Els subtipus moleculars, juntament amb els factors de risc clàssics, ens ajuden a trobar el tractament més encertat per a cada pacient

El problema que tenguérem, fins a principis de segle XXI, és que l’estudi del teixit tumoral, el 80% dels tumors són del tipus histològic ductal infiltrant,  discriminava poc l’agressivitat del tumor i, per tant, moltes dones rebien quimioteràpia sense necessitat. En l’actualitat, si bé se segueixen considerant altres factors tradicionals com el diàmetre del tumor, el grau histològic o l’afectació dels ganglis, gràcies al desenvolupament de la Genètica i de l’aplicació de la immunohistoquímica en el quefer diari dels Serveis d’Anatomia Patològica, s’ha aconseguit afinar més en el pronòstic de cada tumor. Així, els tractaments es decideixen de forma molt més personalitzada, obviant aquells que, molt probablement, seran superflus.

A grans trets, s’han definit quatre grups:

• Luminal A: el 50% dels càncers de mama pertanyen a aquest grup. Tenen receptors hormonals (d’estrògens i/o progesterona) positius i el Ki67, que ens indica la rapidesa amb què creixen les cèl·lules del tumor, inferior al 20%. Aquests tumors són els de millor pronòstic i responen molt millor a les hormones que a la quimioteràpia, per tant, l’habitual és que no us hagin de tractar amb medicació per vena.
• Luminal B: només el 15% estan dins d’aquest tipus. Si bé els receptors hormonals continuen sent positius, el Ki67 és alt, de manera que el seu pronòstic és quelcom pitjor que els anteriors, per tant, es prescriuen hormones en forma de pastilles durant alguns anys i quimioteràpia.
• Her2 positiu: menys del 10% de càncers estan dins d’aquest grup. Es caracteritzen perquè les cèl·lules del tumor produeixen massa receptors 2 del factor de creixement epidèrmic (Her2 són les sigles corresponents en anglès). Aquest receptor, en quantitats normals, intervé en el creixement ordenat de les cèl·lules, però, si n’hi ha massa, la proliferació de el tumor és excessiva i desordenada. Com que tenen pitjor pronòstic que els anteriors, la quimioteràpia estàndard es reforça amb trastuzumab (Herceptin®) o anticòs que s’uneix de forma específica als Her2 de les cèl·lules tumorals residuals que hagin pogut quedar i bloqueja el seu desenvolupament.
• Triple negatiu: es diuen així per tenir tres marcadors negatius, és a dir, els receptors d’estrògens, de progesterona i l’Her2. Són el 10% dels càncers de mama i són els més agressius, encara que amb excepcions, ja que és el tipus que inclou més variants que s’estan investigant, de manera que, en un futur, es pugui oferir el tractament més personalitzat possible. Com responen molt a la quimioteràpia, és freqüent que aquesta se’ls administri abans d’operar el tumor. Això  sol reduir les mides tumorals espectacularment, la qual cosa  permet cirurgies amb menor extirpació de teixit mamari i, per tant, amb millor resultat estètic. De moment, són indicació de quimioteràpia estàndard, de vegades reforçada amb sals de platí.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• Arrechea Irigoyen MA, Vicente García F, Córdoba Iturriagagoitia A, Ibáñez Beroiz B, Santamaría Martínez M, Guillén Grima F. Subtipos moleculares del cáncer de mama: implicaciones pronósticas y características clínicas e inmunohistoquímicas. An Sist Sanit Navar. 2011,34:219-33.
• Kondov B, Milenkovikj Z, Kondov G, Petrushevska G, Basheska N, Bogdanovska-Todorovska M, Tolevska N, Ivkovski L. Presentation of the Molecular Subtypes of Breast Cancer Detected By Immunohistochemistry in Surgically Treated Patients. Open Access Maced J Med Sci. 2018;6:961-967.
• Perou CM, Sørlie T, Eisen MB, van de Rijn M, Jeffrey SS, Rees CA et al. Molecular portraits of human breast tumors. Nature. 2000;406:747-52.