La versió és la manipulació del fetus abans del part, mitjançant les mans del ginecòleg, per a que el fetus posi el cap dins la pelvis materna. En altres paraules, és intentar transformar un part d’alt risc (part d’anques i de fetus entravessats) en un de baix risc (part de cap o en cefàlica).

Aquesta maniobra s’ofereix al final de la gestació, atès que a les 32 setmanes quasi un de cada 6 fetus està assegut, mentre que al final de l’embaràs només passa a un de cada 33 casos aproximadament. En resum, molts de casos es resolen sense fer-hi res.

La versió és certament un intent, ja que només a 2 de cada 3 versions aconseguim el canvi de posició fetal desitjat. Altres inconvenients és que alguns fetus tornen a col•locar-se malament al poc temps d’haver-se fet el procediment i d’altres acaben en cesària per motius variats, de manera que al final una mica manco de la meitat de les dones sotmeses a versió cefàlica acaben en cesària, la qual cosa s’ha de confrontar amb pràcticament el 100% de cesàries si no féssim res. Als casos en que la versió ha estat exitosa, una mica més del 20% acabaran en cesària.

Els casos que van millor són: les situacions transverses, les presentacions de natges i peus (natges completes), les placentes posteriors, el líquid amniòtic en quantitat suficient i la raça negra. Al contrari, les presentacions de natges pures, les dones que no han parit mai, les que tenen els músculs abdominals o l’úter molt tensos, les obeses, els casos amb placenta anterior o els fetus de baix pes o amb poc líquid amniòtic tenen pitjors resultats.

Un cas especial és el dels fetus en situació transversa ja que, encara que girar-los no sol presentar massa dificultats, és freqüent que tornin a la posició anòmala, per tant, un cop girats, se’ls romp la bossa de les aigües i se’ls provoca el part.

Potser ara, sobretot si vostè ha patit una cesària per fetus en presentació podàlica o en situació transversa, es demanarà per què no s’ofereixen més aquests procediments a la pràctica clínica habitual. La resposta és bàsicament que la cesària és més ràpida i que les dones del nostre entorn no tenen massa fills, així que si se’ls opera per parir, doncs tampoc és un gran problema. També es deu a que vivim a un entorn on es demanen uns resultats perfectes tant per a la mare com per al fetus i, clar, la versió té un petit risc de complicacions, encara que aquest és perfectament assumible. A més, a moltes embarassades els estressa haver de passar unes hores a l’hospital pel procediment, l’administració de la medicació i les possibles molèsties derivades de la manipulació. De qualsevol manera, opinam que s’ha de respectar la individualitat de la pacient, no tothom vol cesàries, no tothom vol tenir pocs fills, i clar, oferir una versió externa és intentar augmentar les possibilitats de part vaginal per l’embaràs actual i els successius que hi pugui haver.

Un 6% de dones experimentaran qualque complicació, essent la més freqüent l’alteració transitòria del batec fetal, mentre que d’altres més serioses com el despreniment de placenta o la mort fetal són excepcionals (un cas d’entre 2.000 procediments pel despreniment i un entre 5.000 per l’òbit fetal), per tant, la versió s’ha de fer dins o a prop d’un paritori.

La versió està contraindicada si: el registre del batec fetal és anormal abans de començar, si s’ha romput la bossa de les aigües, si el cap fetal és hiperextès, si s’esperen bessons, si l’úter té qualque malformació o si les proves de Coombs indirecte o del virus de la SIDA són positives.

Se recomana a les 36-37 setmanes, encara que es pot fer més tard, i fins i tot, durant el part. L’avantatge de fer-ho tard és que alguns casos es resolen espontàniament, mentre que els inconvenients són perdre l’oportunitat de fer-la si es romp la bossa de les aigües o el part evoluciona ràpidament.

Les passes del procediment són:

• S’explica la tècnica a la pacient i es recull el seu consentiment informat signat.
• És aconsellable orinar abans de la versió.
• Es fa una ecografia per verificar que no hi ha contraindicacions al procediment.
• Es realitza també un registre cardiotocogràfic (prova de les corretges) per demostrar el benestar fetal previ a la versió.
• S’administra una medicació endovenosa per relaxar l´úter i, opcionalment, un calmant endovenós. El ritodrine (Prepar®) és el que més s’utilitza al nostre entorn per frenar les contraccions. Ha de saber que l’esmentada medicació li pot causar palpitacions, tremolor i sensació de mareig, però duren poc temps i es resolen espontàniament.
• La pacient s’estira en decúbit supí sobre un llit dur, lleugerament en Trendelemburg (posició en la que el cap queda en un plànol més baix que la pelvis) i s’impregna l’abdomen amb gel d’ultrasons. Un o dos metges fan les maniobres manuals pertinents, primer per desencaixar la presentació fetal i després per rotar el fetus.
• Es controla el batec fetal amb ecografia durant tot el procediment i després amb la prova de les corretges. Si el batec fos molt lent ens aturaríem de maniobrar.
• En general, es fan fins a quatres intents de versió de 5 minuts de durada cada un i si no s’aconsegueix el canvi de posició, es dóna el procediment com a fallit.
• Si el factor Rh és negatiu, se li administra la gammaglobulina preventiva de la malaltia per incompatibilitat del Rh.

Hem seleccionat uns vídeos molt il•lustratius per complementar la informació anterior:

• Versió externa realitzada a l’Hospital de Nuestra Señora del Prado (Talavera de la Reina, Toledo).
• “Versión Cefálica Externa – Cómo y por qué – Recomendaciones OMS.” és un vídeo traduït al castellà i que explica les diferents modalitats de la versió.
• “NHS External Cephalic Version” prové de la Seguretat Social britànica, comença explicant les indicacions i després mostra molt bé el procediment, en anglès.
• “Successful External Cephalic Version (ECV) – Turning a breech baby in just 2 minutes!” és una filmació molt curta en llengua anglesa que es centra en el procediment.

Igualment, pot accedir al document de consentiment informat que oferim a la nostra web.

Fonts de la informació:

• American College of Obstetricians and Gynecologists. External cephalic version. ACOG practice bulletin Number 13, February 2000.
• de Hundt M, Velzel J, de Groot CJ, Mol BW, Kok M. Mode of delivery after successful external cephalic version: a systematic review and meta-analysis. Obstet Gynecol. 2014;123:1327-34.
• Grootscholten K, Kok M, Oei SG, Mol BW, van der Post JA. External Cephalic Version-Related Risks: A Meta-analysis. Obstet Gynecol. 2008;112:1143-51.
• Hofmeyr GJ, Kulier R. External cephalic version for breech presentation at term. Cochrane Database Syst Rev. 2012;10:CD000083.
• Kok M, Cnossen J, Gravendeel L, van der Post J, Opmeer B, Mol BW. Clinical factors to predict the outcome of external cephalic version: a metaanalysis. Am J Obstet Gynecol. 2008;199:630.:630.e1-7.
• Kok M, Cnossen J, Gravendeel L, van Der Post JA, Mol BW. Ultrasound factors to predict the outcome of external cephalic version: a meta-analysis. Ultrasound Obstet Gynecol. 2009;33:76-84.
• Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia. Protocolos de Procedimientos Diagnósticos y Terapéuticos en Obstetricia. Versión cefálica externa. Actualizado Marzo 2014.