DRA. GIBERT

Bones Festes i Feliç 2024

17 desembre, 2023

Benvolgudes pacients, famílies, amigues i amics de la nostra consulta,

Un any més, la web i les xarxes socials ens apropen, encara que sigui virtualment.

Nadal significa calor de llar i, alhora, recordar el proïsme que no pot gaudir ni d’una casa digna, ni de la pau, ni dels mitjans necessaris per trobar-se amb els seus i celebrar aquesta època tan especial.

Al cap ens venen els conflictes d’Ucraïna, que el pròxim 22 de febrer, complirà ja 2 anys i els enfrontaments entre palestins i israelians recruats fa ja 2 mesos. Tant de bo que a la nostra propera felicitació, ja s’hagin aturat aquestes agressions!

D’altra banda, i, per sort, la pandèmia de la COVID-19 s’ha superat i el coronavirus ja és un virus més, que ens continuarà atacant a mesura que les nostres defenses minvin, sigui per envelliment o per malalties cròniques. Per això, recomanam a totes les gestants i mares recents que es vacunin contra la grip i la COVID-19, és una manera de protegir als petits i als grans de la família, contribuint a limitar la circulació dels virus en el nostre entorn.

Quant a la situació laboral dels metges del sector sanitari privat, no hi ha gaires avanços, encara que estam units sota una plataforma professional que defensa unes condicions laborals dignes.

Malauradament, les companyies asseguradores i els grups hospitalaris no mostren la lleialtat i la transparència que una societat mitjanament avançada necessita, de manera que la seva gestió ens dificulta oferir-vos tranquil·litat, temps i mitjans. No dubteu, emperò, que seguirem lluitant per donar-vos una assistència excel·lent, la mateixa que voldríem per a nosaltres si ens posàssim malalts.

Arribats aquí, continuam avançant en la nostra pràctica diària:

  • Seguim invertint en la compra de material laparoscòpic per augmentar la seguretat i rapidesa de les nostres cirurgies i n’estam molt contents, perquè ens podem enfrontar a reptes quirúrgics més complexos.
  • La nostra progressió amb la tècnica vNOTES també és adequada i el nombre de candidates a aquest abordatge quirúrgic va augmentant. De fet, presentàrem la nostra experiència als altres ginecòlegs balears el mes passat i tenguérem molt bona acollida.

Com algunes ja sabeu, col·laboram amb la Conselleria de Salut en la posada en marxa del nou Programa Balear de Detecció Precoç de Càncer de Cèrvix, també anomenat coll uterí, i que esperam que sigui una realitat abans del pròxim estiu. És un esforç autonòmic gran que portarà la prova del virus del papil·loma humà (VPH) a totes les residents de les Balears. A la consulta, ja l’utilitzam, amb molts bons resultats, des de finals de 2019, i bé està que tothom hi pugui accedir, independentment de la seva capacitat econòmica.

Una altra mesura molt útil per combatre el càncer de coll uterí, i d’altres malalties relacionades amb el VPH, és la vaccinació de nines i nins als 12 anys i, si no ha estat possible, convé administrar-la abans dels 27 anys. Esperam que, entre la detecció del VPH i les vacunes ofertes a tota la població, el càncer de coll uterí sigui una raresa d’aquí a pocs anys.

 


Des de la nostra consulta, lluitam per oferir-vos una atenció excel·lent: temps, recursos, empatia i resultats


 

Concloem, demanant salut i il·lusió per enfrontar les dificultats i oportunitats que, sens dubte, ens portarà el 2024. Aprofitam per enviar-vos els nostres millors desitjos per al Nadal i l’any vinent.

Rebeu una cordial salutació,

Maria Josep, Sílvia i Mónica

Aquí som, un altre any més, agraint l’oportunitat de crear consciència sobre les malalties malignes de la mama. Us recordam també que el dijous 19 d’octubre és el Dia Mundial d’aquest càncer.

Aquest problema de salut segueix en augment, en part, perquè molts arribam a molt grans. Així, si abastam els 90 anys, una de cada 8 dones el sofrirem o l’haurem sofert. I no em vull oblidar dels homes: un de cada 100 càncers de mama el pateixen ells. Llavors, tant dones com homes hem de consultar si hi ha algun canvi en els nostres pits. Els ginecòlegs també us podem ajudar, de la mateixa manera que ajudam a les dones.

L’envelliment o tenir parents, més d’un i pròxims, amb càncer de mama és una cosa que no es pot canviar. Però hi ha altres coses que sí que podem modificar: no beure, no fumar, evitar l’obesitat, una dieta saludable, practicar exercici de manera regular.

 


Portar una dieta saludable, evitar els tòxics i fer exercici ajuden a reduir el nostre risc de càncer de mama


 

Igualment, us recordam que cal estar atents als canvis que notam en el nostre cos. Ja fa alguns anys que hem deixat de recomanar l’autoexploració mamària, però això no significa que deixem d’observar el nostre cos quan ens dutxem (sense esponja), quan ens posem crema. Si notam alguna retracció en la pell o en el mugró (un clotet), una induració, un nòdul, que tacam el sostenidor de sang, cal consultar.

Al llarg de les setmanes pròximes, anirem desgranant temes del vostre interès quant a la prevenció, diagnòstic precoç i tractament del càncer de mama.

I vull acabar, explicant-vos boníssimes notícies quant al seu maneig:

  • Les proves genètiques contribueixen a localitzar les persones amb més risc. No totes sou candidates, però estem preparats tant per a triar aquelles persones que es beneficiaran dels estudis de mutacions, com per a reduir al màxim el risc dels qui siguin portadores d’aquestes mutacions de predisposició.
  • Van sortint fàrmacs, com l’olaparib, que milloren el pronòstic d’uns certs grups de dones amb mutacions localitzades en les proves genètiques.
  • La intel·ligència artificial, no cal dir-ho, ja ha trobat el seu lloc en el càncer de mama i permetrà la interpretació automatitzada de les mamografies.
  • Cada vegada més casos es manegen sense quimioteràpia, gràcies a les signatures gèniques, que fins i tot permeten evitar-la en alguns casos amb fins a 3 ganglis axil·lars afectats.
  • Noves línies de recerca avancen cap a la realització de menys buidaments axil·lars i menys tumorectomies (extirpació del tumor mamari), si amb la quimioteràpia es redueixen fins a desaparèixer.
  • La radioteràpia s’administra durant menys temps i, fins i tot, en alguns casos es pot ometre.

Els tumors freqüents, com el de mama, agreguen un nombre suficient de casos per poder-los estudiar bé i descobrir els seus “punts febles”. Això permet dissenyar estratègies per minimitzar les seves repercussions sobre les nostres vides.

 


Com que el càncer de mama és dels més freqüents, s’hi fa molta recerca i això permet curar-lo millor


 

A la nostra web i en xarxes socials us anirem contant més. I si necessites tractar-te o consultar el teu cas, no dubtis a contactar amb nosaltres.

 

Aquesta jornada és fonamental per recordar que el càncer d’ovari ens pot afectar a totes, joves o grans. Com que no és tan freqüent com el càncer de mama o de còlon, passa més desapercebut als noticiaris. Igualment, atès que són poques dones les afectades, és més freqüent que els professionals sanitaris no avesats donem manco importància a uns símptomes que, d’altra banda, són habituals quan abastam la cinquantena o la seixantena.

 


El càncer d’ovari no té proves de diagnòstic precoç, com les mamografies o les citologies, per tant, nosaltres som les que hem de consultar si hi ha senyals d’alarma


 

Els senyals d’alarma són:

  • Augment de la cintura: quan tenim la menopausa, la tendència és a que la cintura estigui manco marcada i els calçons ens vagin més estrets. Així i tot, l’increment abdominal vinculat al càncer d’ovari és desproporcionat, ja que la resta del cos està com sempre o, fins i tot, ens aprimam de per tot manco de la panxa. Pensam que la foto adjunta és molt expressiva.
  • Notam canvis com que hem d’anar d’orinar més freqüentment, que la nostra bufeta no es deixa omplir tant com abans.
  • Algunes dones pateixen un restrenyiment de nova aparició.
  • Podem sentir dolor al baix ventre o a tota la panxa que no havíem percebut abans.

 


Si una ecografia veu que els nostres ovaris són normals, no patim de càncer d’ovari


 

Si això et passa, consulta al teu metge de confiança i conta-li. Si segueixes amb símptomes i no et sents ben atesa, demana que et facin una ecografia, una prova senzilla que és molt aclaridora.
Si tens algun parent pròxim que hagi patit càncer de mama i/o ovari, demana-li si li han fet un estudi genètic i comenta els resultats amb el teu metge de confiança.
Si has utilitzat anticonceptius hormonals (píndoles, anells, pegats, injectables o DIU hormonal), has tengut fills i els has donat a mamar una llarga temporada, has de saber que tens manco risc de càncer d’ovari que si no ho haguessis fet.

Si el teu ginecòleg de confiança ha d’operar-te i estàs en una edat en què no tendràs més fills, informa’t sobre la conveniència d’extirpar-te les trompes de Fal·lopi. Sembla que retirar-les pot disminuir el risc de càncer d’ovari al futur.

 


Las que utilitzau o heu utilitzat anticonceptius hormonals en les seves diferents versions teniu manco risc de càncer d’ovari


 

Perquè per tenir una bona vida, basta amb estar ben informades i escoltar al nostre cos.

Si vols més informació, consulta la pàgina de l’organització ENGAGe, col·laboram amb ells per fer arribar informació fàcil d’entendre.

El pròxim divendres 21 d’abril, ens trobarem a l’Hospital Comarcal l’Inca per a les III Jornades d’Actualització en Anticoncepció. La Dra. Gibert està col·laborant en qualitat de secretària de la Societat Balear d’Anticoncepció i com a ponent.

La nostra societat balear és filial de la societat matriu o Societat Espanyola d’Anticoncepció. L’interès de tenir una societat autonòmica s’origina en l’alta taxa d’interrupcions voluntàries d’embaràs de Balears que, juntament amb Catalunya i Madrid, són de les més altes de l’Estat any rere any.

 


Des de la Societat Balear d’Anticoncepció, fomentam que la Salut Sexual i Reproductiva arribi a tothom


 

Des de la nostra societat científica, lluitam per conscienciar als professionals de la importància d’una bona Salut Sexual i Reproductiva entesa com a un estat de benestar físic, emocional, mental i social en relació amb tots els aspectes de la sexualitat i la reproducció, no simplement l’absència de malaltia. Secundam plenament la visió de l’Organització Mundial de la Salut d’oferir un enfocament positiu de la sexualitat i de la reproducció com a part inherent a la naturalesa humana. Igualment, ens relacionam amb l’administració sanitària i els instam a que apliquin les lleis, de manera que la Salut Sexual pugui arribar a tothom, independentment del seu nivell econòmic.

És una ocasió especial per trobar-nos els professionals interessats en aquesta parcel·la, compartir coneixements i crear vincles entre els qui ens dedicam a la salut de la dona.
El programa de les Jornades tendrà dues parts definides.
La primera serà sobre atenció en les consultes. Es tractaran les infeccions de transmissió sexual que van en augment i més en zones costaneres com Illes Balears, a conseqüència de l’alta mobilitat dels residents i la concurrència de turistes. També s’abordaran l’anticoncepció mitjançant implants i el rol d’un component de les píndoles, pegats i anells anticonceptius, que són els estrògens.
En la segona part, els temes estrella seran les enquestes que realitza la SEC sobre l’anticoncepció, la violència sexual en el nostre entorn, la difusió del programa educatiu autonòmic per a joves denominat “Amb tots els sentits” i els canvis que suposarà la nova llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs.
Sens dubte, serà una jornada intensa dedicada al benestar de totes nosaltres. Us adjuntam el vincle al programa en pdf per si és del vostre interès.
Si ets un professional sanitari, us esperam. I si no ho ets, està atent a la nostra web i les nostres xarxes socials, perquè us anirem explicant les novetats que siguin del vostre interès.

De bell nou, som fidels a la nostra cita d’avaluació anual i apostam per la transparència pel que fa al maneig d’embarassos i parts, perquè sense avaluació no hi ha excel·lència possible. Ja duim 8 anys de rendició de comptes!

Continuam pujant en dones que ens confien el seu control gestacional, ja que han estat 128, de les quals 69 han parit amb la nostra ajuda, és a dir, el 54%, xifra que es manté al llarg dels anys.

En una època de baixíssima natalitat, les mares i les seves famílies viuen els seus embarassos com a situacions excepcionals i no volen deixar res a l’atzar. És freqüent el control compartit amb la Seguretat Social i, fins i tot, amb més agents de salut. Si bé entenem el sentiment profà, el control en un sol centre és més que suficient i el “multicontrol”, en lloc d’ajudar, més aviat desorienta i entorpeix.

El millor és optar pels professionals que us donin més confiança i ofereixin bons resultats globals. I aquí som, per ajudar-vos a decidir qui voleu que us dugui l’embaràs i el part.

 


Encara que ens alegram molt quan ens trieu per als vostres embarassos i parts, la nostra prioritat és que ho faceu després de disposar d’informació de qualitat


 

Tot i que la Dra. Gibert és la que gestiona les vostres gestacions, no està sola. Sap que els resultats són importants i, per això, la primera meitat de l’embaràs, època en què s’estudia exhaustivament l’anatomia del fetus, comparteix l’avaluació ecogràfica amb altres companys que també són de solvència reconeguda. Ja serà difícil que, entre els dos o tres professionals que realitzam les ecografies als vostres fills, tots obviem malformacions detectables mitjançant els ultrasons!!

Entre els nostres parts, el 55% correspongueren a mares que parien el seu segon fill, el 41% a primerenques i només el 4% es varen animar a la família nombrosa. Ens alegram que moltes famílies no s’hagin conformat només amb un fill, quan en anys previs no eren majoria.

Pel que fa a l’edat de les mares, hem oscil·lat entre els 19 i els 40 anys, sense tenir dones més grans. Tot i això, l’edat de les mares augmenta a poc a poc, ara amb una mitjana que supera els 34 anys. Això no ha estat obstacle perquè la gran majoria de parts, el 94%, siguin el resultat de concepcions espontànies, que no han necessitat recórrer a la reproducció assistida. Destacam que una parella va aconseguir l’embaràs estant en llista d’espera de fecundació in vitro, i dues més, que prèviament havien concebut in vitro, varen assolir embarassos de manera natural. Això és una altra mostra que les parelles “més lentes” a aconseguir una gestació són més freqüents que les estèrils “absolutes”.

Les anestèsies regionals, l’epidural i la raquídia, continuen sent les guanyadores, amb un 93% de parteres que les sol·licitaren. Cinc parteres varen donar a llum sense anestèsia. Dues varen optar lliurement per sentir els dolors i les tres restants varen tenir un part tan ràpid, que no varen tenir l’oportunitat de decidir quin tipus d’anestèsia volien.

La nostra taxa de cesàries continua superant el desitjat 15% defensat per l’OMS, però aquest any hem baixat, ja que de 69 parts, 12 han estat cesàries, és a dir, el 17,4%. Com sempre, us resumim l’anàlisi de les nostres cesàries:

  1. Dues dones estaven embarassades dels seus tercers fills i havien parit els previs per cesària. En aquests casos, no ens quedava gaire opció. El risc de ruptura uterina intrapart després de dues cesàries és baix, 1,6%, però duplica l’associat a una sola cesària, per això no ens decidirem a proposar-los una prova de part vaginal, encara que és probable que ens ho replantegem ben aviat.
  2. Dues mares tenien els seus petits en presentació de natges o asseguts i no varen voler sotmetre’s a una versió cefàlica, maniobra per girar-los i deixar el cap del fetus dirigit cap avall. Tampoc varen voler provar amb un part vaginal de natges, opció que és dins la nostra cartera de serveis.
  3. Dues parteres més tengueren una mala experiència prèvia, bàsicament treballs de part llargs que varen acabar en cesària. Quedaren exhaustes o preocupades per la necessitat de reanimació neonatal. A resultes d’això, varen ser reticents a l’ús d’oxitocina, cosa que va aplanar la indicació de cesària.
  4. Una setena cesària va ser el resultat d’una preeclàmpsia amb criteris de gravetat i condicions desfavorables per parir en un lapse de temps segur tant per a la mare com per al fetus.
  5. Les quatre següents varen ser induccions (parts provocats). Les causes d’indicar la finalització de l’embaràs estaven ben justificades: dues ruptures de la bossa de les aigües, un embaràs de més de 41 setmanes i una preeclàmpsia. En una utilitzàrem prostaglandines i en una altra un baló cervical per millorar la dilatació abans de l’oxitocina. Una altra mare es va fer una versió per canviar la posició de natges del seu fill a cefàlica. Després de més de 12 hores de contraccions, no aconseguírem que les mares es posassin de part, per tant, indicàrem les cesàries per inducció fallida. I cap es va quedar amb la sensació que ens vàrem precipitar a indicar les cirurgies.
  6. L’última també va patir ruptura de les aigües, però el coll uterí estava bla i dilatable en començar la inducció. Tot i que al principi, el part evolucionava bé, la dilatació es va estacionar als 6 cm. Els esforços de canvi de posició de la mare i d’empentes dirigides varen ser del tot infructuosos, per tant, en constatar que el part no progressava, vàrem fer una cesària a causa de part estacionat.

Quatre de les cesàries varen ser realitzades avançada la nit, ja que l’horari no altera la nostra professionalitat. Si creim que la mare té possibilitats de parir per via vaginal, encara que sigui de matinada, esperam el que calgui, igual que ho faríem per a nosaltres.

 


La cesària és un recurs molt útil, però no cal abusar-ne, per això, analitzam meticulosament el perquè de cadascuna d’elles


 

Per conèixer realment com estam quant a cesàries, hem classificat els parts segons els grups de Robson i calculat la taxa per a cada grup. Hem agregat els nostres parts del 2019 al 2022, per oferir unes xifres més consistents. Igualment, ens hem comparat amb les dades disponibles de dos hospitals locals i un de Sevilla, per contrastar-nos amb un altre centre no balear. Agraïm, des d’aquí, al Dr. Tubau la gentilesa de passar-nos les dades desglossades del 2021 corresponents a Son Llàtzer.

Al final, el percentatge global de cesàries depèn més del tipus de pacients que rebem que de com es treballa, per això no us donam les xifres globals dels hospitals i sí les de cada grup de Robson, perquè són més orientatives. Només cal que sapigueu a quin grup pertanyeu i, a partir d’aquí, podeu valorar el vostre risc de cesària. Pensau també que les diferències petites entre centres es poden deure simplement a l’atzar. En qualsevol cas, els nostres percentatges són molt semblants als de la nostra auditoria prèvia i quedam molt ben parats enfront dels hospitals públics.

 

 

Si necessitau més informació, podeu recórrer a la base de dades espanyola que ens mostra les taxes globals de cesàries en diferents centres espanyols al llarg dels darrers anys.

Seguim amb els esquinços de la vulva i/o la vagina durant els parts naturals que varen ser: cap al 10% dels parts, de tipus I (pell i mucosa) al 55%, de tipus II (pell i múscul) a l’11% i en el 23% dels parts va haver-hi episiotomia (tall vaginal per afavorir la sortida del cap del nadó), xifra que segueix per sota del 30% o màxim recomanat per l’OMS. Ens haurem d’esforçar perquè sigui més baixa, a mem si aconseguim acostar-nos al 10%, percentatge d’excel·lència segons l’OMS.

Pel que fa a la lactància materna, en som ferms defensors i, a més, l’equip d’infermeria de Palmaplanas us hi ajuda molt. Na Maria Antònia, assessora de lactància de vincleslact, i na María José, assessora molt vinculada a l’Associació Balear d’Alletament Matern (ABAM), són fonamentals perquè l’empresa culmini amb èxit. El 73% de les nostres parteres es varen decantar per intentar la lactància materna. No és una xifra òptima, però continuarem donant-li suport amb entusiasme. Al monitor de la consulta us mostram fotos de les lactàncies de les mares amigues, a veure si us anau animant.

 


Les lactàncies maternes no estan en el seu millor moment encara que hi ha molt de suport disponible, tant dins com fora de l’hospital


 

Uns altres temes que preocupen a les mares i les seves famílies són:

  • Si hi ha UCI Neonatal a Palmaplanas: la resposta és no, ja que l’única amb tots els serveis a Balears és a Son Espases. Sí que disposam d’un pediatre amb maneig en neonatologia present a tots els parts, i incubadores per a la cura neonatal a les plantes baixa i d’hospitalització sempre accessibles als pares. A Instagram us ho explicam amb més detall.
  • Si traslladam els nounats a Son Espases: excepcionalment, de fet, l’últim fetus traslladat d’entre els meus parts va ser el 2015. En aquests casos, com que Palmaplanas està molt a prop de Son Espases, donam permís a les mares perquè vagin a visitar el seu nadó tant com vulguin, amb la comoditat de poder deixar la seva habitació tancada en absentar-se, i poder descansar en tornar durant els primers dies postpart.

 


Només hi ha una UCI neonatal amb cartera de serveis completa per a tota Balears, la de Son Espases, perquè són molt pocs els nounats que la necessiten


 

També volem comentar-vos que ja hem posat en marxa les enquestes de satisfacció. Gairebé la meitat de les parteres les van responent, així que us animam a continuar participant, ja que és l’única manera de saber com atendre-vos millor. Aquest 2023 intentarem posar en marxa la versió cefàlica externa, doncs necessitam l’ajuda del personal de la sala de parts i això no es pot improvisar. Estam segurs que Direcció de Palmaplanas voldrà col·laborar a ampliar la cartera de serveis.

I acabam donant les gràcies al fabulós equip d’infermeria de sala de parts i hospitalització, i als nostres anestesistes i pediatres, perquè sense ells res seria possible.

Aquest 2023, la nostra emblemàtica comare Macu Sahuquillo, supervisora de sala de parts, es jubila, i no podem sinó alegrar-nos i entristir-nos alhora. Tots som únics, però alguns professionals com ella són excepcionals. I segur que això la farà un referent per a les generacions que la segueixen.

Agraïm la confiança dipositada en nosaltres per les famílies i som conscients que estam en un punt d’inflexió. Els parts estan baixant a tota Espanya i, en aquest context, el més normal és que anem disminuint en parts atesos en els propers anys.

Bon Nadal i venturós 2023

18 desembre, 2022

Benvolgudes usuàries, famílies i amics de la nostra consulta,
És inevitable cada any fer memòria dels esdeveniments que deixam enrere i pensar en què podem millorar de cara a l’any vinent.
Encara que ens està costant, sembla que anam superant la pandèmia de la COVID-19. Les altíssimes xifres de vacunació espanyoles han permès disminuir la pressió assistencial als centres sanitaris, encara que la vacuna no és perfecta i segueix havent molts de casos per les noves variants de l’òmicron, no massa greus, però que obliguen a aïllar-se a casa.
Malauradament, feim front a altres amenaces que ens demostren que la vida és en constant evolució. Destacam el canvi climàtic, la guerra d’Ucraïna i la crisi econòmica que està a l’aguait. I, per si no n’hi hagués prou, altres remolins ens esperen dins l’esfera sanitària.

Com a metgessa amb experiència als sectors públic i privat, voldria comentar que som a un moment de gran descontentament dels galens. Els nostres guanys ens dificulten el dia a dia i poder mantenir les nostres consultes, però no sembla que ni els poders polítics ni econòmics vulguin resoldre el problema de soca-rel. Sempre he defensat el meu ofici com a facilitadora del millor remei possible i de la prevenció més eficaç disponible, tot dins un entorn de comprensió, escolta, mitjans adequats i costs assumibles. És evident que, per assolir aquestes fites, els metges ens hem de comprometre en formar-nos, en ser resolutius i tenir l’excel·lència com a horitzó. D’altra banda, és hipòcrita que els sectors sanitaris públic i privat esmentin una atenció de qualitat quan es neguen a finançar aquests compromís i dedicació amb emoluments dignes i proporcionats. Ara més que mai, la Medicina és qüestió de qualitat, de ser experts i de resoldre els patiments en poques visites i de manera eficient. No és una qüestió de quantitat, atès que som el quart país europeu amb més metges per habitant.

 


Entenem la Medicina com una qüestió de qualitat, és a dir, formació, millora continuada, mitjans i un entorn adequat per a les nostres pacients


 

Us volem contar també que, malgrat les dificultats exposades, continuam progressant a la nostra cartera de serveis. Ja hem adquirit el material per fer biòpsies corials i hem augmentat la nostra efectivitat quirúrgica amb l’adquisició d’instrumental per a laparoscòpies i aplicant la tècnica del gangli sentinella amb verd d’indocianina per al càncer ginecològic. A més, us podem oferir la tècnica vNOTES per a alguns casos concrets i amb molt bons resultats. Quant a l’atenció al part, mantenim molt bones xifres i, en els mesos vinents, farem la primera auditoria de les enquestes de satisfacció de les nostres pacients a l’Hospital Quirónsalud Palmaplanas. Esperam que us animeu a respondre i ho faceu amb franquesa, ja que és l’única manera de superar-nos any rere any.
De resultes del comentat, demanam salut i força per encarar tots els reptes presents i futurs. Igualment, aprofitam per desitjar-vos un Bon Nadal i un profitós 2023, així com agrair-vos la confiança que heu dipositat en nosaltres, posant en les nostres mans el vostre benestar i el dels vostres petits.
Rebeu una forta abraçada,

Maria Josep, Sílvia, Mónica i Meriem

El 19 d’octubre és el Dia Mundial del Càncer de Mama i tot l’octubre és el Mes de Sensibilització. Una ocasió per lluir el floc rosa i crear consciència de la importància del diagnòstic precoç i de l’altíssima supervivència si es detecta a temps.

El ressò que té aquesta commemoració respon al fet que aquest càncer és el més comú i el que causa més morts en les dones de tot el món. Només a les Balears hi ha uns 600 casos nous cada any i a tota Espanya gairebé 35.000. No debades, deim que una de cada 8 dones el patirem si arribam a molt grans.

Gràcies a aquestes campanyes de conscienciació, ja vàrem deixar enrere els dies en què les dones consultaven amb un càncer de mama ulcerat o sentien vergonya de comunicar als seus familiars que tenien un bony al pit que anava creixent. Actualment, al nostre entorn, qualsevol dona o home que noti canvis en les seves mames en forma de bony o zona densa pot ser atès de manera preferent.

Pel que fa a l’autoexploració mamària, l’hem deixat de recomanar, ja que genera ansietat i pocs o cap benefici. Així, anam passant d’una vigilància activa a escoltar el nostre cos i consultar si, per casualitat, notam alguna cosa que no és habitual.

 

Ser conscients dels canvis al nostre cos i fer-nos mamografies cada dos anys entre els 50 i els 70 anys són les millors eines de diagnòstic precoç

 

Una altra eina molt útil són les mamografies cada 2 anys, entre els 50 i els 70 anys. Els vostres metges de confiança o en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Balears us poden informar. Com que les mamografies de detecció precoç es realitzen en dones que es troben bé, abans de sol·licitar una nova mamografia, assegura’t que no en tens cap altra realitzada fa menys de 2 anys. És important fer servir bé els recursos!!

Pel que fa als tractaments, tenim la bona notícia que van avançant:

  • Les tècniques de la cirurgia plàstica permeten reduir el nombre de mastectomies necessàries.
  • Les cirurgies sense cicatrius milloren molt el resultat estètic dels càncers menys extensos.
  • La radioteràpia va evolucionant cap a la reducció dels dies de tractament, i fins i tot una sola sessió, en el cas de la radioteràpia intraoperatòria, a la irradiació parcial i fins i tot cap a la seva omissió en casos seleccionats.
  • Les signatures gèniques permeten saber si un càncer de mama és més o menys agressiu i, per tant, ens permeten decidir si podem evitar la quimioteràpia. Quan no comptàvem amb ells, més dones la rebien, davant del dubte. Aquests avanços han permès simplificar els tractaments i, en conseqüència, evitar els seus efectes indesitjats.

 

Els tractaments del càncer de mama avancen cap a millors resultats estètics, manco sessions de radioteràpia i la selecció d’aquells casos que es beneficiaran realment de la quimioteràpia

 

I no podíem concloure aquest text sense enviar un missatge de suport a les nostres lluitadores i agrair l’esforç realitzat a favor seu per Auba Mallorca, integrada dins la FECMA o Federació Espanyola de Càncer de Mama, l’Associació Espanyola contra el Càncer Illes Balears i el  revolucionari Projecte Arkus que ofereix el tir amb arc per a la millora del linfedema i de la qualitat de vida a aquelles dones que han necessitat un buidament axil·lar.

Necessites més informació? Disposam d’una secció específica a la nostra web i responem directament a les vostres qüestions.

 

De bell nou som aquí per recordar-vos la importància de diagnosticar el càncer d’ovari a temps.

Us deixam la imatge d’una lesió maligna d’ovari. Sempre ens crida l’atenció com un òrgan que fa uns 2-3 cm de llarg en condicions normals, pot augmentar tant de mida i no només això, sinó la seva capacitat de sortir fora de l’ovari i llençar grumolls de cèl·lules tumorals dins de l’abdomen, com si fossin esquitxades de pintura. I és que més de la meitat es diagnostiquen en estadis avançats per dos motius: no és gaire freqüent (3.700 casos nous per any a tota Espanya i uns 60 a Mallorca) i no fa mal quan creix, és un càncer indolent. Com és d’esperar, les demores en la seva detecció empitjoren el seu pronòstic i això és el que sol passar: al diagnòstic ja han sortit de l’ovari i afecten a tota la cavitat abdominal.

Què ens ha de cridar l’atenció?

  • El dolor pèlvic i/o abdominal persistents.
  • L’augment del perímetre abdominal constant encara que amb pèrdua de gana o sensació d’estar sempre plena.
  • Tenir ganes constants d’orinar, com si gairebé no tinguéssim espai per desar l’orina.

Si això t’ocorre, no esperis i consulta amb el teu metge de confiança.

 

El càncer d’ovari es diagnostica pels seus símptomes: escoltem el nostre cos

 

A diferència del càncer de mama, no hi ha formes efectives de diagnòstic precoç per a tota la població com poden ser les mamografies periòdiques.

Algunes dones ho poden prevenir, ja que tenen antecedents familiars lligats a una mutació del gen BRCA. En aquests casos, els extirpem trompes i ovaris abans que arribin a la menopausa.

En altres dones sense aquests antecedents, però que s’han d’operar per problemes ginecològics benignes i, sempre que no vulguin tenir fills, els extirpam les trompes de Fal·lopi i els deixam els ovaris. Es creu que retirar les trompes de Fal·lopi també protegeix del càncer d’ovari les dones sense mutacions genètiques predisponents.

D’altra banda, l’ús d’anticonceptius hormonals (pastilles, injectables, anells, pegats i DIU) redueix el risc de patir un càncer d’ovari, encara que faci molts anys que els hagis deixat. I això ho tenim també en compte a la consulta.

 

El 4 de març és l’ocasió per conscienciar-nos del virus del papil·loma humà (VPH), la causa més freqüent de malalties de transmissió sexual i de càncers tant anogenitals (anal, de penis, vulvar, vaginal) com de cap i coll.

Conèixer-lo i prevenir-lo són claus.

La prevenció consisteix en:

  1. Evitar contagiar-nos: preservatiu (masculí o femení), vacuna (homes i dones joves).
  2. Detectar les lesions abans que derivin a càncer: les citologies serveixen però, a partir dels 30 anys, el millor és fer-se una prova de VPH en fluix vaginal cada 5 anys. És el que recomana l’Organització Mundial de la Salut, ja que la citologia queda obsoleta com a prova fonamental en el diagnòstic precoç a partir dels 30 anys.
  3. No fumar: sí que ho heu entès bé. La infecció per VPH als fumadors es desenvolupa de forma més ràpida i agressiva amb respecte als no fumadors. En definitiva, teniu un motiu més per abandonar-lo.

A les nostres diapositives d’Instagram, us explicam els eixos de la campanya contra el VPH segons la IPVS (Societat Internacional del Papil·lomavirus) que és la que ha tengut la iniciativa d’instaurar aquesta jornada.
Des de finals de 2019 realitzam la detecció precoç amb VPH a la nostra consulta. Ja portam més de 1.000 pacients amb prova feta i els resultats són molt bons. Tant és així que us ho recomanam a totes les que veniu a la vostra revisió. La majoria de les companyies asseguradores ho cobreixen, però no totes. T’ho explicam aquí amb més detall.

No volem faltar a la nostra cita virtual anual per explicar-vos com hem atès les nostres embarassades i els seus parts. I és que ja som a la nostra setena auditoria. I per què les fem? Perquè les avaluacions milloren els resultats, i nosaltres volem ser millors, ni més ni manco.

En una editorial sobre la proporció de cesàries, el Dr. Carlos Campillo, respectat mèdic de salut pública a Balears i mort recentment, escrivia “no avaluar, no intervenir i deixar les coses com estan és el més còmode, però menyscaba indefectiblement l’efectivitat, la seguretat i l’eficiència.” I en aquestes estam, en no deixar les coses com estan.

 

No avaluar el que es fa és còmode però menyscaba la possibilitat d’aconseguir un bon part

 

Les dones que ens han confiat el control del seu embaràs durant el 2021 han estat 116, i 60 han parit amb nosaltres, és a dir, el 52%, proporció que és força estable entre les nostres pacients i al llarg dels anys. No totes les pacients que ens consulten tenen una assegurança que els cobreixi el part, així, algunes acudeixen al nostre centre només per completar les visites de la Seguretat Social. Així mateix, atenem gestants de perfils diversos: dones que volen parir només al sector privat, altres que només volen fer-ho en el públic i altres que han alternat centres de diferent titularitat per donar a llum els seus fills. La nostra actitud és de màxim respecte a l’autonomia de la pacient. Per ajudar-vos en la decisió, us relatem com us atenem i us mostrem les dades de les nostres auditories, però la decisió final, òbviament, és vostra.

Durant el 2021, més pacients nostres s’han atrevit a donar germans a la gent gran. Si bé la meitat dels nostres parts corresponen a primers fills, el 42% de les nostres dones han parit el seu segon fill i el 8% s’ha animat a formar família nombrosa, una de quatre fills, per ser el seu tercer embaràs bessonar. El 2021 ha estat, per tant, l’any que hem tingut més famílies grans. Tenir tres fills al nostre entorn és poc freqüent, per la intendència que suposa i el cost disparat de l’habitatge a les Balears.

Si bé la majoria de les nostres parteres són als primers anys de la trentena, és a dir, l’edat mitjana és de 33,3 anys, el ventall d’edats oscil·la entre els 23 i els 41 anys. El 12% dels nostres parts van ser de dones de 40 anys o més, xifra semblant a altres anys.

Deu parts es van aconseguir gràcies a la fecundació in vitro, això és el 17% i, novament, no hem atès cap part resultat d’inseminació artificial. L’edat de les mares actuals fomenta el recurs a les tècniques de reproducció in vitro. La transferència dels embrions en fase de blast, al cinquè o sisè dia de fecundació, ha reduït de manera molt efectiva els embarassos múltiples. De fet, només hem tingut dos parts de bessons, un per via vaginal i l’altre per cesària, només un resultat de fecundació in vitro.

Novament, l’anestèsia regional, ja sigui epidural o raquídia, és la preferida de les nostres pacients i dels nostres anestesistes. Només dues pacients es varen animar a parir amb anestèsia local i ho varen fer fenomenal. Una d’elles va aconseguir el naixement, per via vaginal, d’una nena de més de 4 quilos després d’haver parit el seu primer fill mitjançant cesària. Ella ha estat una de les mares amb més coratge i determinació que hem tingut aquest any.
Amb relació a la via de part, 48 han estat atesos per via vaginal i 12 mitjançant cesària (20,0%), xifra una mica superior al que haguéssim desitjat, és a dir, el 15% que defensa l’OMS, encara que això s’ha de matisar mitjançant l’anàlisi que feim ara mateix:

  • Cinc cesàries, el 42%, es van fer de forma electiva, és a dir, abans que la pacient es posés de part. Tres d’elles es van indicar per fetus en presentació podàlica, una per tenir un mioma que s’interposava al canal de sortida del fetus i una cinquena en una portadora d’embaràs bessona, operada de miomes i amb un segon fetus en presentació no cefàlica, que no volia arriscar res per al naixement del seu segon fill.
  • Les set restants es van indicar sobre la marxa, és a dir, durant el treball de part, i pels motius que segueixen:
    1. Gestant de 36 setmanes, amb antecedent de part vaginal, que va trencar bossa abans que es pogués intentar canviar la presentació de natges del fetus mitjançant una versió cefàlica externa. A la pacient se li va oferir intentar un part vaginal, però va declinar la proposta.
    2. Embarassada per primera vegada, que es posa de part a les 38 setmanes amb fetus també en presentació de natges. Se li va proposar una versió cefàlica externa, però no la va acceptar.
    3. Pacient amb antecedent dun part normal i un segon fill en presentació de natges. Se li va fer una versió cefàlica externa que no va funcionar i la pacient, desitjosa d’un part vaginal, va triar intentar un part vaginal de natges. Se li va induir el part, i només es van assolir 3 cm de dilatació, amb un coll gruixut, malgrat que va tenir contraccions regulars i intenses des del principi. A les 20 h fem una cesària.
    4. Dona que ingressa per part i la dilatació de la qual s’estaciona als 9 cm. S’intentaren canvis de posició i cims dirigits, la qual cosa, malgrat la bona disposició de la pacient, no va aconseguir millorar el descens del cap fetal, ni corregir-ne les anomalies de posició. Vam fer una cesària a dos quarts de cinc de la matinada.
    5. Mare d’un segon nadó que va ingressar per trencament de borsa la matinada prèvia al part. L’endemà al matí, se li va induir el part i, malgrat haver parit bé el seu primer fill, l’evolució del segon part va ser més lenta que la del primer, situació força poc freqüent. Als 8 cm, la dilatació es va estacionar i encara que ens vam empenyorar a donar-li les últimes oportunitats a la pacient mitjançant cims dirigits, flexió de cames per augmentar els diàmetres pèlvics, etc. vam haver de realitzar-se una cesària passades les 3 de la matinada.
    6. El darrer cas correspon a una altra mare d’un segon fill, però amb antecedent de cesària i induïda aquesta vegada per escàs líquid amniòtic. Després de més de 12 hores d’oxitocina no aconseguim superar els dos dits de dilatació, ni assolir l’esborrament complet, motiu pel qual se li va fer una cesària passada la una de la matinada.

Arribats aquí, l’obstacle més gran que hem tingut són les presentacions de natges, ja que van estar implicades en sis de les dotze cesàries. És evident que no totes les mares es volen fer la versió cefàlica externa i que una minoria vol assumir el risc, encara que baix i controlat, d’un part vaginal de natges. Disposar de la versió cefàlica a les sales de parts de les clíniques privades ajudaria a la seva implantació més gran, ja que més d’una dona optaria per ella si fos amb el seu ginecòleg de confiança. Imagineu si haguéssim aconseguit evitar només tres cesàries amb aquestes maniobres, aleshores, la nostra taxa de cesàries s’hauria quedat en el desitjat 15% global. I gràcies a aquesta auditoria ho tenim més clar: disposar de la versió cefàlica externa al sector privat afavoriria la disminució de la nostra taxa de cesàries, i és el camí que hem de seguir.

I si el problema han estat les presentacions de natges, vegem com hem quedat a la resta de supòsits. Per això és molt útil utilitzar els grups de Robson i, per disposar de càlculs més robustos, hem agrupat els nostres parts del 2019, 20 i 21, segons consta a la taula següent:

Nuestros estándares de comparación son los hospitales de Manacor,  con una tasa del 18,6% de cesáreas, y el de Huércal-Overa (Almería) con el 16,1%, ambos hospitales dentro del grupo con mejores tasas de cesáreas de España.

Els nostres estàndards de comparació són els hospitals de Manacor, amb una txa del 18,6% de cesàries, i el de Huércal-Overa (Almeria) amb el 16,1%, ambdós hospitals dins el grup amb millors taxes de cesàries d’Espanya. Les nostres xifres desglossades queden molt ben parades, mostrant els nostres resultats que la probabilitat de part vaginal és fins i tot més gran en les dones que atenem. Tot i així, la nostra xifra d’induccions en què parin el seu primer fill són més altes que les de Manacor, això és, 24% enfront del 12%, cosa que pot llastar els nostres resultats. Anam revisant tots els anys la nostra casuística i no hi ha induccions de caprici sobre les dones que mai no han parit. Aleshores, vàrem atribuir part de la diferència al fet que les xifres de Manacor provenen d’una època en què el part es provocava a les 2 setmanes posteriors a la data probable de part, quan ara es fa a partir de la setmana 41a.

 

Les nostres xifres de parts vaginals, desglosades segons grups de Robson, queden ben parades en comparació amb hospitals de qualitat reconeguda

 

Els esquinços de la vulva i/o la vagina durant el pas del concebut pel canal del part van ser: 2% cap, 49% amb esquinços de tipus I i 34% de tipus II. No hi va haver esquinços que afectessin l’anus. Vam fer episiotomia al 15% dels parts vaginals, xifra que dista molt del seu màxim recomanat que és el 30%. És possible que l’alt nombre de mares primerenques i l’edat avançada d’algunes afavoreixi que no aconseguim el 10% d’episiotomies, xifra establerta per l’OMS com d’excel·lència.
El 78% de les nostres parteres van triar alletar els seus nadons, xifra que ha baixat paulatinament en els darrers anys i que s’ha d’interpretar com a necessitat d’augmentar el nostre suport a la lactància materna.
Per acabar, comentar-vos que els primers parts són laboriosos, i necessiten persistència si es volen aconseguir bons resultats. En canvi, els segons solen anar força bé i, per a nosaltres, són com recollir els fruits del treball realitzat al primer part. Igualment, per a les que van acabar en cesària de matinada després d’aguantar tot el dia de part, és reconfortant saber que no és el mateix fer una cesària a 2 cm de dilatació que a 9 cm. Les darreres tenen part de la feina feta i estan en una posició més avantatjosa per tenir un segon part per via vaginal que les primeres.
Res no es pot sense l’ajuda d’un gran EQUIP com el que tenim, que fa que alguns parts difícils tirin endavant, animant les parteres, els seus acompanyants, coordinant els pujos amb les contraccions, etc., etc. I finalment, agrair també la confiança dipositada per les nostres parteres, artífexs que, malgrat la natalitat minvant, Quirónsalud Palmaplanas hagi continuat creixent en parts atesos, 773 el 2021, 42 més que durant l’any anterior. Mil gràcies a tothom.