“Tota la vida protegint-nos per no tenir fills i, quan anam a per ells, no podem tenir-los”. Aquesta queixa és cada vegada més freqüent en les dones espanyoles. Amb l’augment de l’edat mitjana de la maternitat, situada en els 32,1 anys segons les últimes dades, s’eleven també els problemes per procrear de manera natural. Encara que les tècniques de reproducció assistida ajuden cada any a milers de parelles, l’edat també influeix en el seu èxit, cosa que sembla no haver calat en la població, que va de vegades molt tard a cercar l’especialista.
Si aquesta visita s’avançàs, no necessàriament per tenir fills abans sinó per conèixer la capacitat de reproducció en un futur, la tendència podria canviar. El director de la Clínica La Cigüeña, a Madrid, Bernabé Hurtado de Mendoza, ho té clar: “L’edat és el factor més important”. L’especialista explica que les dones neixen amb una determinada dotació fol·licular que comença a disminuir ja des del desenvolupament del fetus.
Però el gran problema no és només la disminució sinó com es van reduint els ovòcits segons van passant els anys. “A partir dels 32 disminueixen, però dels 35 als 38 ho fan de forma exponencial, mentre que dels 38 als 42 la disminució és logarítmica”, apunta aquest especialista.
A partir dels 42 anys, les possibilitats d’eficàcia de les tècniques de reproducció assistida que impliquen l’ús dels òvuls de la pacient són menors del 3%, subratlla Hurtado de Mendoza. “Queden molt pocs òvuls i a més són de mala qualitat”, afegeix.
El percentatge de mares primerenques majors de 35 anys, que científicament s’inclouen sota el terme ‘mare gran’, no ha deixat d’augmentar en els últims anys. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, aquest percentatge va augmentar 10 punts entre 1996, quan eren mares a aquesta edat només el 14,78% de les dones, i 2006, quan la xifra arribava ja el 24,33%.
Més enllà de les dificultats per a la reproducció sense ajuda, ser mare tardana implica major risc de malformacions fetals i de prematuritat pel que, en principi, l’ideal seria evitar-ho, amb alguna de les solucions que ofereix la ciència, com la congelació d’ovòcits.
No obstant això, tot i les dificultats, la realitat és que encara moltes dones aconsegueixen ser mares fins als 40 anys, amb o sense ajuda de la reproducció assistida.
El problema és que, en moltes ocasions, el punt de partida és dolent, cosa que es podria evitar preguntant per la fertilitat en el moment en què menys interessa, la dècada dels 20.
Explica Hurtado de Mendoza que “estudis ecogràfics” poden permetre veure des de ben joves el volum de l’ovari i predir d’alguna manera la pèrdua de reserva ovàrica. “El recompte dels fol·licles antrals ens dirà si és alta, moderada o baixa”, afegeix.
No és l’única prova que indicaria a més d’un la necessitat d’avançar la visita de la cigonya. Apart, una simple anàlisi de sang, permetrà predir la fertilitat segons els valors de sang de certes hormones. Les més importants, explica Hurtado, la FSH, la LH i el 17-β estradiol.
Aquest expert opina que encara s’està “a l’edat de pedra” pel que fa a predicció de la fertilitat, així que les possibilitats augmentaran encara més els anys propers.
Potser en un futur, la primera visita al ginecòleg acabarà amb alguna cosa més que una recomanació de l’anticonceptiu més adequat: una indicació de quan començar a buscar nins, amb o sense ajuda.
Font: El Mundo