Abans del part, s’acumulen els temors. Un d’ells té a veure amb la possibilitat que es faci episiotomia, és a dir, que s’hagi de tallar la part més inferior de la vagina, amb part de múscul i pell del perineu (zona entre la vagina i l’anus), per facilitar el part del nostre fill.

La tendència actual és a limitar la realització de la mateixa i, si es fa, es realitza amb la longitud mínima necessària. Les indicacions estrictes són: batec fetal anormal, canal del part rígid que frena la sortida del cap del nostre fill, risc d’esquinços múltiples i/o que afectin l’anus, o bé per haver d’usar fòrceps o espàtules.

Normalment, l’episiotomia s’associa a molèsties que duren uns pocs dies després del part (en seure o en cicatritzar) i és més freqüent després del primer part que després dels successius. Per sort, no s’ha pogut constatar que la seva realització per si mateixa augmenti el risc de trastorns del sòl pelvià (incontinències urinària i fecal, prolapse uterí). Amb tot, sempre és millor parir amb les menys ferides possibles, el que ens permet estar més còmodes, amb menys dolor, moure’ns millor i mantenir l’estat d’ànim i la fortalesa suficients per atendre al nostre fill.

La prestigiosa Col•laboració Cochrane va revisar estudis científics d’alta qualitat (assaigs clínics) amb la finalitat de saber si el massatge perineal durant almenys les últimes 4 setmanes de l’embaràs i una o dues vegades per setmana, era útil per disminuir la possibilitat de lesions del perineu. Van incloure gairebé 2.500 dones i van objectivar que per cada 21 dones que es realitzaven el massatge perineal es feia una episiotomia menys i que per cada 15 hi havia un esquinç menys que precisàs de material de sutura, a més el dolor perineal en els tres primers mesos després del part era dues vegades menys freqüent en les que varen practicar el massatge que en les que no ho varen fer. D’altra banda, aquests resultats beneficiosos només es restringien a les dones sense part vaginal previ (és a dir, només són útils per a les que mai han parit o ho han fet només mitjançant cesària). Ni el nombre de parts instrumentals (fòrceps, ventosa o espàtules), ni la incontinència d’excrements, gasos o d’orina, ni la satisfacció en les relacions sexuals es varen veure influïts per la realització o no de de l’esmentat massatge. En resum, el massatge perineal disminueix el dolor perineal postpart i protegeix moderadament de la realització d’una episiotomia, però només en les que no han parit mai per via vaginal.

A continuació, els descrivim el massatge perineal postpart que poden realitzar vostès mateixes a casa:

• Les 34 setmanes de gestació són un bon moment per començar.
• Es pot realitzar tots els dies, però dues vegades per setmana són suficients per notar-ne els beneficis.
• Cerqui un lloc en el qual es trobi còmoda, relaxada i en què pugui realitzar el massatge sense interrupcions.
• Es pot realitzar estirada al llit o a la gatzoneta amb l’esquena recolzada a la paret.
• Si es troba tensa, pot aplicar compreses empapades d’aigua tèbia durant 10 minuts o banyar-se en aigua calenta abans del massatge.
• Convé rentar-se les mans amb aigua i sabó. Impregni els seus dits amb un lubricant (oli de rosa de mosqueta, oli d’ametlles, lubricant per a relacions sexuals…).
• Insereixi els seus dos polzes uns dos centimetres dins la vagina i premi cap avall i cap als costats. Faci petits moviments amb els dits a la part inferior de la vagina. Ha de pressionar prou per sentir cert estirament o ardor, però la maniobra no li ha de causar dolor intens. Ha de mantenir la pressió durant uns dos minuts o fins que noti formigueig a la zona.
• Premi amb els seus polzes la vagina cap a fora, de la mateixa manera que ho farà el cap del seu fill durant el seu naixement.
• Eviti fer massatges la part de la vagina més propera al pubis, ja que allà hi ha el meat uretral (conducte pel qual surt l’orina) i manipular-lo li podria ocasionar una infecció urinària.
• Si té herpes genital actiu, no realitzi el massatge mentre tingui les lesions, ja que les pot escampar.
• La seva parella li pot fer el massatge, pot utilitzar els dits índex i polze. És important que ho faci amb delicadesa i estigui atenta a les possibles molèsties derivades d’un massatge intens, per moderar la força aplicada sobre el seu perineu.

És convenient que comentin amb el seu ginecòleg o comare que practiquen el massatge perineal, ja que és una forma de fer-los saber quin tipus de part volen.
Per concloure, li hem seleccionat dos vídeos sobre el massatge perineal que li poden ser útils: el de Pharma 2.0 i el de Laboratoris Rubió.

Fonts de la informació:

• Beckmann MM, Stock OM. Antenatal perineal massage for reducing perineal trauma. Cochrane Database Syst Rev. 2013 Apr 30;4:CD005123.
• Seehusen DA, Raleigh M. Antenatal perineal massage to prevent birth trauma. Am Fam Physician. 2014;89:335-6.