DRA. GIBERT

Les dones, les més afectades per la incontinència urinària

23 novembre, 2012

tn_170_170_27_06_1318_22_04Les_dones__les_mes_afectades_per_la_incontinencia_urinaria

Les dones són més propenses que els homes a patir Incontinència Urinària (IU). Les dades de l’Observatori Nacional de la Incontinència (ONI) així ho corroboren. S’estima que la prevalença mitjana en la població femenina espanyola és del 24% enfront del 7% dels homes. És cert que aquest percentatge és molt menor en dones joves que en la maduresa.

Per aquest motiu, la doctora Maria Jesús Cancelo Hidalgo, cap de secció del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari de Guadalajara i membre permanent del ONI, ha analitzat els factors que predisposen a la incontinència d’orina femenina.

Per a la doctora Cancelo, la IU s’ha d’avaluar en les fases inicials, ja que hi ha mesures i solucions que puguin ajudar a corregir i/o pal·liar, millorant la qualitat del vida de la pacient. Recomana anar i consultar al metge i, alhora, demana que el professional sanitari indagui sobre la seva presència, especialment en aquelles dones que prefereixen no explicar-ho.

Principals factors.- Per què la IU és més freqüent en la dona? Per començar per factors anatòmics. La uretra femenina és més curta que la de l’home i això ajuda a ser més propensa a la incontinència. Un altre dels factors són les lesions (traumes obstètrics) i les distensions que poden produir-se per sobrepès, tos crònica, treball amb pes o alguns esports en què es requereix força. Sense oblidar l’embaràs i el part que també poden provocar incontinència, encara que en aquests casos, i en bona part d’ells, sol ser reversible. També la diabetis juntament amb l’obesitat tenen una clara relació amb les pèrdues d’orina.

Estudi, actuació i valoració.- Davant qualsevol dubte, és aconsellable acudir al professional sanitari perquè faci un estudi de les circumstàncies que estan provocant aquesta patologia. A més dels factors esmentats anteriorment, la ingesta de medicaments (diürètics, hipnòtics o benzodiazepines) o els antecedents obstètrics (nombre i tipus de parts o complicacions d’aquest) poden desencadenar també incontinència. Igualment, els antecedents ginecològics (menopausa) poden provocar IU, ja que la manca d’estrògens repercuteix negativament.

Amb un estudi global, una exploració física i l’analítica pertinent, el professional ja pot classificar la incontinència, que pot ser d’esforç, urgència o mixta, i prendre les mesures adequades per corregir el problema o bé derivar a l’especialista.

Mesures que ajuden.- L’abordatge terapèutic varia en funció del tipus d’incontinència, però la doctora Cancelo considera que hi ha una sèrie de recomanacions molt útils que poden ajudar a pal·liar i, en alguns casos, a corregir la incontinència urinària. Les mesures que suposen canvis d’hàbits, és a dir: reduir pes en dones obeses, corregir la bronquitis, el restrenyiment o fer exercicis de sòl pelvià. Igualment, recomana altres mesures higienicodietètiques: evitar l’ús de sedants nocturns, reduir el consum de substàncies excitants, fer una mica de exercici físic, utilitzar roba còmoda i tenir una ingesta de líquids adequada, però no restringir-la.

Absorbents.- Aquest apartat és molt important en tots els temes relacionats amb la IU. La doctora Cancelo aconsella utilitzar els absorbents adequats per contenir la quantitat d’orina i en cap cas substituir-los per compreses menstruals. El absorbent ha de ser l’adequat a la severitat de la incontinència, a la mobilitat i a la talla de l’usuari, millorant amb això i de manera immediata, la seva qualitat de vida.

Font: Observatorio Nacional de la Incontinencia