DRA. GIBERT

La píndola anticonceptiva, a examen

29 gener, 2013

tn_170_170_27_06_1319_54_38La_pindola_anticonceptiva__a_examen

Encara que des de fa dècades se sap que els anticonceptius d’última generació ocasionen més risc de trombes que els seus predecessors, no ha estat fins ara quan l’Agència Europea del Medicament (EMA) s’ha decidit a llançar un procés de revisió d’aquesta família de píndoles.

A instàncies de les autoritats franceses, l’EMA revisarà les dades disponibles sobre els anticonceptius de tercera i quarta generació (els principis actius són desogestrel, gestodèn o drospirenona), i que només a França consumeixen 2,5 milions de dones.

La UE insisteix que no hi ha cap raó perquè les dones deixin de prendre els seus anticonceptius, encara que assenyala que poden consultar amb el seu metge si tenen qualsevol dubte o temor.

França ha iniciat aquest moviment arran de diverses demandes presentades per usuàries d’aquestes píndoles (molt conegudes per noms comercials com Yasmín o Dretine), que consideren que els accidents vasculars que han patit són conseqüència d’aquesta medicació.

De fet, el país gal ha pres en les últimes setmanes algunes mesures per intentar reduir les dispensacions d’aquestes píndoles d’última generació, encara que no pot retirar del mercat per estar autoritzades a nivell comunitari.

En qualsevol cas, la UE insisteix que encara hi ha un risc de trombes superior al que tenen altres píndoles anticonceptives de primera i segona generació, el risc en nombres absoluts és molt baix (“entre 20 i 40 casos per cada 100.000 usuàries per any”), perquè es tracta d’esdeveniments molt poc freqüents entre les dones que prenen aquestes pastilles per no quedar-se embarassades.

Una idea en què coincideix el doctor Ezequiel Pérez Campos, president de la Fundació de la Societat Espanyola de Contracepció. “Des de la seva aparició al mercat en la dècada dels noranta, se sap que aquests fàrmacs tenen major risc trombòtic que els seus predecessors”, tot i que insisteix que es tracta d’un risc petit en termes absoluts. “Com la pròpia EMA va indicar fa una setmana, les dones no han de canviar la pauta arran d’aquestes revisions perquè el risc d’accidents vasculars és major durant el primer any de tractament, i si canvien de anticonceptiu tornarien a començar de nou el risc” , apunta aquest especialista que admet que els fàrmacs a revisió són els més utilitzats en l’actualitat.

El doctor Pérez Camps recorda la importància de fer una bona història clínica a cada dona abans de receptar qualsevol anticonceptiu, perquè en el cas d’aquelles amb antecedents familiars clars de tromboembolisme (o altres factors de risc) ha píndoles únicament a base de gestàgens que no s’han associat a aquests problemes vasculars.

També Diane 35

Casualitat o no, aquests no són els únics fàrmacs que França ha posat en el punt de mira europeu en les últimes setmanes. A més de revisar el popular relaxant muscular Myolastan pels problemes de pell que pot ocasionar, l’agència francesa del medicament (ANSM) també ha posat a la picota ‘Diane 35’, indicat únicament per al tractament contra l’acne, però que moltes dones segueixen usant com anticonceptiu (tant a França com a Espanya).
Les autoritats franceses han reconegut que en els últims 25 anys s’han registrat quatre morts per trombosi venosa lligades a Diane, a les quals caldria sumar 125 casos de “efectes no desitjats del fàrmac”, que només en aquell país prenen unes 315.000 dones.

 El cas el va destapar el diari ‘Le Figaro’ i les autoritats s’han vist obligades a anunciar una revisió completa de Diane i altres fàrmacs genèrics similars.

Com indica a aquest diari el Ministeri de Sanitat, al nostre país fa set anys que Diane està indicat únicament per a casos greus d’acne, hirsutisme o alopècia androgènica, encara que com denuncia el doctor Pérez Camps, moltes dones ho segueixen utilitzant per evitar quedar-se embarassades per seva composició a base d’estrògens i un derivat de la progesterona. “Potser per desconeixement, o perquè està finançat, però el cas és que amb això no hi ha un escàndol com amb els altres anticonceptius”, apunta l’especialista.

Font: El Mundo