Per començar, hem de saber el nostre índex de massa corporal (IMC) incloent alçada i pes aproximat a la data de la darrera regla. L’esmentat càlcul ens permetrà saber si el nostre pes és normal, escàs o excessiu.

Clàssicament s’admet que la gestant normopès precisarà un increment d’ingesta de 200 kcal/dia (300 en las dones primes i 100 en las que tenen sobrepès), sempre i quan mantinguin el mateix nivell d’exercici pregestacional (la qual cosa no sol passar). Aquesta aportació energètica addicional s’ha d’obtenir mitjançant el consum de cereals, llet i derivats (excepte formatges curats), fruites i verdures. S’ha d’evitar l’increment de grasses, ja que el seu consum en el nostre mitjà és de per sí excessiu. El mencionat increment ponderal permetrà a la gestant recuperar el seu pes pregestacional al concloure la lactància materna exclusiva (4-6 mesos).

Les dones obeses o amb sobrepès a l’inici del seu embaràs guanyen, en general, menys pes que les normopès o de pes baix. Aquest menor increment ponderal és perquè la dona obesa o amb sobrepès varia menys el seu consum calòric que la gestant de pes inferior. No obstant el pes dels fills de les gestants obeses és en mitjana superior. En altres paraules, el condicionant més important del pes neonatal és el pes matern a l’inici de l’embaràs. D’altra banda, les dones ben nodrides abans de la gestació que presenten una escàs guany ponderal no han de constituir motiu de gran preocupació, ja que l’efecte de la desnutrició moderada o lleu sobre l’embaràs és escàs o nul, possiblement perquè existeix una reserva energètica important. De fet, les deficiències nutricionals i d’augment ponderal han d’ésser molt importants per a que es produeixin efectes demostrables sobre el creixement fetal.

La gestant al final del embaràs ha destinat una mitjana, independentment del seu pes, d’uns tres litres en líquids i uns tres quilos als seus dipòsits grassos que se consumiran durant la ‘quarentena’. Per tant, estimam que un cop concloses les sis primeres setmanes postpart la gestant haurà perdut uns sis quilos. Es creu que durant els primers sis mesosles grasses i proteïnes ingerides són emmagatzemades fonamentalment per la mare, al contrari en els últims tres mesos és el fetus el que utilitza aquestes reserves per al seu creixement ràpid. Malgrat que la ingesta calòrica sol ésser inferior en el últim trimestre, l’augment ponderal és més intens. Aquest fenomen s’atribueix al creixement fetal i a la retenció d’aigua, mentre que els dipòsits de grassa materns s’estabilitzen i inclús disminueixen. Per tant, no és recomanable restringir la dieta durant les últimes setmanes.

Si se segueix una dieta adequada, l’augment de pes durant tot l’embaràs serà de 10-12 kg en les normopès, de 12-14 kg en les de pes baix, i de menys de 5-7 kg en les obeses.

Fonts de la informació: González de Agüero R, Sobreviela M, Torrijo C, Fabre E. Alimentación y nutrición materna durante el embarazo. En Fabre González E, editor. Manual de Asistencia al Embarazo Normal, 2ª ed. Editorial Ino Reproducciones. 2001. P. 265-313.