Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 17/4/23.

TREBALLAR DURANT L’EMBARÀS

Sens dubte, l’embaràs és un sobreesforç per al cos de qualsevol dona. Igualment, totes tenim clar que la situació empitjora a:

• Més setmanes de gestació.
• Major nombre de fetus: és pitjor un embaràs de bessons que d’un sol fill.
• Major sobrepès de la dona.
• Horari laboral més prolongat.
• Si hi ha rotació de torns o treball nocturn.
• Si hem de recórrer llargs trajectes amb cotxe.
• Si hem d’estar dempeus durant molt de temps.
• Si hem de canviar d’altura o aixecar pesos.
• Si treballam en un entorn de temperatures canviants o d’extrems de temperatura.
• Si la nostra exposició a substàncies químiques, radiacions o microbis és significativa.
• Si patim alguna malaltia prèvia que es pugui agreujar amb l’embaràs.
• Si ens diagnostiquen de malalties que són exclusives de l’embaràs.

Algunes vegades, l’activitat laboral no sols pot perjudicar l’embaràs, sinó també la lactància natural.

Per sort, aquestes situacions estan perfectament tipificades i originen diferents tipus de prestacions. Les més freqüents són la incapacitat temporal per malaltia no professional i la baixa per risc per a l’embarassada i/o per al seu fill. Finalment, tenim la malaltia professional o accident laboral que és una situació menys freqüent i, per consegüent, excedeix els objectius d’aquest text.

Una vegada esdevingut el part, tots els subsidis es converteixen en la baixa per maternitat i/o paternitat.

Passam a explicar-vos els dubtes més comuns que ens plantegen les nostres gestants.

HE DE TREBALLAR DE NIT?

La normativa europea afavoreix l’evitació del treball nocturn en l’embaràs i en els primers mesos postpart. D’altra banda, si bé no hi ha una legislació contundent que prohibeixi el treball nocturn o a torns de les embarassades, tampoc se les pot obligar si una valoració específica del lloc de treball i/o un certificat mèdic no ho aconsellen. Igualment, es considera que l’embarassada no ha de treballar en solitari, davant la dificultat d’aconseguir auxili si fos el cas.

LA INCAPACITAT TEMPORAL PER MALALTIA COMUNA

També anomenada malaltia no professional. És la baixa per malaltia comuna de tota la vida. La concedeix el metge de família arran d’una malaltia que:

• Pot haver-se d’exclusivament a l’embaràs (p. ex. preeclàmpsia, sagnat anormal per amenaça d’avortament o per placenta prèvia, risc de prematuritat).
• Pot estar afavorida per l’embaràs (p. ex. lumbàlgia, anèmia).
• Qualsevol altra que poguem patir independentment que estiguem *embrazadas o no (p. ex. grip, gastroenteritis, fractura d’un os per una caiguda).

En qualsevol cas, és una malaltia que no està en la llista de malalties professionals establerta segons llei.

Com totes les baixes, hi ha una rebaixa en la remuneració respecte al sou habitual. Ho explicarem més endavant. Amb tot, és convenient esbrinar si en el nostre col·lectiu hi ha subscrit algun conveni que millori les prestacions econòmiques.

EL RISC LABORAL DERIVAT DE L’EMBARÀS

Una embarassada perfectament sana pot arriscar-se a problemes per a ella i/o el seu fetus mitjançant la realització de la seva feina habitual. Llavors, pot sol·licitar la valoració del risc durant el seu embaràs. Una vegada avaluada la seva situació se li recomanarà:

• La reubicació en un altre grup de tasques més compatibles amb la seva nova situació.
• La baixa per risc en l’embaràs.
• Continuar treballant amb els mateixos horaris i condicions que abans de l’embaràs. Això ocorre si l’avaluació no constata un risc augmentat.

Si l’avaluació és favorable a les pretensions de la dona, l’habitual és que no sigui reubicada i passi a gaudir de la seva prestació per risc durant l’embaràs que s’estendrà fins al dia del part o bé fins que s’extingeixi la relació laboral amb l’empresa, el que ocorri abans.

El gran avantatge d’aquesta prestació és que la dona cobrarà el seu sou com si treballàs.

DIFERÈNCIES ENTRE LA BAIXA PER RISC I LA INCAPACITAT TEMPORAL

Us les detallam en el quadre que segueix:

QUÈ ÉS LA BASE REGULADORA?

És el resultat de dividir les pagues entre el nombre de dies del període treballat. Per regla general, ens paguen cada mes, així, la base reguladora sol ser el resultat de dividir el sou mensual entre 30.

SI TENC UNA INCAPACITAT TEMPORAL, EM PODEN CONCEDIR UNA BAIXA PER RISC?

No, ja que, si sou de baixa per incapacitat temporal, no es treballa per estar el contracte suspès i, per tant, es considera que el risc potencial del treball per al teu embaràs no es pot valorar.

Algunes futures mamàs tenen dificultats per obtenir un dictamen favorable a la seva baixa per risc i sol·liciten una incapacitat per malaltia comuna a causa de molèsties pròpies de l’embaràs. En aquest cas, és gairebé impossible que se’ls concedeixi la baixa per risc, perquè per a això haurien de reincorporar-se al seu treball, esperar que es valori la seva situació i li arribi el dictamen, la qual cosa es pot torbar fins a 30 dies. A més, l’avaluació del lloc de treball no és garantia de concessió de la baixa per risc.

La prestació de risc durant l’embaràs és la més favorable a la dona, però és la més difícil d’aconseguir

SI SOSPIT QUE M’ACOMIADARAN O ACABARÉ AVIAT EL CONTRACTE, QUINA BAIXA EM CONVÉ MÉS?

Sens dubte la baixa per malaltia comuna, atès que, a diferència de la baixa per risc, és una prestació que no s’extingeix en cessar el contracte.

Si en concloure la relació laboral, estàs percebent la prestació per risc, aquesta també conclourà amb el contracte i cobraràs la prestació per desocupació, que és més desfavorable.

QUÈ COBRARÉ AL FINAL?

Els càlculs explicats de les presentations econòmiques són bruts, és a dir, cal aplicar una sèrie de retencions:

• La cotització a la Seguretat Social que no es modifica, tant estiguem treballant com si no.
• La corresponent a l’impost sobre la renda que tendeix a reduir-se si l’import mensual cobrat és inferior.

Quant a les pagues extres, aquestes es prorrategen en la base reguladora.

QUI PAGARÀ LES MEVES BAIXES?

Si és incapacitat temporal, l’empresa contractant assumeix el pagament fins al 15è dia. A partir del 16è ho assumeix l’entitat gestora de la Seguretat Social (en general és l’INSS o Institut Nacional de la Seguretat Social) o la mútua col·laboradora.

Si és baixa per risc, la mútua d’accidents de treball és la que abona la prestació, excepte en els casos que l’INSS sigui el responsable de la cobertura.

En qualsevol cas, l’ocupador sempre estarà obligat a costejar les quotes de la Seguretat Social.

QUÈ OCORRE AMB ELS FESTIUS I LES VACACIONS?

Cap treballador ha de perdre els dies de vacacions corresponents, independentment de la modalitat de la baixa. Llavors, les vacacions es podran gaudir una vegada l’assalariat estigui d’alta. En altres paraules, si algú inicia una baixa durant el seu període vacacional, aquestes s’entenen com suspeses o postergades a partir d’aquest mateix dia.

Quant als festius, aquests no es poden recuperar. Per exemple, si un inicia una baixa el 24 de desembre i és donat d’alta el 6 de gener, no podrà recuperar aquests dies festius en reincorporar-se al seu lloc.

QUAN EM PUC ACOLLIR A LA PRESTACIÓ PER RISC?

En el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, o Reglament dels Serveis de Prevenció, s’especifiquen una llista d’agents, procediments i condicions de treball que poden influir negativament en la salut de les embarassades, mares lactants i els seus fills (annex VII) o que han d’evitar-se durant l’embaràs i la lactància natural (annex VIII). La podeu consultar aquí per si us fos aplicable.

Quant a les setmanes de gestació en les quals es recomana iniciar la baixa, l’INSS ha elaborat una “Guia d’ajuda per a la valoració del risc laboral durant l’embaràs” amb l’assessorament de la SEGO (Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia) que ja va per la seva 3a edició.

Les taules de la SEGO ens orienten sobre les possibilitats que tenim d’acollir-nos a la prestació de risc durant l’embaràs

Lamentablement, les setmanes a les quals es recomana iniciar la baixa per risc s’han anat retardant respecte a edicions més antigues. En qualsevol cas, el que conté aquest text són només les recomanacions, això és, no són d’aplicació obligada. Per a simplificar-vos l’accés, us les hem resumit en les pròximes taules:

• Exposició a renous, temperatures extremes o substàncies:

• Posició durant la jornada laboral:

• Maneig de càrregues i enfilar-se:

• Esportistes i assimilats:

QUI CONCEDEIX LA PRESTACIÓ PER RISC?

Les entitats gestores de la Seguretat Social (en general, l’INSS) o les mútues que col·laboren amb ella són les que dictaminen si la baixa per risc és procedent o no i són les que abonen la prestació, si és el cas. Es poden acollir a aquest subsidi tant les embarassades com les mares que alleten als seus fills.

El procediment de valoració de la pertinència de la baixa per risc haurà d’iniciar-se a instàncies de la treballadora qui serà que haurà de contactar amb la mútua o entitat gestora que correspongui.

Els passos són els següents:

1. Obtenció d’un informe d’un metge de la Seguretat Social realitzat durant l’exercici de les seves funcions. Per a les gestants, s’ha d’acreditar l’embaràs, el nombre de fetus, l’absència de malaltia associada a embaràs (perquè si hi hagués malaltia, no escau aquest tipus de baixa) i la data probable del part. Si el vostre ginecòleg privat us estén aquest informe, encara que també treballi en la sanitat pública, no és suficient. No obstant això, sí que es pot usar, juntament amb la documentació de l’embaràs (cartilles, ecografies) per substanciar l’informe que realitzi el vostre metge de família de la Seguretat Social.
2. Expedició d’un certificat de l’empresa o de la treballadora per compte propi sobre l’activitat desenvolupada i les condicions del lloc de treball.
3. Els serveis mèdics de l’entitat gestora o de la mútua col·laboradora emetran un certificat mèdic acreditatiu de la influència negativa de les condicions del lloc de treball sobre la salut de la mare i/o del fetus o lactant.
4. Declaració de l’empresa o de la treballadora per compte propi sobre la impossibilitat d’adaptar el lloc. Ha de comunicar-se també la base de cotització de l’embarassada per contingències professionals durant el mes anterior.
5. Presentació de la sol·licitud, mitjançant model oficial, juntament amb els documents previs, en qualsevol dels centres de l’INSS o de la mútua col·laboradora.

La mútua o entitat gestora té 30 dies hàbils per a reconèixer, o no, el dret al subsidi per risc.

Si la resolució de la mútua és negativa, això és, no ens reconeix la situació de risc, la podem impugnar mitjançant una reclamació dirigida a la mútua o a l’entitat gestora. Com aquesta reclamació es dirigeix, de bell nou, a qui l’ha dictaminat, l’habitual és que aquesta entitat es reafirmi en la seva negativa. Pot ocórrer que ens responguin o que no ens hagin respost en un termini de 45 dies. Si ha transcorregut aquest termini sense resposta, s’entén que la mútua reitera la seva negativa i només ençà, podem interposar una demanda en el termini de 30 dies hàbils des de la denegació de la baixa per risc davant el Jutjat social. Per interposar la demanda, no és imprescindible contractar ni advocat, ni procurador. Pot ocórrer que la sentència sigui favorable a:

• La mútua: no tenim, per tant, dret a la prestació per risc.
• La treballadora: ens concediran ja el subsidi per risc amb l’avantatge que, si hem precisat una incapacitat temporal posterior a la reclamació, es considerarà que la prestació per risc era primer i, per tant, podrem cobrar el 100% de la base reguladora.

Si necessitau informació addicional, aquest vincle us pot resultar útil.

INCAPACITAT TEMPORAL ESPECIAL A PARTIR DE LES 39 SETMANES

La nova llei de Salut Sexual i Reproductiva (Llei orgànica 1/2023) estableix, a partir del 1/6/23, una baixa especial a partir de les esmentades setmanes. “Especial” significa que el subsidi s’abonarà des del primer dia i fins a la data del part, que no farà falta esgrimir cap raó mèdica per a acollir-se a aquesta prestació.

LES BAIXES PER MATERNITAT I PATERNITAT

La denominació actual és de prestació de naixement i cura del menor.

Durant els dotze primers mesos després del naixement, se suspèn el contracte de treball de la mare i del pare durant 16 setmanes. Així, qualsevol subsidi previ es converteix, automàticament, en baixa per maternitat o per paternitat.

Aquesta prestació suposa el 100% de la base de contingències comunes que apareix en les vostres nòmines.

Els requisits per gaudir-les depenen de l’edat del progenitor en la data probable del part:

• Si és inferior a 21 anys: no hi ha cap requisit.
• Si té entre 21 i 25 anys: 90 dies cotitzats en els últims 7 anys o 180 dies en el conjunt de la seva vida laboral.
• Si té 26 anys o més: s’exigeix el doble de cotització que en el punt anterior.

Les primeres sis setmanes s’han de gaudir de manera obligatòria i ininterrompuda just després del part.

La suspensió del contracte de cadascun dels progenitors per la cura de menor, una vegada transcorregudes les primeres sis setmanes, podrà distribuir-se a petició dels implicats, en períodes setmanals que es podran gaudir de forma acumulada o interrompuda, o bé, en forma de jornada completa o parcial, fins que el seu fill compleixi els dotze mesos. Els períodes triats han de comunicar-se a l’empresa amb una antelació mínima de 15 dies, perquè l’ocupador ha de poder organitzar les seves plantilles per suplir l’absència. Si bé l’habitual és que l’empresari no plantegi problemes, un daltabaix organitzatiu pot originar discrepàncies que, si no es poden resoldre amistosament, s’haurien de dirimir en els Jutjats Socials.

Aquests drets són individuals de cada treballador i no es poden transferir entre progenitors.

Les prestacions de naixement i cura del menor no es poden transferir entre els progenitors i es perllonguen en cas d’ingrés del menor, discapacitat i part múltiple

Si, malauradament, parim un fetus mort o l’òbit ocorregués abans de concloure la prestació, els progenitors poden acollir-se a la prestación en les mateixes condicions que els altres pares. No obstant això, si algun dels progenitors sol·licitàs reincorporar-se al seu lloc de treball a partir de les sis setmanes postpart, se li concediria.

Si el nascut és diagnosticat d’una discapacitat al naixement, la suspensió del contracte tindrà una durada addicional de dues setmanes per a cadascun dels progenitors. Si el nostre embaràs és múltiple, hi haurà una ampliació de dues setmanes de la baixa per cada fill addicional i també per a cadascun dels progenitors.

En els casos en què el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, el període de suspensió podrà computar-se, a instàncies de la mare o de l’altre progenitor, a partir de la data de l’alta hospitalària. S’exclouen d’aquest còmput les sis setmanes posteriors al part, de suspensió obligatòria del contracte de la mare biològica. Si l’hospitalització a continuació del part és per un període superior a set dies, la suspensió s’ampliarà en tants dies com el nascut es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

VULL SABER MÉS

El tema laboral pot ser realment complex i entra ja dins del territori del Dret. Així, hi ha altres prestacions addicionals com el permís de lactància, l’adaptació de la jornada laboral per a la conciliació, la reducció de jornada, l’excedència, etc.

L’advocat laboralista d’A Coruña, el Sr. Alejandro Aradas té un blog anomenat “Cuestiones Laborales”  en el qual tot el que us he explicat es manté actualitzat i, a més, respon a qüestions pràctiques de manera gratuïta i les comparteix amb la resta d’internautes.

La gestoria que porta els assumptes laborals de la vostra empresa també us pot ajudar.

Si, hi ha discrepàncies insuperables amb l’ocupador o amb l’entitat gestora, caldrà contactar amb un advocat que tingui maneig en assumptes laborals. Nosaltres treballam amb aquest bufet de dilatada experiència laboral i que,  fins a hores d’ara, ha resolt de manera satisfactòria els nostres dubtes i qüestions legals.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de Riesgos Laborales. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/l/1995/11/08/31/con
• Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/rd/1997/01/17/39/con
• Real Decreto 286/2003, de 7 de marzo, por el que se establece la duración de los plazos para la resolución de los procedimientos administrativos para el reconocimiento de prestaciones en materia de Seguridad Social. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/rd/2003/03/07/286
• Real Decreto 295/2009, de 6 de marzo, por el que se regulan las prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social por maternidad, paternidad, riesgo durante el embarazo y riesgo durante la lactancia natural. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/rd/2009/03/06/295/con
• Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/rdlg/2015/10/23/2/con
• Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/rdlg/2015/10/30/8/con
• Real Decreto-ley 6/2019, de 1 de marzo, de medidas urgentes para garantía de la igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres en el empleo y la ocupación. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/rdl/2019/03/01/6/con
• Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/lo/2010/03/03/2/con
• Ley Orgánica 1/2023, de 28 de febrero, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo. [accés 17-4-23]. Disponible a: https://www.boe.es/eli/es/lo/2023/02/28/1/con