DRA. GIBERT

MASCARETES PER SORTIR DE CASA: les opcions més segures i sostenibles

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 25/5/20.

Tot i que ja tenguem una Ordre Ministerial vigent des del 19/4/20 per moderar els preus del material destinat a prevenir la transmissió del Coronavirus i una altra del 19/5/20 sobre l’ús obligatori de màscares facials a la via pública, no sembla molt realista que la població general utilitzi mascaretes diferents cada dia, a manera de mocadors d’un sol ús. I és que el sol ús és car, a part del cost mediambiental i en gestió de residus que implica.

Al principi de la crisi sanitària de l’Coronavirus hi va haver molts de titubejos sobre el tema. A les Balears, les iniciatives de confeccionar màscares casolanes no van obtenir suport oficial, doncs hi havia, i encara hi ha, llacunes de coneixement. Però anem al gra, les mascaretes casolanes serveixen o no serveixen? La resposta és sí, serveixen, encara que la majoria protegen menys que les fabricades industrialment per a aquest propòsit. I protegeixen totes les mascaretes casolanes igual? No, unes ho fan millor que altres.

Per entendre què és el més convenient, comencem amb una mica de teoria. El virus viatja dins de gotes de saliva que surten de la persona infectada en parlar, tossir o esternudar. Les esmentades gotetes mesuren unes 10 micres, o una centèsima part d’1 mm, mentre que les partícules virals només fan 0,1 micra, és a dir, 10.000 virus posats en fila, mesuren només 1 mm. Llavors, aquí comencen les elucubracions, quina mida de partícules han de frenar les mascaretes? 10 o 0,1 micres? Són temes no resolts i és possible que, per evitar el contagi, les màscares que siguin traspassades per partícules de menys de 10 micres siguin suficients. Amb tot, l’enfocament actual per prevenir la transmissió respiratòria de virus és més garantista i es centra en la investigació de materials que bloquegin l’arribada de partícules de menys d’1 micra al nostre tracte respiratori.

Atès la novetat de la COVID-19 i la situació d’emergència sanitària derivada, no ens queda més remei que recórrer a investigacions més antigues sobre altres microbis, i a altres estudis nous, molts realitzats sobre la marxa, utilitzant diferents teixits.

Quant als materials, partim de la base que les màscares de qualsevol tela paren més del 50% de partícules del diàmetre del coronavirus, i les que més retenen, per aquest ordre són: les fabricades amb les bosses de paper de les aspiradores, les quirúrgiques, les fetes a partir de filtres de cafè, lona gruixada, pedaços de cuina de superfície llisa, paper per a assecat de mans, teixit de roba texana, llençols de cotó i les camisetes amb cotó 100% de doble gruix. Com és de sentit comú, més espessa sigui la tela, major eficàcia de filtrat.

Però per triar-les, també cal assegurar que siguin còmodes perquè, si no, durem la mascareta poc temps. En aquest cas, les camisetes de cotó pur i els llençols de cotó 100% són elss que abasten millor equilibri entre confort i filtrat. És desitjable completar aquestes màscares de tela amb la col·locació, en una butxaca interior, de material addicional, com paper per a l’assecat de mans.

Un altre tema és la humitat de la mascareta i el temps continuat d’ús. Després de tres hores, l’efectivitat de les mascaretes casolanes, lluny d’empitjorar, millora, és a dir, retenen un 6% més de partícules de la mida del virus. Això sí, no s’ha provat la seva eficàcia més enllà de quatre hores de durada continuada, que és la durada màxima recomanada pel nostre Ministeri de Sanitat.

Si comparem l’efectivitat de les mascaretes en adults enfront dels nins, s’aprecia que en els petits són un 15% menys eficaços, el que s’interpreta com una conseqüència de la dificultat de mantenir-les al seu lloc.

La nostra pròxima decisió serà si fer-nos nosaltres la mascareta o comprar-la ja feta.

Si optau pel producte ja fabricat, vigilau que compleixin les especificacions UNE 0064 o 0065. Això ha de constar a l’envàs, a l’etiqueta o a un document adjunt.

Si la confeccionau vosaltres, primer haureu d’aprovisionar-vos de la tela adequada. Teniu en compte que les mascaretes solen tenir una part externa que actua a manera de funda o contenidor per al paper de filtre. Les fundes, segons recomanacions governamentals, poden estar fetes de cotó 100%, polièster 100% o mescla d’aquest últim amb cotó o poliamida. La densitat de la tela ha de ser, almenys, de 100-125 g/m2. També podeu reutilitzar alres teles que tengueu a casa, tal com us hem explicat més amunt (pedaços de cuina, llençols o camisetes de cotó…).

La part més activa o filtre pot ser paper d’aspiradora, del filtre de la cafetera o per a assecat de mans. Si us resulta incòmode aquest tipus de material, millor serà recórrer a retalls de tela “spunlaced” que es venen en forma de tovalloletes higièniques al supermercat, però el més econòmic és comprar-les a un proveïdor de teles. Això sí, posau doble capa d’aquest material en cada mascareta. Els filtres s’han de rebutjar després del seu ús diari.

Aquests vídeos us poden ajudar amb la confecció de màscares:

Les màscares reutilitzables es poden rentar en un cicle normal de rentadora, això sí, amb una temperatura mínima de 60º, o bé, submergir-se en una dilució de lleixiu 1:50 en aigua tèbia durant 30 minuts. La dilució de 1:50 és el mateix que una cullerada sopera plena i una altra de postres de lleixiu per litre d’aigua. Després cal rentar amb aigua i sabó, i aclarir bé.

De qualsevol manera, el Coronavirus no té set vides, ni molt menys. Sobre superfícies, pot viure fins a un dia si aquesta és de cartró, i fins a dos o tres dies si és plàstic o d’acer inoxidable. A partir d’aquí, el virus és mort, sense fer res, sense desinfectar res.

FONTS DE LA INFORMACIÓ: