La ressonància magnètica és una eina diagnòstica molt útil que s’utilitza freqüentment per saber la causa de les molèsties a les articulacions i a la columna vertebral, encara que té moltes altres indicacions. Les imatges són més definides quan s’administra un contrast que s’anomena gadolini. Com que és una prova que no utilitza radiacions i que distingeix molt bé uns teixits blans dels altres (múscul, greix, menisc, tendons…) s’anava utilitzant als fetus amb malformacions severes com podien ser l’espina bífida, el llavi leporí o l’hèrnia diafragmàtica, de manera que el maneig del nounat fos més planificat i amb millors resultats, però és evident que les esmentades situacions són tan extremes que dispensen a la ressonància dels possibles petits riscos que pogués tenir. Al contrari, quan la persona que necessitava la ressonància era la mare, hi havia pegues per part dels radiòlegs, ja que les incerteses sobre la seva seguretat eren moltes i sempre hi havia qualcú que al·ludia al renou intens, que es produeix quan l’aparell és en marxa, com a element que podia fer mal al concebut.
Amb l’objectiu de poder aprofitar els avantatges de la ressonància a gestants que la necessitassin, el Dr. Joel Ray , investigador clínic de Toronto (província d’Ontario, Canadà), i els seus col·laboradors estudiaren els possibles riscos de la ressonància feta a 1.737 embarassades durant el primer timestre i de l’exposició al contrast gadolini a qualsevol mes a les embarassades d’Ontario entre 2003 i 2015 i seguiren els seus fills fins que tengueren 4 anys de vida. Com a estàndard de comparació utilitzaren els fills nascuts a les mateixes dates, les mares dels quals no varen sotmeses a ressonància magnètica, en total 1.418.451 embarassos. Els resultats varen ser els següents:
– Morts del fetus intraúter o al primer mes de vida: 11 entre 1.000 exposats a la ressonància versus 6,9 entre 1.000 fetus no exposats.
– Malformacions de naixement: 34 per 1.000 exposats a la ressonància enfront de 24 per 1.000 no exposats.
– Pèrdua de visió: 4 entre 1.000 exposats en oposició a 2 entre 1.000 no exposats.
– Pèrdua d’audició: 10 entre 1.000 exposats contra 8 entre 1.000 no exposats.
– Qualsevol tumor: 0,2 per 1.000 exposats comparat amb 1 per 1.000 no exposats.
Les diferències entre les xifres exposades s’atribuïren a l’atzar després de l’anàlisi estadística corresponent.
Quant a l’ús del contrast gadolini, aquest pertany a una categoria de risc, la C, que només recomana el seu ús quan els seus beneficis potencials justifiquen els possibles riscos per al fetus. A l’esmentat estudi es va trobar que els fills de les embarassades a les que se li va fer una ressonància amb gadolini tenien més risc de malalties reumatològiques i de la pell, així com de mort intraúter i al primer mes de vida, per tant, no es pot recomanar el seu ús sense reserves, la qual cosa està en línia amb les recomanacions actuals de les societats radiològiques europees i nord-americanes.
La conclusió de l’estudi, publicat el 6 de setembre al Journal of the American Medical Association, és que la ressonància al primer trimestre no és associada a riscos certs pel nadó, no obstant això, no s’ha d’utilitzar indiscriminadament, sinó tan sols quan la informació derivada de la seva realització es pugui traduir en beneficis per a la salut. Aquesta valoració ha de ser més estricta si la ressonància s’ha de complementar amb l’administració del contrast gadolini.
Hem de celebrar, per tant, la publicació d’aquest valuós article que, sens dubte, ajudarà a mares i a metges a prendre les millors decisions en cas que una ressonància estigui indicada. El Dr. Ray ha declarat que: “Ara tenim un missatge clar, que és que hi ha més proves científiques i que aquestes suggereixen que (la ressonància) no perjudica.”
Font: JAMA
