Només s’han de tractar si hi ha símptomes (prurit, sagnat, cremor, dolor, flux vaginal, molèsties a les relacions sexuals, vagina ocupada per condilomes que dificultin les relacions o el part) o si hi ha percepció de la pacient de la necessitat de tractar-se.

No fa falta tractar les berrugues descobertes per casualitat, encara que s’ha de comunicar al pacient l’existència de les lesions.

El tractament pot ser amb medicaments o quirúrgic, encara que no és clar que un sigui clarament superior a l’altre.

És evident que l’efecte del tractament quirúrgic és immediat, ja que, quan el pacient abandona el quiròfan, surt sense condilomes. Al contrari, l’efecte dels medicaments és més lent, ja que la milloria es pot torbar 3 setmanes i curació total entre 6 i 12 setmanes. Si els terminis esmentats no es compleixen, s’ha de reconsiderar el diagnòstic i/o canviar el tractament.

Els medicaments dels que disposam són: podofil·lotoxina (Wartec®), imiquimod (Aldara®), sinecatequines (Veregén®) i interferó tòpic, que el malalt es pot aplicar a casa. L’àcid tricloracètic és molt útil per a dones embarassades o amb lesions a la mucosa genital, però té l’inconvenient que s’ha d’aplicar setmanalment a la consulta. L’interferó també es pot aplicar a mucosa genital però de dones no embarassades.

Les modalitats de cirurgia disponibles són: la crioteràpia (es pot fer sense anestèsia local si les lesions són petites), el làser (produeix una lesió tèrmica molt localitzada i a poca profunditat, per tant és molt útil per a la vagina que té poca gruixa), cremar les lesions amb l’electrobisturí o extirpar-les amb l’ansa diatèrmica o de la manera convencional.

Qualsevol modalitat de tractament va acompanyada de molèsties i dolor a curt termini. A més llarg termini poden aparèixer: dolor vulvar, cicatrius (cirurgies molt profundes)  i emblanquiment o enfosquiment de la pell (ús d’imiquimod o de cirurgia).

Un fet comú a tots els tractaments és l’aparició de petites llagues o erosions de la pell o la mucosa afectada, per tant, és important una bona higiene diària i la vigilància per advertir el començament de qualsevol infecció (vermellor, inflor, olor desagradable o secreció marronosa, groga o verdosa). Ens hem de fer nets després de la micció i la defecació, mentre hi hagi ferides obertes. Els banys al bidet i l’ús dels assecadors de pèl a temperatura baixa i a una distància prudencial són molt útils.

Fonts de la informació: 

• Fisterra. Condilomas acuminados. Fecha de la última revisión: 11/10/2011. Fecha de la última revisión: 12/09/2013 [acceso 2-5-15]. Disponible en: http://www.fisterra.com
• Karnes JB, Usatine RP. Management of external genital warts. Am Fam Physician. 2014;90:312-8.
• Wiley DJ, Douglas J, Beutner K, Cox T, Fife K, Moscicki AB, Fukumoto L. External Genital Warts: Diagnosis, Treatment, and Prevention. Clin Infect Dis. 2002;35 (Supplement 2): S210-S224.
• Workowski KA, Berman S; Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Sexually transmitted diseases treatment guidelines, 2010. MMWR Recomm Rep. 2010;59(RR-12):1-110.