, al dels xinesos. Força per a tots i totes per superar les dues properes setmanes que s’auguren dures, sobretot per a la Comunitat de Madrid.

Però ni la calma, ni la tempesta són eternes, llavors, ja ens estam preparant per a la postpandèmia i tornarem a l’atac contra un altre virus, el del papil·loma humà, el causant de el càncer de cèrvix.

Mai és mal moment per recordar que, cada any, a les Balears, es diagnostiquen gairebé 60 casos nous de càncer de coll uterí i unes 24 dones moren per aquesta causa. És una malaltia pròpia de joves: una de cada tres malaltes té menys de 45 anys al diagnòstic i dos de cada tres menys de 55. Pràcticament, tots aquests càncers s’associen a una infecció persistent pel virus del papil·loma humà, que és de transmissió sexual. Contagiar-se d’aquest virus és una cosa comuna; no cal haver tingut una vida sexual molt intensa, només cal haver tengut relacions una sola vegada amb algú que no sigui verge. Tampoc importa el temps que duguis sense mantenir relacions: el virus pot estar latent durant dècades fins a causar la malaltia.

Quan dóna símptomes, el seu pronòstic és ombrívol. De fet, la supervivència als 5 anys oscil·la entre el 20% i el 60% segons la fase de la malaltia.

Dia_mundial_ca_cx_2020_cat

Els millors resultats s’aconsegueixen mitjançant la detecció de lesions precanceroses o càncers molt incipients, que no causen cap símptoma. Un càncer de coll uterí precoç té més del 95% de possibilitats de curar-se, a més, el seu tractament té moltes menys seqüeles que els propis de les fases avançades.

En ple segle XXI, a prop teu, encara hi ha dones que pateixen aquest càncer, moltes vegades en silenci. Lamentablement, el 80% de les afectades no s’han realitzat citologies per a la seva detecció precoç amb la periodicitat recomanada. A més, a les Balears, s’estima que una de cada tres dones no van a les consultes de la seva comare o del seu ginecòleg per efectuar les citologies que els correspondrien per edat. Els motius de la no assistència són múltiples: no coneixen la malaltia, creuen que no els passarà mai a elles, no es volen sotmetre a una exploració vaginal, no tenen temps…

Si tens entre 25 i 65 anys i no t’has fet una citologia en els últims tres anys, sol·licita ja una cita. I, si tens menys de 25 anys i no t’has vacunat contra el virus del papil·loma humà, encara ets a temps, demana-li al teu infermera del Centre de Salut que te l’administri, és gratuïta. Si notes algun símptoma anormal, com sagnats entre regles o després de tenir relacions, no et quedis amb el dubte, comenta-ho al teu metge. Demana’ls a les dones del teu entorn si s’han fet les citologies pertinents. Contribueix a aturar la propagació de virus mitjançant el preservatiu (masculí o femení), sobretot si la teva parella no és de llarga durada o és oberta. No fumis, ja que el tabac contribueix al fet que el virus de l’papil·loma humà derivi en un càncer de cèrvix.

Perquè, contra el càncer de cèrvix, TOTES I TOTS sumam.