Ara som dins la “Setmana Mundial de la Lactància Materna”

La primera setmana d’agost es celebra la “Setmana Mundial de la Lactància Materna” a la majoria de països, això sí, no a tots i per què? Perquè hi ha molta gent de vacacions i fa una calor infernal, així que a Espanya i a altres països europeus ens reservam el primer diumenge d’octubre. De qualsevol manera, no volem desaprofitar l’avinentesa per recordar les bondats de la lactància materna i, alhora, establir una “connexió mental” amb la majoria de països que aquests dies la celebren. Així i tot, insistirem un altre cop l’octubre, amb les nostres neurones ja més fresques.

Lact_mat_2019
L’OMS ha escollit per a enguany el lema “Empoderem-nos, facem possible la lactància materna!”. I és que per a que la lactància materna sigui possible es necessiten temps i dedicació. Per això, es convida als països a que promoguin legislacions que afavoreixin baixes parentals (de mares i pares), pagades i amb durada suficient. Les baixes de les mares haurien de ser d’almanco 18 setmanes, no de 16 com ara, encara que el desitjable és que siguin de 6 mesos. Invertir en lactància materna és car només al principi, ja que és una inversió amb retorns notables. De fet, el pit fomenta el vincle maternofilial, la millor percepció materna dels primers mesos de vida del seu fill, més salut pel nadó i també per a la família (manco estressos, més benestar) i estalvis múltiples per als sistemes sanitaris (manco visites al pediatre, manco ingressos, manco morts sobtades del lactant). I per a la mare? Doncs també hi ha beneficis: recuperació més ràpida del pes, manco risc de càncer de mama i d’ovari…
Per a un bon establiment de la lactància només hi ha un secret: donar-vos al vostre fill, no hi ha d’haver barreres que us distreguin, és a dir, no hi ha temps ni de fer bugades, ni de fer net la casa, ni de preparar menjar, ni de sortir a passejar. Si moltes vegades us demanen fins a 10 o 12 preses de llet al dia i, sí, és una mica sacrificat, però quan el vostre fill us somriu i creix tant bé, com li podem negar la nostra entrega incondicional?
El que hem dit: donau-vos al vostre fill i la resta vendrà afegida. Un lactant content, que augmenta de pes, que orina i fa deposicions és el que toca, o sigui, que ni us preocupeu de si pren molt o poc. Al principi, és molt habitual que perdin pes, fins a un 15% de disminució es considera normal. Això vol dir que podeu parir un infant de 3.500 g i que passi a pesar 2.975 g els dies següents, i considerar-se dins l’acceptable. També és vera que aquest infant ha d’haver recuperat el seus 3.500 g, com a màxim, als 10 dies de vida i a partir d’aquí, creix que creix.
Lact_mat_E_Tárraga_mall_2019Al web de la nostra Conselleria de Salut, hi trobareu un document gratuït en pdf que us dóna consells molt útils. Aanau a la columna esquerre de la pàgina, feis click sobre la inscripció “Lactància materna” i se vos obrirà el pdf.
I abans de deixar-vos, us hem adjuntat unes il·lustracions d’Encarna Tárraga, del Centre de Salut del Pont d’Inca, que ha accedit, molt amablement, la seva publicació.
Més d’una de vosaltres haureu comprovat que el que plasma n’Encarna és, fil per randa, el que us recomanam a la consulta i el que s’ha acordat a la “Guia de bones pràctiques en l’atenció de l’embaràs, del puerperi i del període neonatal en l’àrea de salut maternoinfantil de les Illes Balears”.

L’experiència d’una pacient: la copa menstrual contada en primera persona

A la nostra consulta, l’important és l’atenció integral a cadascuna de vosaltres: en la salut, en la malaltia i en el vostre dia a dia. El nostre objectiu és el vostre benestar, que pogueu aconseguir els vostres objectius i que ser dona sigui una experiència positiva i d’empoderament. Per tant, oferir aquells recursos que creim que us poden ajudar són part de la nostra essència.

L'experiència d'una pacient la copa menstrual contada en primera persona

En aquesta ocasió, tenim el privilegi de comptar amb l’ajuda d’una pacient molt apreciada de la nostra consulta, qui ens ha aportat desinteressadament la seva experiència personal d’ús de la copa menstrual. Sempre hem pensat que aquest utensili podia donar autonomia a les dones, a part de ser econòmic i molt respectuós amb l’entorn, però ens faltava el vostre testimoni directe. Aquí el teniu:
“Vaig començar fa uns mesos, després de molt de temps pensant en això. Al principi, em feia por que apareguessin fugues o que em fes fàstic el moment de canviar-la, però de seguida em vaig adonar que allò no era un problema.
Al principi, costa una mica col·locar-la, sobretot per la falta de pràctica i la inseguretat de fer-ho bé, igual que quan aprens a posar-te un tampó, però al segon o tercer període ja no és un problema la col·locació. I pel que fa a que pugui fer “oi” el moment del buidar-la, us assegur que, per a res, ja que la buides al vàter d’asseguda i no tens perquè estar veient-lo.
Jo sempre he tingut regles molt abundants. Quan feia servir compreses i tampons vaig tenir molts de problemes, arribant a haver d’anar tacada durant hores a la feina, ja que treball lluny de casa i em resulta impossible anar a canviar-me. Des que faig servir la copa estic molt més tranquil·la, mai he arribat a omplir la copa del tot i, si tens la precaució d’assegurar-te que ha fet buit en col·locar-la, no has de preocupar-te per les fugues. Apareix un molt lleu tacat normal, pel fet que en el moment de canviar la copa és normal que caigui una mica de sang, que amb un salvaslip se soluciona, igual que quan duia tampons o fins i tot un tacat molt més lleu.
Per la meva part estic encantada i només pens que tant de bo hagués canviat abans de solució davant la regla. En 9 mesos he estalviat ja més de 45 euros en tampons! Sumat a l’estalvi mediambiental que això suposa, a més que he guanyat en comoditat i seguretat durant els dies de la regla. I és una solució genial quan saps que no disposaràs d’un lloc fix per canviar-te de tampó o compresa. En el meu cas, competesc a nivell nacional en ral·lis i en ocasions és impossible canviar-se si tens la regla, ja que de vegades no hi ha lavabos disponibles prop o el temps és ajustadíssim, i la copa em dóna la seguretat que no tendré fugues, ni incomoditat amb el tampó després d’haver orinat.
A mi, personalment, m’ha canviat la forma de veure el món durant els dies de regla i anim a totes les dones a provar-ho, val la pena.”
Moltíssimes gràcies pel testimoni. En aquesta altra entrada del nostre web disposau de més informació sobre la copa menstrual.

Dia Mundial del Càncer d’Ovari 2019

Cada 8 de maig se celebra el Dia Mundial del Càncer d’Ovari, una malaltia silenciosa, ja que es sol diagnosticar a estadis avançats. Si bé pot aparèixer a qualsevol edat, és més pròpia dels 55-65 anys.
Ovari_2019

Estar pendents dels símptomes que causa pot ajudar a un diagnòstic més precoç i, per tant, a tenir un millor pronòstic. Si tenim inflor abdominal, guany o pèrdua de pes de causa desconeguda, sacietat precoç, necessitat d’orinar freqüentment, dolor pèlvic i/o abdominal, nàusees i vòmits, millor consultar al metge-ssa de família o al ginecòleg-a per a que aclareixin la seva causa.

Si bé és el desè càncer per ordre de freqüència en les dones (els “líders” són el càncer de mama, el de còlon, el pulmonar i el uterí), és el que causa més morts d’entre els ginecològics, per això és important posar-se en mans d’un bon equip mèdic. En els Comitès de Tumors es revisen els casos de forma individual i es decideix si primer es comença amb la quimioteràpia o amb la cirurgia. És fonamental una molt bona operació, és a dir, que no deixi residu tumoral visible algun, ja que això millora notablement el pronòstic de la malaltia. A la nostra consulta, comptam amb l’experiència suficient per estudiar el vostre cas concret i oferir-vos el millor tractament. Solem col·laborar colze a colze amb els cirurgians digestius per no deixar-vos cap rastre de la malaltia i després es realitza quimioteràpia per consolidar els efectes de la cirurgia.

Recordeu que els mètodes anticonceptius hormonals (píndoles, pegats, implants, anells o DIU) protegeixen contra aquests càncers. L’embaràs, la lactància i una dieta adequada (pocs greixos animals i molta fruita i verdura) contribueixen a reduir el risc de patir aquesta malaltia.

Dia Mundial del Càncer 2019: cada 4 de febrer, creem consciència

World_cancer_day_2019Avui, 4 de febrer, és el Dia Mundial del Càncer. És una iniciativa de la Unió Internacional contra el Càncer (UICC), la més antiga contra aquesta malaltia.

El lema de les campanyes per a aquest any i fins al 2021 són “Jo som, I vaig a”, per a que tots siguem protagonistes de la campanya. Per exemple, us puc dir “Jo som la Dra. Gibert, i vaig a contribuir a difondre les repercussions d’aquesta malaltia mitjançant les xarxes socials.”

Llavors, comencem:

– El càncer és una malaltia mortal en molts de casos (la meitat de malalts han mort als 5 anys del diagnòstic). Si el diagnòstic és precoç, “només” moren el 20% als 5 anys.

– Al món, cada any, es diagnostiquen uns 18 milions de càncer i gairebé 10 milions de persones moren a causa del càncer, és la segona causa de mort al món.

– En països de renda mitjana i baixa, el risc de morir per càncer és superior al nostre.

– Almenys, 1/3 part d’aquestes morts es podrien prevenir aplicant estratègies múltiples que inclouen l’autocura i el diagnòstic precoç.

– La Unió Europea recomana la detecció precoç (cribratge) del càncer de mama, colorectal i de cèrvix. A Balears tenim organitzat el cribratge del càncer de mama i de coll uterí, però no el del càncer colorectal. Per a les que veniu a la nostra consulta, és molt fàcil, però no està a l’abast de les que no tenen assegurança privada. Els governs han de minimitzar les diferències entre classes socials en la mesura del possible, ja que totes les persones tenim la nostra dignitat.

– Cal insistir en la importància d’uns hàbits saludables: dieta sana, exercici, no fumar, ni beure, no exposar-se al sol en excés i sense protecció.

– És important acudir al metge si notam algun símptoma que no és habitual en nosaltres.

– És convenient que ens fem les citologies ginecològiques, mamografies i estudis de sang oculta en femta que ens corresponguin.

A Espanya, comptem amb la gran col·laboració de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) que publica l’informe complet sobre les xifres estimades de càncer a Espanya:

– Gairebé 280.000 casos nous de càncer a Espanya, creixent no només per l’augment de població, sinó per l’arrelament dels hàbits poc saludables.

– La supervivència global augmenta a poc a poc a Espanya i és similar als països del nostre entorn, sent actualment el 53% als 5 anys.

– Els càncers més freqüentment diagnosticats a les dones a Espanya el 2019 seran els de mama i còlon i recte. A molta distància, els següents tumors més freqüents seran els de pulmó, cos uterí, bufeta urinària, limfomes no Hodgkin i el càncer de tiroide

Començam el 2019 aprenent dels nostres parts

Ja fa quatre anys que publicam l’auditoria dels embarassos controlats a la consulta de la Dra. Gibert i dels parts derivats. Per a nosaltres, la transparència, l’honestedat i la rendició de comptes són trets que consideram molt valuosos.

Auditoria dels nostres embarassos i parts de 2019

Durant el 2018, hem atès 95 dones amb data probable de part dins el mateix any i 54 d’elles han parit amb nosaltres.

Pel que fa als parts, 28 de les nostres parteres s’estrenaven en la maternitat (52%). El 14% (4 dones) tenien 40 anys o més, essent la major de 44 anys, mentre que el promig d’edat de les nostres parteres va ser de quasi 34 anys. Queda clar, per tant, que a la nostra consulta no som aliens al tipus més preponderant de mare actual: pocs fills i ja entrada la trentena. El 13% d’aquestes pacients (7 de 54) precisaren de la fecundació in vitro per aconseguir la gestació, la qual va ser indicada sobretot per baixa reserva ovàrica (envelliment ovàric) i semen de mala qualitat.

Quant a la via del part, 36 de 54 han estat normals (67%), 9 ventoses (17%) i 9 cesàries (16%).

Hem avaluat les nostres cesàries i hem observat que:

– Dues d’elles varen ser a dones que tenien el seu primer fill i els vàrem haver de provocar el part, una per passar la seva data probable de part de 9 dies i l’altra per haver romput la bossa de les aigües. Abans de baixar a paritori els hi vàrem administrar prostaglandines vaginals i, ja a paritori, estigueren amb dinàmica uterina aconseguida amb oxitocina durant més de 12 hores, sense aconseguir que es posessin de part.

– Dues pacients més portaven els seus fetus asseguts (presentació d’anques), una ja havia tengut un part normal i per a l’altra era el seu primer part. Els hi vàrem oferir una versió cefàlica externa i un part vaginal d’anques, però després de vàries visites en les que comentàrem, explicàrem i aportàrem vídeos i informació escrita sobre el tema, es decantaren per una cesària electiva.

– Altres dues pacients que tenien el seu primer part, arribaren a dilatació quasi completa, emperò, després de 4 hores entre esperes i empentes dirigides, no aconseguírem que el cap fetal s’introduís dins la pelvis. Una d’elles va parir a les 7 h de la matinada, després que ella i tot l’equip intentàssim l’objectiu de part vaginal durant tota la nit.

–  La setena pacient ja havia tengut una cesària amb nosaltres per part estacionat. Al seu primer part, va arribar a dilatació quasi completa, però el fetus no es va introduir pel canal del part després de donar-li més de 4 hores de marge. Al seu segon part, l’evolució va ser semblant, és a dir, va dilatar molt ràpid, però el trànsit del cap fetal dins la pelvis tornà a ser molt lent i el fetus, a més, presentava anomalies de batec, motiu pel qual se li avançà la indicació de cesària. Va néixer una nina de 3.550 g que, encara que estava ben oxigenada, va tenir certes dificultats d’adaptació a la vida extrauterina que es resolgueren satisfactòriament amb l’ajuda del nostre pediatre neonatòleg de guàrdia.

– La vuitena correspongué a una gestant amb antecedent de part vaginal normal que va presentar placenta d’inserció baixa i indicis ecogràfics de placenta anormalment adherida. Li vàrem oferir provocar el part amb reserva de sang, atès que és freqüent que hi hagi sagnat abundant intra i postpart. Després de setmanes de discerniment, la pacient no va voler assumir riscos i es va fer una cesària programada, naixent un nin en bones condicions. La placenta es va desferrar sense incidències i la pacient se’n va anar d’alta sense anèmia.

– La darrera va ser a una pacient amb constitució física poc favorable a un part vaginal, amb una cesària a la gestació anterior indicada per pes alt fetal que es confirmà al naixement (quasi 4 kilos i mig). Li vaig recomanar una altra cesària per tenir el coll uterí tancat i rígid, creixement fetal superior al promig (encara que el segon fetus era més petit que el seu germà). La intervenció i el puerperi transcorregueren sense incidències.

Per aconseguir l’objectiu de la taxa de cesàries inferior o igual al 15%, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ens han “sobrat” una o dues cesàries. Un cop revisades aquestes intervencions, potser hem de millorar el nostre consell, de forma que es puguin minimitzar les cesàries pel desig de la mare, o sigui, les que la mare demana per percepció de risc alt associat a la prova de part vaginal. De fet, en 2017, convencérem a dues pacients per a que es fessin la versió cefàlica externa, i en 2018 no n`hem convençuda a cap. Possiblement, les famílies més reduïdes de l’actualitat i l’edat creixent de les mares les fan més porugues a l’hora d’assumir contingències. D’altra banda, l’OMS emfatitza que “S’ha de fer tot el possible per realitzar cesàries a totes les dones que ho necessiten en lloc d’intentar abastar una taxa determinada.”

Un altre tema a tenir en compte és que la cesària és bastant segura al nostre entorn, ja que comptam amb un equip a paritori i a planta de puerperi (postpart) amb una plantilla molt constant i entrenada per a una atenció excel·lent.

Amb referència a les incisions del canal del part (episiotomia), es varen aplicar a 15 de 45 de dones (33%), mentre que l’11% tengueren un esquinç superficial i el 31% un de segon grau (ferida de pell i de múscul subjacent). No vàrem tenir cap lesió anal (esquinços dels tipus III i IV).

Atenguérem quatre dones amb cesària anterior, a una d’elles se li va indicar una cesària programada, però a les altres tres se’ls oferí prova de part. Dues d’elles pariren per via vaginal i una va tornar ser una cesària. Això ens demostra que sol valer la pena fer una prova de part vaginal, per dos motius: la recuperació d’un part vaginal és molt millor que la d’una segona cesària i, quan es tenen dos fills a casa, trobar-se bé és molt important! D’altra banda, si una té més fills, baixen les possibilitats de sotmetre’s a una tercera cesària.

La lactància materna va ser escollida per 43 de les nostres parteres, el 80%, xifra que supera en 8 punts a la de l’any anterior i es considera adequada.

Si ens comparam amb els percentatges de cesàries del 2017 dels hospitals públics balears, amb les reserves derivades de ser el nostre nombre de parts molt inferior, però també amb la força que ens dóna haver mantengut xifres pròximes del 15% per quart any consecutiu, ens trobam que a Son Espases ha estat del 29%, a Son Llàtzer del 16%, a Inca del 18%, i a Manacor del 14%. Els nostres casos s’assemblen més als hospitals públics d’Inca i Manacor, on s’atenen parts a partir de les 35 setmanes, encara que allà les proporcions de dones amb fills previs parits per via vaginal i de dones joves són superior, la qual cosa afavoreix un percentatge inferior al nostre de cesàries.s

Per concloure, opinam que el nostre percentatge és ben digne dins el nostre entorn, encara que no hem de renunciar a estalviar les cesàries de benefici dubtós per a la mare i el nounat. A més, les nostres auditories ens mostren, any rere any, que els parts al sector privat són molt dependents del professional ginecòleg que els dirigeix i, per tant, que dins el sector sanitari privat és més que factible aconseguir uns molts bons resultats de via de part i perinatals, dins un entorn d’atenció personalitzada i confort a l’àrea d’hospitalització.

Com que els parts vaginals, a vegades, s’aconsegueixen a base de molta de paciència de les mares i dels professionals implicats, aprofitam aquesta ocasió per agrair al magnífic equip de comares de Quirón Palmaplanas la seva tasca, ja que gran part de l’èxit aconseguit any rere any no hagués estat possible sense elles.

Bones Festes i feliç 2019

Nadal_18_cat
 
Un any més, us desitjam el millor per a aquestes Festes de Nadal i un Feliç 2019. Si seguim aquí, és gràcies a la fidelitat de CADASCUNA DE VOSALTRES, que posau la vostra salut i la dels vostres fills, a les nostres mans. És per a nosaltres una gran responsabilitat i un orgull. La Medicina no és una ciència fàcil i l’esforç que hem de fer per no defraudar-vos és una carrera de fons.
 
Per la nostra part, demanam la salut i l’entusiasme per anar millorant dia a dia i brindar-vos una atenció sanitària execl·lent, la que desitjaríem per a nosaltres si ocupàssim el vostre lloc.
 
Enguany, complint escrupolosament la nova Llei de Protecció de Dades, no podem enviar-vos personalment un correu electrònic de felicitació, però esperam que a través del nostre web i de les xarxes socials, el nostre missatge us arribi.
 

Una forta abraçada a totes.

 

 

Drs. Maria Josep Gibert i Rubèn Baltà.

Segona oportunitat per vacunar gratuïtament contra el virus del papil·loma humà a les dones nascudes a partir de 1994

SEGONA OPORTUNITAT PARA VACUNAR GRATUÏTAMENT CONTRA EL VIRUS DE LA PAPILOMA HUMÀ A LES DONES NASCUDES EL 1994 I MÉS JOVESTornam amb la vacuna contra el virus del papil·loma humà. Les malalties de transmissió sexual més freqüents estan causades per aquest virus i són, sobretot, càncer de coll uterí i berrugues genitals. Fa escassament un mes que s’ha publicat una revisió d’estudis sobre les repercussions de la vacunació a Austràlia, país del món amb una de les millors cobertures. Allà la vacunació per a les nines es va implantar el 2007 i per als nins en 2013. Malgrat el poc temps des de l’inici del Programa, ja han percebut disminucions substancials de malalts amb lesions de coll uterí i berrugues. A les Balears, la nostra Conselleria va iniciar la vacunació només per a les nines en 2008, vacunant inicialment a les de 14 anys. En aquella època hi havia reticències basades en els possibles efectes de la vacuna que no es varen arribar a confirmar. A dia d’avui, els fets han caigut pel seu propi pes i l’Organització Mundial de la Salut ha qualificat a aquesta vacuna com “extremadament segura”, després de l’administració d’uns 300 milions de dosis en tot el món. És important que sapigueu que la nostra Conselleria dóna una segona oportunitat per a aquelles dones que en 2008 tenien 14 anys, és a dir nascudes el 1994 i més joves, que no es varen vacunar en un primer moment, per accedir a la vacunació gratuïta . A dia d’avui, s’oferta la vacunació amb Gardasil 4 (cobreix els virus 6 i 11, que causen les berrugues o condilomes genitals, així com els virus 16 i 18, causants del 70% de casos de càncer de coll uterí). Per a les majors o si voleu gastar alguns diners en el noble intent de la prevenció d’aquestes malalties, podeu fer servir el Gardasil 9, que cobreix 5 virus més, abastant, així, el conjunt de virus que causen el 90% de casos de càncer de cèrvix. La veritat és que tots dos productes són bons, el primer és gratuït per a la franja de població comentada, mentre que el Gardasil 9 no baixa de 160 € per dosi i són tres les dosis necessàries. Si estau interessades en que les vostres filles es vacunin amb el Gardasil 4, contactau amb infermeria del vostre Centre de Salut, i si us voleu vacunar amb Gardasil 9, contactau amb la vostra farmàcia o amb la nostra consulta, on ens encarregam de l’administració de la vacuna i no la heu d’anar a comprar.

El 7 de novembre comença la campanya de la vacunació contra la grip a Balears

El 7 de novembre comença la campanya de la vacunació contra la grip a BalearsDemà, la nostra Conselleria de Salut inicia la campanya de vacunació contra la grip de 2018. Us podreu vacunar fins el 19 de desembre.

Us recordam que l’objectiu és evitar la malaltia i les complicacions greus que venen després. La grip ens sol deixar amb les defenses tan baixes que tenim més probabilitats d’adquirir una pneumònia per bacteris.

Les persones que s’han de vacunar són les més vulnerables:

  1. Les que pateixen malalties cròniques.
  2. Les embarassades.
  3. Els cuidadors dels malalts crònics.
  4. Els empleats al servei de la població (professionals sanitaris, bombers, policies, tècnics de companyies elèctriques…), ja que no ens convé que, en cas d’epidèmia, no ens puguin oferir els seus serveis professionals.

La vacunació és gratuïta als centres de salut o als serveis de salut laboral. També es vacuna de franc a les residències, un infermer concerta una visita al centre i vacuna a tots els que ho desitgen.

Si estàs interessada en la vacunació telefona al 902 070 079 o al 971 437 079 i demana cita, també la pots demanar mitjançant el web www.ibsalut.es o directament al teu Centre de Salut. Si sou funcionaris (MUFACE, MUGEJU, ISFAS) o no sou residents a les illes, també teniu dret a la vacunació gratuïta. En cas que no pogueu anar al centre de salut, la podeu comprar a l’apotecaria o a un dispensari mèdic privat que vos la ven i administra alhora.

I recordau que la vacuna és important, però no ho són menys les mesures per evitar la seva propagació, és a dir, rentat de mans i evitar el contacte amb els malalts. Us ho explicam al nostre web

Si voleu més información, també podeu accedir a aquest text de l’ Organització de Consumidors i Usuaris.

 

19 d’octubre, Dia Mundial del Càncer de Mama

19 d'octubre, Dia Internacional del Càncer de Mama 2018Estam, un any més, en el Dia Mundial del Càncer de Mama. Independentment de les crítiques que pugui haver cap el color rosa i la seva associació amb el sexe femení, crec que el més constructiu és aprofitar la circumstància i fomentar la consciència contra el càncer de mama, de les formes que tenim, sinó de evitar-lo, de reduir les possibilitats de contreure’l i de quan consultar al metge si notam alguna cosa anormal.
No oblideu que és relativament freqüent tenir alguna amiga, parenta o coneguda amb càncer de mama, sobretot si una està en la cinquantena o és més gran. De fet, l’edat és un factor de risc molt important. Es calcula que si arribam als 85 anys, tendrem un 12% de possibilitats de patir-lo. Si bé no podem modificar la nostra edat, hi ha altres factors que afavoreixen la seva aparició que sí podem controlar, a saber: el consum de tres o més begudes alcohòliques per setmana, fumar, l’obesitat, el sedentarisme i la dieta grassa. Llavors, queda clar, el que prevé el càncer de mama són les mateixes maniobres que eviten altres malalties, és a dir, si una fa exercici físic regular, té un pes saludable, menja una dieta rica en fruites i verdures, alhora que restringeix les carns processades, té menys risc. Si tenim al nostre primer fill abans d’entrar a la trentena i, a més, l’alimentam al nostre pit, les probabilitats també baixen.
Algunes vegades, la prevenció no és suficient i emmalaltim. Pot passar que el tumor sigui tan petit que no notem res i només la mamografia ho diagnostiqui. En altres casos, notam un bony o una asimetria en el nostre pit. Així que les nostres recomanacions són:
– Realitzar-se una mamografia entre els 50 i els 70 anys, cada dos anys. Fer-ho abans no sembla que surti a compte, ja que a vegades detecta lesions molt petites que semblen càncer i, si no s’haguessin tractat, molt possiblement no hagués passat res. Un altre tema és que les mamografies de vegades troben imatges de difícil interpretació que acaben en biòpsia i resultat benigne. En resum, és millor limitar l’ús de la mamografia als 50-70 anys, edats en què és més freqüent, i així evitar les biòpsies innecessàries i els tractaments excessius en la mesura del possible.
– Quant a l’exploració mamària, la practicam durant la revisió a les nostres pacients, però és convenient fer-se una palpació ràpida (de peu, mentre una es posa crema o es dutxa) un cop al mes, preferentment els últims dies de la regla. No cal ser molt rigorosa. Moltes deis que si teniu un càncer de mama, potser no us n’adonareu. La meva opinió és que sí que el trobareu, ja que cadascuna està familiaritzada amb els seus pits i la troballa d’una induració o asimetria franca ha de ser motiu per sol·licitar cita.

Influeix la lluna sobre la data del part?

La lluna té la seva màgia i ara més, quan el passat 27 de juliol molts hem vist molts un eclipsi total o “lluna de sang”.
Influeix la lluna sobre la data del part La tradició ha relacionat les fases lunars i, sobretot, la lluna plena, amb més probabilitat de parir, quedar-se embarassada, concebre fills d’un sexe o d’un altre i una infinitat de successos més o menys rellevants.

Però, com podem saber si això és veritat o no? La resposta és fàcil, només cal recollir uns mesos de treball en una maternitat qualsevol i fer una llista amb els nombres de parts espontanis segons el dia. Després, assignam cada dia a la fase lunar corresponent i feim un recompte. Per lògica, si disposam d’estudis ben dissenyats, realitzats en diferents entorns i amb resultats similars podrem respondre a la pregunta de manera fonamentada.

Ens hem posat mans a l’obra i hem trobat deu treballs científics il·lustratius sobre el tema:

1.- Un article publicat el 1979 sobre 11.691 parts esdevinguts entre 1974 i 1978 a Los Angeles (Califòrnia). Es va apreciar que no hi havia diferència entre el nombre de parts en la fase de lluna plena i la resta de les fases.

2.- Un estudi realitzat a Dublín (Irlanda) i difós el 1998, que inclou 10.027 parts atesos al llarg de mes i mig. No es varen poder apreciar agregacions de parts ni durant la lluna plena, ni en cap altra fase lunar.

3.- Un treball donat a conèixer en 1989 i efectuat a Dinamarca. Es van incloure 1.269 parts espontanis atesos en dos anys. No es va detectar cap relació ni del treball de part, ni del trencament de la bossa de les aigües amb les fases lunars. Això sí, varen veure que la bossa de les aigües es trencava més freqüentment entre les 10 de la nit i les 6 del matí, independentment de l’aparença lunar.

4.- Un estudi espectacular basat en els 2.760.362 nins nascuts a Àustria entre 1970 i 1999. No es va provar cap relació entre la data del part i la fase lunar. Es va publicar el 2002.

5.- A la fi, un estudi espanyol de 2004, realitzat per infermeria de l’Hospital de Valme (Sevilla), sobre 1.715 parts espontanis que van ocórrer al llarg de 10 cicles lunars. No es va poder demostrar ni que les fases lunars, ni la lluna plena exercissin cap acció sobre la distribució dels parts.

6.- Aquesta investigació procedent de Hannover (Alemanya) inclou 6.725 parts espontanis atesos entre 2000 i 2006 i no va advertir ni diferències en el nombre de naixements segons la lluna, ni tampoc cap relació amb complicacions al naixement, ni amb més probabilitat de parir nins o nines segons la fase lunar en què van ser concebuts. Tot això va ser publicat el 2008.

7 i 8.- Dos treballs editats en 2012, un de la Índia, sobre 9.890 parts espontanis. Tampoc troben relació entre la data dels parts i el cicle lunar. L’altre dut a terme a l’estat de Phoenix (Arizona, EUA) sobre 167.956 parts atesos entre 1995 i 2000, sense observar tampoc influència de la lluna, ni del clima sobre la data del part.

Només dues investigacions italianes han mostrat resultats discordants respecte a les anteriors. Una, llançada el 1998, sobre 1.791 parts assistits entre 1993 i 1996. Adverteix una correlació entre els parts espontanis i les fases lunars. L’altra, publicada també en el mateix any sobre 1.248 parts espontanis , i que és realment un subgrup de l’estudi italià abans esmentat. També troba una associació, això sí, feble entre la lluna plena i el part del segon o tercer fill, que no es reprodueix en el cas d’un primer part.

En definitiva, gairebé 3 milions de parts escrutats (2.971.426, per ser exactes) i només 1.791 amb una aparent correlació amb les fases lunars, aquests últims italians, per cert. Ens hem “mogut”, gràcies a aquestes publicacions, per Europa, Àsia i Amèrica i les conclusions de tots ells són pràcticament unànimes. Llavors, apreciats lectores i lectors, ja estan vostès en condicions d’extreure les seves pròpies conclusions sobre si l’associació entre lluna i part és mite o realitat, o si és mite a tot el món, excepte a Itàlia, és clar…