DRA. GIBERT

LACTÀNCIA MATERNA: els primers dies

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 21-8-21.

Les mares estan molt preocupades durant la seva primera lactància. Temen no tenir llet suficient o no reconèixer si el seu nadó no s’alimenta bé. A més, solen ignorar fins a quin punt és normal que el nadó descansi o quant pes pot perdre sense que es consideri anormal.

El contacte precoç pell amb pell és clau per iniciar l’alletament

Llavors, comencem pel minut 0. Només néixer, el contacte pell amb pell ajuda molt a la lactància, llavors, que la mare i el seu fill es separin el menys possible és fonamental.

Els nadons solen estar molt actius en les dues primeres hores postpart i és en aquesta primera fase quan ensumen i repten espontàniament cap al pit. Fins i tot en una posició no molt còmoda, és a dir, amb la mare tombada cap per amunt sobre el llit de parts i el nadó cap per avall damunt ella, el fill sovint aconsegueix enganxar-se al pit i, fins i tot, la seva primera ingesta.

Després, passen a una fase de son que dura entre 8 i 12 hores. Això s’interpreta com a cansament i recuperació de l’esforç del part. Qualsevol intent de donar pit és frustrant, ja que el nadó està molt adormit i, o bé, no aconseguim que s’enganxi a el pit o, si s’enganxa, es desprèn poc després. En aquesta tessitura, el millor que podem fer és deixar-lo en contacte pell amb pell, sigui amb el pare, sigui amb la mare, i el nadó ja demanarà pit, si és que ho necessita. Aquest període de repòs sol incloure la primera nit postpart. Durant aquest primer descans, convé que la mare es “sincronitzi” amb el nadó i faci el mateix, ja que després vénen les preses freqüents: 8, 10, 12 i fins i tot més per dia, tant amb sol com amb lluna. No es movia més el vostre nadó dins de vosaltres entre les 10 de la nit i les 3 hores de la matinada? Doncs seguim igual, només que el nadó està fora i reclama la nostra atenció activament. Encara que la primera nit sigui pacífica, la segona sol ser molt “intensa”. Com que no hi ha regla sense excepció, uns pocs nadons segueixen molt endormiscats transcorregudes les 12 primeres hores. En això, si no els hem tingut en contacte pell amb pell, ara és el moment i fins i tot haurem de deixondir-los de manera amable: canviar-los la roba, fer-los massatge suau a l’esquena o la planta dels peus.

Els nounats tenen una fase de son d’unes 12 hores de durada el primer dia de vida

El nostre treball en aquests primers dies és estar atents als primers senyals de fam del nadó: es posa les mans a la boca, xucla, ens mostra la llengua, està una mica inquiet… És el moment d’oferir-li el pit i, si esperam més, el nadó comença a plorar i és més difícil que s’enganxi. Si no ho fa, cal gronxar-lo, calmar-lo i, després, sí, segur que accepta el pit.

Els criteris que s’enumeren a continuació ens poden servir de referència:

  • Un cop superades les 12 hores de vida, és convenient que els nadons mamin 8-12 vegades diàries o més.
  • El repartiment de les preses és variable: alguns nadons mamen cada 3 hores, sense importar-los si és matí o nit. Altres s’alimenten cada hora i tenen períodes de son entre 4 i 6 hores. En resum, no podem influir sobre el tipus de bebè que ens ha tocat, no podem educar uns nadons que encara són poc conscients dels que els envolta i són pur instint. I tranquils, que la bona notícia és que la freqüència de preses baixa a mesura que el lactant creix.
  • La presa en el primer pit sol durar més d’un quart d’hora i en el segon pit menys d’un quart d’hora. Alguns només prenen d’un pit, es desenganxen i es dormen. Cap problema, en la següent presa el posem a l’altre pit. Si no ens recordem de què pit va prendre l’última vegada, li oferim el pit més tens dels dos.
  • L’evolució del pes és la que mana. Si és adequada, deixam que el nadó s’autoreguli. Si va retardat, l’anirem deixondint fins que el patró de guany de pes sigui l’adequat.

EVOLUCIÓ ADEQUADA DEL PES
Es resumeix en unes poques regles:

  • El nadó recobra el pes del naixement als 10-14 dies de vida. Això vol dir que abans d’arribar a aquesta data perden pes.
  • La pèrdua de pes no hauria de ser superior al 7-10% durant la primera setmana.
  • Es guanyen 20 g/dia o més (120 g/setmana o més) fins que el lactant ha doblat el pes del naixement. Més endavant, el ritme s’alenteix.

SIGNES D’ALERTA
Hem de comunicar a el personal sanitari que ens atén el que segueix:

  • El nadó no orina res a partir de les 24 hores postpart. Atenció: el primer pipí pot tenir un color rosat que no s’ha d’interpretar com sang.
  • No expulsa excrements en els primers dos dies.
  • Encara expulsa meconi a el 4t o 5è dia de vida.

EXCRETES (ORINA I FEMTA)
Al quart dia s’esperen 6 miccions i 3 deposicions diàries o més; alguns lactants tenen una deposició després de cada presa. El primer dia s’expulsa meconi, deposició verdosa i molt gomosa, a el tercer dia la femta groguegen i al quart són totalment grogues, molt fluixes, gairebé líquides, encara que no les hem de confondre amb diarrea.

LA PUJADA DE LA LLET
És al tercer o quart dia postpart i, com les parteres solen estar dos dies ingressades si el part ha estat vaginal i tres si ha estat cesària, doncs pràcticament totes us anau a casa sense la pujada. Es nota com a una congestió mamària, un augment de la mida dels pits que tenen bonys de manera difusa i comencen a pesar-nos, ens donam la volta al llit i ens sembla que se’ns desprendran. És el moment d’utilitzar els sostenidors, si és que encara no el duus posat, ja que ens dóna un plus de comoditat. La inflor no es deu a l’acumulació de llet, sinó a un augment important de reg sanguini en els pits, el que causa calor i enduriment mamari. Donam el pit i segueixen turgents, ja que la sang segueix allà, en canvi, a partir dels 7-10 dies, aquesta congestió desapareix i quan el pit està turgent és perquè s’omple de llet. És llavors quan, un cop conclosa la presa, el pit es reblaneix com a resultat de la transferència de llet a al nadó.

La pujada de la llet es sol produir quan ja heu retornat a casa

LA SECRECIÓ MAMARIA: DEL CALOSTRE A LA LLET MADURA
Abans de la pujada de la llet, les mames produeixen calostre, mentre que, a partir de la pujada, la llet es diu de transició i, a mes de vida, llet madura.

Com parlam dels primers dies, ens centrarem en el calostre, que és un líquid groguenc i dens, el volum del qual augmenta progressivament d’acord amb l’expansió de l’estómac del bebè.

Així, durant el primer dia produïm una cullerada i mitja de cafè per presa (8 ml), i arribam a dues cullerades soperes i mitja (38 ml) en el tercer dia de vida. La seva composició és peculiar: més proteïnes i minerals que la llet, però menys greixos i sucres. En definitiva, és l’aliment ideal per als primers dies, ja que els ronyons immadurs del nounat no estan preparats per a una gran allau de líquids, a més, actua com a “laxant” del meconi, la qual cosa redueix la possibilitat d’icterícia (pell groga). Conté, a més, enzims digestius que ajuden a l’assimilació dels nutrients. La seva protecció contra les infeccions procedeix dels anticossos que porta, sobretot immunoglobulina del tipus A, que entapissen el tub digestiu del nascut per dedins, evitant l’adherència dels microbis nocius i facilitant la colonització de l’intestí pel beneficiós Lactobacillus bifidus.

EL XUMET
És millor retardar el seu ús fins al començament del segon mes i, en tot cas, no introduir-lo abans dels 10-15 dies de vida, és a dir, fins que la lactància materna estigui ben establerta. En un altre article de la nostra web us ho explicam millor.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

  • Comité de Lactancia Materna de la Asociación Española de Pediatría. Lactancia Materna: guía para profesionales. Monografías de la A.E.P. nº 5. 2004. Madrid: Ergon; 2004.
  • Conselleria de Salut i Consum. Govern Balear. Guía de Lactancia Materna. 2009.
  • Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre lactancia materna. Guía de Práctica Clínica sobre lactancia materna. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Servicio de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del País Vasco OSTEBA; 2017.
  • Royal College of Midwives. Lactancia materna, manual para profesionales. Barcelona: ACPAM; 1994.