DRA. GIBERT

EMBARÀS ECTÒPIC O EXTRAUTERÍ: quan l’embaràs no és a on toca

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 26/10/22.
Dates de versions prèvies: 28/9/15.

Laparoscòpia on s'hi veu l'embaràs ectòpic dretA l’embaràs extrauterí o ectòpic, el concebut es desenvolupa fora de la cavitat uterina.

Només la part de l’úter que és per damunt del coll uterí està preparada per protegir l’embrió, nodrir-lo i oxigenar-lo i expulsar-lo, mitjançant les contraccions uterines quan estigui ben format.

Si l’embrió “s’instal·la” a qualsevol altre lloc, no podrà satisfer les seves necessitats creixents durant molt de temps, a més pot foradar vasos sanguinis materns que no estan preparats per fer créixer el concebut, amb la consegüent hemorràgia interna.

L’1% de tots els embarassos són extrauterins i se solen situar a les trompes.

Altres localitzacions més rares són l’ovari, el coll uterí i fins i tot la cicatriu d’una cesària prèvia.

 

FACTORS PREDISPOSANTS:

  • La lligadura de trompes: és el factor de risc més important, les dones amb les trompes lligades tenen 9 vegades més probabilitats de tenir aquest tipus de gestació. Si tenim feta una lligadura de trompes, 1 d’entre 3 embarassos seran extrauterins.
  • Haver tengut abans un embaràs extrauterí: en tornar a quedar embarassades, el primer que cal fer és descartar que el nou embaràs sigui ectòpic, el que passa en el 10-20 % de les ocasions.
  • Haver patit operacions prèvies a la pelvis, tenir antecedents de malaltia inflamatòria pelviana o portar un dispositiu intrauterí (DIU): augmenta el risc unes 3 vegades.
  • Haver avortat espontàniament o de forma intencionada: també augmenta el risc unes 3 vegades.
  • Aconseguir un embaràs després d’una inseminació artificial o d’una fecundació in vitro: l’embaràs extrauterí pot ocórrer encara que en la fecundació in vitro deixam sempre l’embrió dins de l’úter amb l’ajuda de l’ecografia.
  • Els dispositius intrauterins són uns mètodes anticonceptius eficacíssims, però, en estar dins de l’úter, protegeixen millor de l’embaràs intrauterí que de l’extrauterí. Si portam un dispositiu de coure i ens embarassam, tendrem 1 possibilitat entre 16 de tenir un embaràs extrauterí, mentre que si això passa amb un DIU hormonal, la possibilitat que l’embaràs sigui ectòpic és 1 d’entre 2.

 


Si ens embarassam després d’una lligadura de trompes o posar-nos un DIU ens hem d’assegurar de la ubicació de l’embrió, així i tot, aquests mètodes són els millors


 

ELS SÍMPTOMES:

El més freqüent és el dolor en el baix ventre, de fet, davant qualsevol dolor d’aquesta ubicació, d’inici recent, en una dona en edat fèrtil, el que cal fer és un test d’embaràs.

Si a més hi concorre algun dels factors de risc esmentats i/o si hi ha retard menstrual i/o si l’última regla va ser “rara” o menys abundant del que és habitual, la probabilitat d’aquest diagnòstic augmenta substancialment. Si la malaltia està avançada, la trompa pot trencar-se i causar una hemorràgia interna, el que es manifesta en forma de debilitat, mareig i dolor intens.

En el cas de sotmetre’ns a tractaments de reproducció o si hem tengut un embaràs ectòpic prèviament, l’acostumat és que ens facem una prova d’embaràs, en sang o en orina, fins i tot sense símptomes i, si aquesta és positiva, se’ns farà seguiment fins a poder confirmar la ubicació de la nova gestació.

 


Si tens dolor al baix ventre i tens un retard menstrual o la teva darrera regla va ser més escassa de l’habitual hem de descartar un embaràs ectòpic


 

EL DIAGNÒSTIC:

Es fa mitjançant una prova d’embaràs, en sang o en orina, i una ecografia. Les imatges en blanc i negre són ecografies.

 

EL TRACTAMENT:

Pot ser simplement esperar, tractament mèdic o cirurgia.Ecografia a la que es veu la sang acumulada al fons de sang de Douglas i provenint de la trompa lesionada
Com a regla general, encara que hi ha excepcions, l’elecció del tractament depèn de la concentració de l’hormona de l’embaràs en sang (hCG o gonadotrofina coriònica humana):

  • Si els valors són inferiors a 1.500 mUI/mL: es pot citar la dona setmanalment i anar repetint ecografies i estudis d’hCG fins que aquesta sigui negativa. Si el seguiment no demostra la resolució del problema, recorrerem a altres tractaments.
  • Si els valors estan entre 1.500 i 3.000-5.000 mUI/mL: es pot optar per un tractament amb metotrexat en dosi única intramuscular. L’avantatge d’aquest tractament és que evita la cirurgia en el 95% dels casos. Els desavantatges són que cal fer-se anàlisis de sang setmanals fins que l’hCG sigui negativa, que la pacient nota dolor durant uns dies i que no pot prendre el sol durant una setmana.
  • Si són superiors a 3.000-5.000 mUI/mL: el millor és la cirurgia, sobretot la laparoscòpia que permet una millor recuperació i una alta precoç. Si la trompa de l’altre costat està sana, el millor és extirpar la trompa amb l’embaràs ectòpic (salpingectomia) i si l’altra està malalta o absent, es pot considerar conservar-la (salpingotomia o milking) sempre que la pacient desitgi intentar un nou embaràs. En el cas que no es vulguin més fills, el millor és extirpar les dues trompes.

La laparoscòpia és molt eloqüent i mostra clarament la situació anòmala de l’embaràs, tal com s’observa a la primera imatge.

 

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

  • Banerjee S, Aslam N, Woelfer B, Lawrence A, Elson J, Jurkovic D. Expectant management of early pregnancies of unknown location: a prospective evaluation of methods to predict spontaneous resolution of pregnancy. Br J Obstet Gynaecol. 2001;108:158–63.
  • Farquhar CM. Ectopic pregnancy. Lancet. 2005;366(9485):583-91.
  • Lipscomb G, McCord M, Stovall T, Huff G, Portera S, Ling F. Predictors of success of methotrexate treatment in women with tubal ectopic pregnancies. N Engl J Med 1999;341:1974–8.
  • Royal College of Obstetricians and Gynaecologists. Diagnosis and Management of Ectopic Pregnancy: Green-top Guideline No. 21. BJOG. 2016 Dec;123(13):e15-e55.
  • Sowter M, Frappell J. The role of laparoscopy in the management of ectopic pregnancy. Rev Gynaecol Practice. 2002;2:73–82.