Que el tabac és dolent per a la gestació no és cap novetat. Els efectes són diversos: nins que neixen més petits, més possibilitats de part prematur i fins i tot major mortalitat perinatal. Però, segons revela un nou estudi publicat a la revista ‘Diabetologia’, les conseqüències poden fins i tot saltar una generació. Així, les nines que, quan eren fetus, van estar exposades al fum del tabac, tenen més possibilitats de tenir un embaràs complicat. En concret, el risc de patir diabetis gestacional (una de les complicacions més freqüents de l’embaràs) es dispara en les filles de fumadores que no van deixar l’hàbit durant l’embaràs. No és l’únic. Les futures mares filles d’embarassades fumadores tenen també més possibilitats de patir obesitat en la seva gestació.
La grandària de la mostra fa d’aquest un treball molt fiable. Com és habitual, tornen a ser els nòrdics i els seus registres els que fan millors estudis prospectius. En aquest cas, els investigadors de la Lund University (Suècia) van analitzar les dades del registre nacional mèdic de totes les dones nascudes a partir de 1982. La data no és casual: és quan es va començar a preguntar a les embarassades sobre els seus hàbits tabàquics.
Així, els autors de l’estudi tenien les dades de 80.189 gestants, a les que s’havia preguntat (i així s’havia registrat) per la seva addicció a la nicotina. De fet, s’havien dividit en tres categories en aquest sentit: no fumadora, d’exposició moderada (les que fumaven entre 1 i 9 cigarrets diaris) i molt exposades (10 o més cigarretes al dia).
30 anys després, van buscar a aquestes nenes i, entre elles, van estudiar a les que havien estat mares i havien presentat les següents circumstàncies durant el seu embaràs: obesitat, diabetis gestacional i diabetis no gestacional.
Després de creuar les dades amb l’estatus de fumadora de les seves mares, l’estudi va mostrar una associació molt potent entre l’hàbit de les progenitores i l’obesitat i la diabetis gestacional de la següent generació durant el seu embaràs.
Els autors van localitzar 7.871 embarassades de segona generació amb algun d’aquests problemes. Per descomptat, l’obesitat va ser el més freqüent, estant present en 7.300 gestants. El següent va ser la diabetis no gestacional (280) i la gestacional (291).
El següent pas era saber si hi havia alguna relació entre aquests síndromes i el fet que les seves mares haguessin fumat. La resposta va ser aclaparadora. Les filles de les mares que fumaven moderadament tenien un 62% més de risc de patir diabetis gestacional, xifra que es reduïa a un encara elevat 52% a les filles de mares que consumien més de nou cigarrets al dia.
Amb l’obesitat, les dades no eren tan elevades, però també es va veure associació entre ambdós paràmetres. Així, les filles de grans fumadores tenien un 58% més de possibilitats de ser obeses durant el seu propi embaràs i un 36% si les mares havien fumat amb moderació.
Els autors expliquen aquesta conclusió, fins ara només provada en animals, amb dos possibles teories. La primera seria que l’exposició del fetus al tabac podria provocar alteracions en la gana i la sensació de sacietat. La segona, que aquesta mateixa exposició portàs a una taxa major de mort de les cèl·lules beta del pàncrees que produeixen insulina, el que incrementaria l’expressió genètica de factors de transcripció que desencadenaran la formació de greix, alguna cosa relacionada tant amb la diabetis com amb la obesitat.
No obstant això, com tots els estudis d’aquest tipus, els autors reconeixen possibles errors. El principal seria que només es va estudiar aquesta associació i no es van tenir en compte factors com si la resta de la família fumava o no i el tipus de dieta que havien seguit les embarassades de segona generació durant tota la seva vida.
Font: El Mundo