Especificam aquí algunes de les causes més comunes de consulta per part de les gestants:

PRIMERA MEITAT DE L’EMBARÀS:

– Mareig i síncope (desmai): ocorr freqüentment al principi de la gestació, ja que la tensió és més baixa del que és habitual en nosaltres. Per evitar que passi no heu d’anar a llocs molt concorreguts, ni estar dretes molt de temps, ni passar moltes hores en dejuni.

– Nàusees i vòmits: són més freqüents en els tres primers mesos, al matí i poden anar acompanyats de salivació excessiva. Es manegen amb mesures dietètiques senzilles: menjar poca quantitat, moltes vegades, millor aliments freds i amb poc greix (gelatina, galetes). Si no és prou amb això o els vòmits impedeixen que estiguem hidratades (orina escassa, boca molt seca), és convenient consultar.

SEGONA MEITAT DE L’EMBARÀS:

– Inflor de peus (edema): apareix en l’últim trimestre d’embaràs i és el resultat d’un retorn difícil de la sang al cor, ja que les embarassades van acumulant més líquids i sang segons avança l’embaràs (hem de tenir prou sang per oxigenar i nodrir un fetus que va augmentant les seves necessitats!) i a més aquests es concentren de cintura cap avall (úter, cames i acció de la gravetat quan estem molt de temps assegudes o dretes). Si la inflor és poca, es resol amb el repòs amb cames enlaire (en dormir, és útil posar un coixí sota el matalàs, a l’altura dels nostres peus), però si és severa, el repòs només la millora una mica. Les calces de compressió són útils, però, convé posar-se-les abans d’aixecar-se al matí. No cal preocupar-se, doncs a les poques setmanes postpart tornam a la nostra situació de partida i recuperam les nostres cames de sempre. Cal consultar si la inflor va acompanyada d’un augment brusc de pes en pocs dies, o si la tensió arterial arriba als 140 i/o 90 mmHg, o si se’ns s’infla només una cama.

– Varius: es deuen també a un retorn venós difícil, a haver tingut varis fills i/o a tenir sobrepès. Algunes de nosaltres tenim venes poc resistents o deformables, la qual cosa és una característica innata sobre la qual res podem fer. El maneig de la situació és molt similar a la inflor de peus: repòs amb cames enlaire, passejades curtes, evitar estar massa temps seguit dreta o asseguda, mitges elàstiques, moviments de rotació i estirament de turmells… Després de l’embaràs es fan menys visibles, però no solen desaparèixer, per tant, poden necessitar amb el temps una operació o esclerosi, però si ha de fer-se, millor que sigui quan ja tenim clar que no tendrem més fills.

– Tensió baixa de decúbit (quan ens tombam panxa cap amunt): el pes de l’úter sobre la vena cava, que té les parets molt fluixes, dificulta seriosament el retorn de la sang al cor i, per tant, es posen en marxa una sèrie de mecanismes d'”emergència”: mareig i palpitacions. Per evitar aquesta situació, cal estar sempre de costat quan estiguem tombades.

– Hemorroides: poden deure’s a la compressió de les venes de la zona per part de l’úter i/o al restrenyiment. Les mesures detallades en l’apartat de restrenyiment, els banys al bidet i les pomades antihemorroidals alleugeren la situació. Millor abstenir-nos d’espècies i també de begudes alcohòliques (ja sabem que l’alcohol està contraindicat en l’embaràs).

– Rampes nocturnes: s’atribueixen a la compressió de nervis i vasos sanguinis, així com a una possible deficiència de magnesi. Ocorr en la meitat de les embarassades i apareixen sobretot a la nit. Aixecar-se del llit, caminar, l’estirament suau i passiu o el massatge del membre afectat resulten beneficiosos. Si tot i així li segueixen molestant, consulti al seu metge, que li pot prescriure un suplement de magnesi.

– Dolors lumbar i pèlvic: s’atribueixen a l’exageració de la corba de la part baixa de la columna vertebral com a resposta al pes de l’úter i/o la relaxació de les articulacions de la pelvis. L’ús de sabates planes, de seients còmodes que subjectin la regió lumbar, el repòs en llit dur i fins i tot una faixa fan aquests símptomes menys feixucs.

– Fatiga respiratòria (dispnea): pot ocórrer al final de l’embaràs, sobretot si el fetus és molt gran i/o som portadores d’un embaràs gemel·lar. S’explica per la “plenitud” abdominal que impedeix que el diafragma (que actua com a manxa) pugui baixar prou per adquirir l’oxigen que necessitam. En aquests casos és útil dormir amb més coixins, evitar els menjars copiosos (tendrem l’estómac més buit i podrem respirar millor) i no fumar. Si la fatiga descrita apareix a la primera meitat de l’embaràs, dificulta les nostres activitats de la vida diària, apareix bruscament, o va acompanyada d’inflor o dolor en una cama, cal acudir a un professional.

– Estries gravídiques: gairebé a la meitat de les dones els apareix alguna estria, sobretot a l’abdomen, mames i malucs. Per reduir la seva aparició cal cuidar l’alimentació per no augmentar bruscament de pes i es pot usar algun hidratant (crema, vaselina líquida, oli de rosa de mosqueta …).

– Pigmentació: afecta a quasi totes les embarassades al final, sobretot si s’exposen al sol. Es pot localitzar a la cara (cloasma), arèola mamària i línia mitjana de l’abdomen. Un cop conclòs l’embaràs, desapareix molt lentament. Com l’enfosquiment de la pell és irregular i poc estètic, recoman utilitzar fotoprotectors i evitar l’exposició a la llum solar.

QUALSEVOL MOMENT DE L’EMBARÀS:

– Pirosi: sensació de cremor o coïssor a la part del tòrax que cobriria una corbata. Es deu als canvis hormonals i al desplaçament de l’estómac per part de l’úter en creixement. Cal evitar el consum de: xocolata, tomàtiga, cítrics, begudes amb gas, tabac… El repòs amb elevació del cap i sopar almenys 2 hores abans d’anar a dormir també poden ser útils. En el cas que, tot i les mesures anteriors, tenguéssim molèsties, és millor consultar amb Ginecologia.

– Restrenyiment: relacionat també amb els canvis hormonals i la compressió del recte per part de l’úter. Sol ocórrer en dones predisposades ja abans de l’embaràs. Beure aigua abundant, fer exercici regular, prendre algun cafè i evitar menjars astringents (p. ex. l’arròs) ens ajuda a normalitzar les nostres deposicions. Es poden prendre diversos fàrmacs laxants prèvia consulta amb el metge.

– Polaquiúria (orinar freqüentment): causada per compressió de la bufeta per part de l’úter (primer trimestre) o per part del cap fetal (final de l’embaràs), juntament amb la major producció d’orina pròpia de la gestació. Per gestionar aquestes molèsties, millor buidar la bufeta amb freqüència i no beure molta aigua si preveim que no tindrem un lavabo a prop.

Fonts de la informació: Carroza MA, Cordón Scharfhausen J, Troyano J, Bajo JM. Duración del embarazo. Modificaciones de los órganos genitales y de las mamas. Molestias comunes del embarazo normal. En: Bajo Arenas J, Melchor Marcos JC, Mercé LT, editores. Fundamentos de Obstetricia (SEGO). Madrid; 2007. p.171-181.