DRA. GIBERT

CLASIFICACIÓN MOLECULAR DEL CÁNCER DE MAMA: ¿para qué sirve?

Autora: Dra. MJ Gibert.
Fecha de actualización: 15/6/22.
Fechas de versiones previas: 28/3/21.

Una vez operadas de un cáncer de mama infiltrante, viene el próximo paso, el del tratamiento complementario que, según los casos, va a ser radioterapia, quimioterapia y/u hormonas. En Oncología, siempre administramos los tratamientos que nos ofrecen un mejor balance entre efectos secundarios y prolongación de la cantidad y la calidad de la vida. En otras palabras, se evita tratar en exceso, si el tumor tiene buen pronóstico, porque los tratamientos pueden producir efectos secundarios o secuelas. Igualmente, si la experiencia previa con mujeres que han padecido tumores similares nos indica que el riesgo de recaída es alto, se intensifican las terapias destinadas a mejorar el control de la enfermedad sobre el pecho, los territorios ganglionares próximos (radioterapia) y a distancia (quimioterapia).

 


Los subtipos moleculares, junto con los factores de riesgo clásicos, nos ayudan a encontrar el tratamiento más acertado para cada paciente


 

El problema que tuvimos, hasta principios del siglo XXI, es que el estudio del tejido tumoral, el 80% de los tumores son ductales infiltrantes, discriminaba poco la agresividad del tumor y, por lo tanto, muchas mujeres recibían quimioterapia sin necesidad. En la actualidad, si bien se siguen considerando otros factores tradicionales como el diámetro del tumor, el grado histológico o la afectación de los ganglios, gracias al desarrollo de la Genética y de la aplicación de la inmunohistoquímica en el quehacer diario de los Servicios de Anatomía Patológica, se ha conseguido afinar más en el pronóstico de cada tumor. Así, los tratamientos se deciden de forma mucho más personalizada, obviando aquellos que, muy probablemente, serán superfluos.

A grandes rasgos, se han definido cuatro grupos:

  • Luminal A: el 50% dels càncers de mama pertanyen a aquest grup. Tenen receptors hormonals (d’estrògens i/o progesterona) positius i el Ki67, que ens indica la rapidesa amb què creixen les cèl·lules del tumor, inferior al 20%. Aquests tumors són els de millor pronòstic i responen molt millor a les hormones que a la quimioteràpia, per tant, l’habitual és que no us hagin de tractar amb medicació per vena.
  • Luminal B: només el 15% estan dins d’aquest tipus. Si bé els receptors hormonals continuen sent positius, el Ki67 és alt, de manera que el seu pronòstic és quelcom pitjor que els anteriors, per tant, es prescriuen hormones en forma de pastilles durant alguns anys i quimioteràpia.

  • Her2 positiu: menys del 10% de càncers estan dins d’aquest grup. Es caracteritzen perquè les cèl·lules del tumor produeixen massa receptors 2 del factor de creixement epidèrmic (Her2 són les sigles corresponents en anglès). Aquest receptor, en quantitats normals, intervé en el creixement ordenat de les cèl·lules, però, si n’hi ha massa, la proliferació de el tumor és excessiva i desordenada. Com que tenen pitjor pronòstic que els anteriors, la quimioteràpia estàndard es reforça amb trastuzumab (Herceptin®) o anticòs que s’uneix de forma específica als Her2 de les cèl·lules tumorals residuals que hagin pogut quedar i bloqueja el seu desenvolupament.
  • Triple negatiu: es diuen així per tenir tres marcadors negatius, és a dir, els receptors d’estrògens, de progesterona i l’Her2. Són el 10% dels càncers de mama i són els més agressius, encara que amb excepcions, ja que és el tipus que inclou més variants que s’estan investigant, de manera que, en un futur, es pugui oferir el tractament més personalitzat possible. Com responen molt a la quimioteràpia, és freqüent que aquesta se’ls administri abans d’operar el tumor. Això  sol reduir les mides tumorals espectacularment, la qual cosa  permet cirurgies amb menor extirpació de teixit mamari i, per tant, amb millor resultat estètic. De moment, són indicació de quimioteràpia estàndard, de vegades reforçada amb sals de platí.

 

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

  • Arrechea Irigoyen MA, Vicente García F, Córdoba Iturriagagoitia A, Ibáñez Beroiz B, Santamaría Martínez M, Guillén Grima F. Subtipos moleculares del cáncer de mama: implicaciones pronósticas y características clínicas e inmunohistoquímicas. An Sist Sanit Navar. 2011,34:219-33.
  • Kondov B, Milenkovikj Z, Kondov G, Petrushevska G, Basheska N, Bogdanovska-Todorovska M, Tolevska N, Ivkovski L. Presentation of the Molecular Subtypes of Breast Cancer Detected By Immunohistochemistry in Surgically Treated Patients. Open Access Maced J Med Sci. 2018;6:961-967.
  • Perou CM, Sørlie T, Eisen MB, van de Rijn M, Jeffrey SS, Rees CA et al. Molecular portraits of human breast tumors. Nature. 2000;406:747-52.