Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 17/5/22.
QUÈ ÉS LA PREECLÀMPSIA?
És la hipertensió arterial detectada a la segona meitat de l’embaràs, juntament amb la presència de proteïnes en orina i/o la disfunció d’òrgans materns. Aquesta malaltia afecta entre 1 i 2 de cada 100 embarassades i pot suposar una amenaça tant per a la mare com per al fill.
L’únic tractament curatiu és el part i, si es presenta molt abans de sortir de comptes (40 setmanes), el nadó serà prematur. Pel que fa a la mare, pot patir les conseqüències de les insuficiències renal o hepàtica, problemes de coagulació, convulsions i fins i tot lesió cerebral associada a un ictus. Pel que fa al fetus, a banda de la prematuritat, el creixement fetal pot ser inferior al que s’esperava i, fins i tot, pot morir intraúter.
Per sort, gairebé el 80% de les mares debuten a partir de les 34 setmanes i es manegen mitjançant un seguiment estricte i la finalització de l’embaràs. En el 20% restant, s’intenta estrènyer més per a que el fetus sigui el menys prematur possible, encara que els riscos per a la mare i el fetus siguin superiors als debuts més tardans.
La preeclàmpsia és una malaltia que pot tenir repercussions importants per a la mare i per al fill
COM ES POT PREVENIR?
Si el vostre càlcul de risc de preeclàmpsia és alt, us recomanarem que prengueu aspirina des d’abans de la 16a setmana d’embaràs i fins a la 36a. Això redueix un 60% la possibilitat de patir preeclàmpsia abans de les 37 setmanes d’embaràs i el 80% abans de les 34 setmanes.
COM CALCULAM EL VOSTRE RISC?
Mitjançant la informació que ens proporcionau vosaltres, la vostra tensió arterial i dades addicionals que extraiem de la vostra ecografia de les 12 setmanes i, fins i tot, de la vostra anàlisi de sang per a la detecció prenatal de la síndrome de Down. Si el vostre risc de preeclàmpsia abans de les 37 setmanes és d’1 entre 100 o superior, us receptam 150 mg d’aspirina que heu de prendre, preferentment, abans del descans nocturn.
SI EL MEU CÀLCUL SURT DE BAIX RISC, PUC ESTAR SEGURA QUE NO PATIRÉ PREECLÀMPSIA?
Si bé el més probable és que aquesta malaltia no t’afecti, també és cert que una de cada 5 preeclàmpsies diagnosticades abans de les 37 setmanes i la meitat de les que debuten més tard hauran obtengut un càlcul de risc baix.
SI EL MEU CÀLCUL SURT D’ALT RISC, QUINES POSSIBILITATS TENC DE PATIR PREECLÀMPSIA?
Tot i que el risc surti alt, rarament serà del 100%. En altres paraules, si el teu càlcul de risc fos de l’1%, tens 10 possibilitats entre 1.000 de patir preeclàmpsia i 990 de no patir-ne. En canvi, si el teu risc fos del 10%, tens 100 possibilitats entre 1.000 d’emmalaltir i 900 de no fer-ho. Si prens l’aspirina que t’han recomanat, el teu risc de patir preeclàmpsia abans de les 34 setmanes es reduirà el 80%, és a dir, passaràs de 10 possibilitats a 2 en el primer supòsit i de 100 a 20 al segon.
COM PROCEDIM AL CÀLCUL DE RISC A LA CONSULTA DE LA DRA. GIBERT?
Si et fas l’anàlisi per a la detecció prenatal de la síndrome de Down pocs dies després de l’ecografia de les 12 setmanes, has de remetre al mail de les doctores una còpia dels resultats. Quant a l’ecografia de les 12 setmanes, només l’has d’enviar si no te l’has fet a la nostra consulta. En pocs dies, tendràs el teu càlcul de risc a la teva bústia i, si fos el cas, la recepta de l’aspirina. D’aquesta manera, ens asseguram que es comenci la profilaxi amb aspirina com més aviat millor, és a dir, el més a prop de les 11 setmanes i sempre abans de les 16.
Si el vostre càlcul de risc de preeclàmpsia supera l’1% us recomanarem aspirina per a la seva prevenció
PUC FER ALGUNA COSA MÉS PER PREVENIR LA PREECLÀMPSIA?
Durant l’embaràs és convenient prendre tres racions diàries de llet o els seus derivats (formatge, iogurt, etc.). Hi ha indicis que una ingesta insuficient de calci també augmenta el risc de patir preeclàmpsia. Si no ho sols aconseguir, millor que li comentis al teu ginecòleg de confiança. És probable que us prescrigui un suplement de calci.
I SI EL MEU GINECÒLEG NO HA CALCULAT EL MEU RISC DE PREECLÀMPSIA, HO HA FET MALAMENT?
No. Això pot obeir a diversos factors:
- T’ha visitat per primera vegada a partir de les 20 setmanes de gestació: en aquest cas, no hi ha benefici de la prevenció amb aspirina.
- T’ha visitat per primera vegada entre les 16 i les 20 setmanes: no es fa el càlcul de risc, sinó que es tenen en compte factors aïllats com la preeclàmpsia en un embaràs anterior, ser hipertensa crònica, tenir un primer fill als 40 anys o més i altres.
- El teu ginecòleg considera que no cal.
Si bé el que hem comentat en aquest text ja és la pràctica comuna al nostre entorn, no hem d’oblidar que parteix d’un gran assaig clínic anomenat ASPRE sobre gairebé 1.800 dones amb alt risc de preeclàmpsia, a la meitat de les quals se’ls va administrar aspirina i a l’altra meitat placebo. És un estudi experimental que es va fer amb fons europeus, una gran iniciativa que culminava molts anys d’estudi previ sobre l’origen de la preeclàmpsia. . Amb el temps, s’aniran coneixent les repercussions clíniques de la prevenció amb aspirina i podrem saber fins a quin punt els vaticinis s’ajusten a la realitat.
FONTS DE LA INFORMACIÓ:
- Rolnik DL, Wright D, Poon LC, O’Gorman N, Syngelaki A, de Paco Matallana C, Akolekar R, Cicero S, Janga D, Singh M, Molina FS, Persico N, Jani JC, Plasencia W, Papaioannou G, Tenenbaum-Gavish K, Meiri H, Gizurarson S, Maclagan K, Nicolaides KH. Aspirin versus Placebo in Pregnancies at High Risk for Preterm Preeclampsia. N Engl J Med. 2017 Aug 17;377(7):613-622. doi: 10.1056/NEJMoa1704559. Epub 2017 Jun 28. PMID: 28657417.
- Rolnik DL, Nicolaides KH, Poon LC. Prevention of preeclampsia with aspirin. Am J Obstet Gynecol. 2022 Feb;226(2S):S1108-S1119. doi: 10.1016/j.ajog.2020.08.045. Epub 2020 Aug 21. PMID: 32835720.
- Poon LC, Shennan A, Hyett JA, Kapur A, Hadar E, Divakar H, McAuliffe F, da Silva Costa F, von Dadelszen P, McIntyre HD, Kihara AB, Di Renzo GC, Romero R, D’Alton M, Berghella V, Nicolaides KH, Hod M. The International Federation of Gynecology and Obstetrics (FIGO) initiative on pre-eclampsia: A pragmatic guide for first-trimester screening and prevention. Int J Gynaecol Obstet. 2019 May;145 Suppl 1(Suppl 1):1-33. doi: 10.1002/ijgo.12802. Erratum in: Int J Gynaecol Obstet. 2019 Sep;146(3):390-391. PMID: 31111484; PMCID: PMC6944283.