Totes sabem que els parts fan mal. En un estudi en què es va preguntar per la intensitat del dolor del part, el 30% de les dones varen dir que era insuportable i només el 15 % ho van definir com a mínim. La resistència al dolor varia segons cada dona, es tolera pitjor a major durada (per això les que ja han parit, tenen els parts més ràpids i els porten millor) i durant l’expulsiu (fase final del part més dolorosa que la dilatació). 

L’analgèsia espinal (administrada a la columna vertebral) és la tècnica que millor alleuja el dolor de totes les fases del part, a més, permet que la mare sigui conscient de tot el procés i que el nadó s’adapti de seguida a la vida extrauterina, ja que, a diferència de l’anestèsia general, neix completament despert i, per tant, pot iniciar les primeres respiracions sense problemes. Amb tot, cal saber que un cop aplicades aquestes tècniques, les dones han de tombar-se, ja que el bloqueig dels nervis motors sol impedir que els músculs de les cames puguin mantenir la bipedestació. Aquesta analgèsia es divideix en epidural (també anomenada peridural) i intradural segons es travessi o no una capa que envolta la medul•la espinal que es diu duramàter. L’avantatge de l’epidural és que permet l’administració continuada de medicació a través del catèter, per tant, l’analgèsia pot ser molt duradora. Al contrari, l’analgèsia intradural només permet administrar una dosi de medicació, llavors, el seu efecte és molt més breu. D’aquí que l’analgèsia epidural s’utilitzi per a dones que en principi pariran per via vaginal i la intradural només per cesàries programades o per a gestants a les quals se’ls indica l’analgèsia quan els falta poc per parir.

En general, l’analgèsia epidural s’indica quan la partera ho demana, però hi ha certes circumstàncies en les que és molt beneficiosa:

• Contraccions uterines inadequades.
• Parts de bessons.
• Parts vaginals de natges.
• Hipertensió durant l’embaràs.
• Malalties cardíaques, pulmonars, neurològiques, epilèpsia.
• Contraindicació als esforços materns: risc de despreniment de retina i malaltia vascular cerebral.

Les contraindicacions per a aquestes tècniques són escasses i es solen poder sortejar si actuem amb anticipació. Entre les més freqüents estan: administració recent d’heparina de baix pes molecular, plaquetes baixes (menys de 70.000 o de 100.000/mm3) i febre intrapart.

Els diferents estudis no han trobat més cesàries quan s’usa anestèsia espinal, però sí que s’ha comprovat que hi ha un augment de la durada del part i de patrons de batec fetal anormals, la qual cosa s’associa a més ús de ventoses i fòrceps. De qualsevol manera, amb les epidurals no cal córrer, sinó esperar unes poques hores després d’arribar a la dilatació completa per empènyer, així augmenten els parts normals (eutòcics).

Pel que fa als efectes secundaris, destacam:

• Picor, nàusees, vòmits i somnolència: s’associen a l’ús de derivats de la morfina.
• Dolor a la zona de punció: s’atribueix a la lesió dels lligaments de la columna vertebral i pot durar un mes.
• Llacunes i errors d’anestèsia: que poden solucionar-se amb una segona epidural.
• La cefalea postpunció: ocorr en el 3% de dones després de l’epidural i també pot ocórrer després de la intradural. El dolor sol ser intens, obligant a l’ingrés i a l’ús de calmants endovenosos durant uns dies.

Fonts de la informació:

• Bonica JJ, McDonald JS. The pain and childbirth. En: Bonica JJ, editor. The management of pain. 2nd edition. Philadelphia: Lea & Febiger; 1990. p.1313-43.
• Fraser WD, Marcoux S, Krauss I, Douglas J, Goulet C, Boulvain M, for the PEOPLE study group. Multicenter, randomized, controlled trial of delayed pushing for nuliparous women in the second stage of labor with continuous epidural analgesia. Am J Obstet Gynecol. 2000;182:1165-72.
• Grant GG. Neuraxial analgesia and anesthesia for labor and delivery: Options. UpToDate, Inc; 2013 [acceso 5-11-13], Disponible en: http://www.uptodate.com/
• Protocolos SEGO. Analgesia del parto. Prog Obstet Ginecol. 2008;51:374-83.