Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 21/6/23.

QUÈ ES LA HIDROSADENITIS?

És una inflamació crònica de la pell dels engonals, les axil·les i l’àrea genital d’ambdós sexes. Darrere de les orelles i el clatell són ubicacions típiques en els homes, mentre que la localització en els plecs submamaris és pròpia de les dones.
Afecta, aproximadament, a 1 de cada 100 persones.
Els fol·licles pilosos (sac de pell on neix el pèl) s’obstrueixen i l’acumulació de seu i suor no evacuats fa que els fol·licles s’inflin i es trenquin. L’alliberament del contingut acumulat genera una resposta inflamatòria.
Es denomina també hidradenitis supurativa, perquè pot alliberar pus, o acne inversa, ja que afecta àrees anatòmiques diferents a l’acne vulgar.

HI HA UN PERFIL ESPECÍFIC DE PACIENTS?

Si tens familiars amb la malaltia, és més probable que la pateixis, de fet, la meitat dels afectats tenen un o més parents afectats. Ser dona és també un factor de risc, perquè són 3 vegades més propenses que els homes. És una malaltia típica de gent jove: comença aproximadament sobre els 20 anys i, als 30, ja està ben establerta. A més, l’obesitat i el tabaquisme l’afavoreixen.
Es creu, per tant, que en la seva aparició influeixen tant una predisposició genètica, com tenir uns fol·licles pilosos més estrets, una certa hiperactivitat de les nostres defenses i factors hormonals.

ÉS UNA INFLAMACIÓ CAUSADA PER MICROBIS (INFECCIÓ)?

Les últimes hipòtesis sobre aquesta malaltia van a favor que no hi ha una infecció al principi del brot, sinó una reacció excessiva de les defenses del cos envers el fol·licle pilós obstruït, la qual cosa inflama el pèl i la pell circumdant. Per consegüent, no és una malaltia contagiosa encara que, en fases avançades del brot, el teixit lesionat pugui ser colonitzat per bacteris propis de la pell.

La hidrosadenitis és una malaltia inflamatòria crònica de la pell que causa nòduls amb pus als plecs i deixa cicatrius si no es maneja bé

COM ES MANIFESTA?

La malaltia progressa en brots. En cadascun d’ells, els fol·licles pilosos i la pell circumdant es posen vermells i formen nòduls inflamatoris que maduren, formant col·leccions de pus o abscessos. El pus surt a l’exterior mitjançant uns orificis o fístules. Tot això produeix picor, dolor, mala olor i supuració.
Una vegada passat el brot queden cicatrius en forma de tub o de cordó que, després de brots successius, originen un teixit callós o fibrosi que pot deixar un cert dolor i limitació de la mobilitat.

COM ES DIAGNOSTICA?

Mitjançant una inspecció visual del metge i la palpació de les lesions. No solen fer falta proves addicionals, ni biòpsies, ni cultius.
Han de complir-se aquestes premisses:

1. Lesions típiques: nòduls inflamatoris, abscessos, fístules o cicatrius.
2. Ubicació de les lesions en els plecs: axil·les i engonals sobretot.
3. Les lesions reapareixen en el temps en forma de brots: n’hem tengut dos o més en els darrers 6 mesos.

COM ES CLASSIFICA?

Mitjançant els estadis de Hurley que diferencien entre els casos més lleus i els més greus:

• Estadi I: hi ha un o més abscessos, però encara no hi ha fístules ni cicatrius.
• Estadi II: ja hi ha fístules.
• Estadi III: hi ha moltes lesions, interconnectades mitjançant fístules, s’allibera pus i es formen cicatrius.

A la primera foto, podeu veure un cas sever, amb lesions lluentes i punts de pus, així com cicatrius de forma tubular. A la imatge contigua, es veu una axil·la amb lesions apagades i seqüeles cicatrizals. A la darrera foto, les lesions són a l’engonal esquerre, les superiors son fístules cicatritzades i la inferior és un nòdul.

PER QUÈ CONVÉ DIAGNOSTICAR-LA?

Encara que no és una malaltia greu, ser deixats en el seu maneig ens causarà cicatrius poc estètiques i molestes, a més, si aplicam bé les recomanacions el nombre de brots disminuirà ostensiblement i també les seqüeles resultants.

La hidrosadenitis pot veure’s influïda per les menstruacions, l’embaràs i la menopausa. Us mostram amb un gràfic, just a continuació, els resultats d’un estudi sobre 279 dones que portaven sofrint la malaltia durant molt de temps i que relataren com va evolucionar la seva malaltia en diferents circumstàncies.

COM ES MANEJA?

Com sempre, començarem amb la prevenció, això és, reduir o eliminar els factors predisposants:

• Manté un pes saludable.
• No fumis.
• Redueix els microbis de la pell mitjançant una higiene diària de les zones més afectades i, fins i tot, l’ús periòdic d’un xampú amb un desinfectant potent com la clorhexidina.
• Asseca bé la pell de les zones més propenses.
• Minimitza les microlesions de la pell per on entren els microbis, és a dir, evita la fricció sobre les zones afectades i la irritació associada a l’ús de segons quins perfums i desodorants. Això es tradueix a usar roba poc ajustada, evitar les lesions pròpies del rasurat o la depilació i productes cosmètics irritants. Si desitges eliminar el pèl, millor usa la depilació làser per ser un mètode que lesiona de forma més puntual el fol·licle pilós i l’elimina, desapareixent per tant, l’origen de la malaltia.

Quan ja tenguis lesions:

• Aplica’t compreses calentes sobre les zones inflamades, això contribueix al fet que el pus surti dels abscessos i a reduir el dolor. Altres pacients, en canvi, troben alleujament del dolor aplicant bosses de gel.
• L’ús de gels antiinflamatoris (diclofenaco, dexketoprofèn…) o d’anestèsics locals (lidocaïna 5%, prilocaïna-lidocaïna) és molt útil per alleujar el dolor.
• És possible que us recomanin cremes o pomades amb cortisona o el vostre metge de confiança us apliqui corticoides dins de les lesions, sempre que no hi hagi pus, per disminuir la inflamació i alleujar la picor. En els casos més severs, se us poden recomanar pastilles de cortisona.
• Els antiinflamatoris d’ús habitual, com l’ibuprofèn, el dexketoprofèn o el diclofenac poden disminuir la necessitat dels corticoides per boca.
• Si la picor et molesta molt, es poden utilitzar antihistamínics clàssics com el Polaramine® o l’Atarax®.
• Evita manipular-te les zones inflamades amb els dits. Si pressiones, sortirà una mica de pus, però el traumatisme dels teixits allargarà la durada del brot.
• Els antibiòtics, que s’usen tant en forma d’emulsió com de pastilles, actuen com a antiinflamatoris i combaten els microbis que tendeixen a colonitzar els teixits afeblits.
• El resorcinol tòpic, substància antiinflamatòria, exfoliant suau i reductora de la producció de seu, que solem recomanar si hi ha zones inflamades.
• Els anticonceptius orals amb antiandrògens com la ciproterona o la drospirenona són útils per a les dones.
• L’espironolactona, un diürètic amb fórmula química molt similar a la drospirenona, és útil per a homes i per a aquelles dones que no desitgin un anticonceptiu.
• La metformina és un bon recurs per als pacients obesos i/o amb resistència a la insulina.
• El gluconat de zinc a dosi de 70 mg diaris durant 3 mesos s’ha mostrat eficaç en casos no severs. En algunes persones causen nàusees, molèsties gàstriques, diarrea o sabor peculiar i, en aquest cas, serà millor decantar-se per un altre tractament.
• L’adalimumab (Humira®) és un fàrmac injectat que està indicat per a les hidrosadenitis recalcitrants i precisa, pel seu elevat preu, que sigui indicat per un dermatòleg i visat.
• La cirurgia és un últim pas, quan els tractaments previs han fallat o hi ha cicatrius que molesten i dificulten la mobilitat. Inicialment, sol optar-se per una cirurgia més limitada (obrir les fístules i netejar el pus) però, si no és suficient, es poden extirpar les cicatrius. L’ecografia pot ajudar a delimitar les zones que necessiten extirpar-se. El que dona millor resultat és deixar la ferida oberta i que cicatritzi per segona intenció. La curació en aquests casos és més prolongada i les ferides necessiten atenció continuada fins que la cicatrització hagi culminat.

Els hàbits saludables, la depilació amb làser i fer cas dels consells mèdics redueixen molt les seqüeles de la malaltia

QUI EM POT TRACTAR MILLOR: METGE DE FAMÍLIA, GINECÒLEG O DERMATÒLEG?

Els metges de família, en estar en primera línia d’atenció, us poden donar les mesures preventives i els tractaments inicials.
Com a ginecòlegs, es dona la circumstància que les zones afectades són les habitualment valorades durant les exploracions ginecològica i mamària. A més, com tenim hàbit quirúrgic, si fos necessària la cirurgia, us la podem indicar i realitzar-la sense haver-vos de derivar a cap altre company. L’ecògraf de la consulta el podem utilitzar per delimitar millor la zona que s’ha d’extirpar.
El dermatòleg també té competències àmplies per a manejar la malaltia i serà imprescindible si necessitau medicaments d’últim recurs com l’adalimumab, pel seu alt preu.
Malgrat tot el que us explicam, als pacients, sobretot als joves, els costa assumir que pateixen una malaltia que els acompanyarà durant molts anys. Llavors, és habitual que consultin amb diversos especialistes, cercant qui els doni una solució definitiva, la qual cosa, òbviament, no ocorre.

QUINES MALALTIES S’ASSOCIEN A LA HIDROSADENITIS?

És més freqüent que les persones amb hidrosadenitis tenguin colesterol alt, diabetis, hipertensió, malaltia de Crohn, espondiloartropatia (dolor lumbar, de tendons, lligaments o dits). Llavors, no estarà de més revisar les vostres darreres anàlisis, o sol·licitar unes de noves, preguntar-vos per símptomes de les malalties esmentades i mesurar-vos la tensió arterial.

ASSOCIACIONS DE PACIENTS:
Asociación de Enfermos de Hidrosadenitis

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• Fernandez JM, Hendricks AJ, Thompson AM, Mata EM, Collier EK, Grogan TR, Shi VY, Hsiao JL. Menses, pregnancy, delivery, and menopause in hidradenitis suppurativa: A patient survey. Int J Womens Dermatol. 2020;6:368-371.
• García-Martínez fj, Pascual JC, López-Martín I, Pereyra-Rodríguez JJ, Martorell Calatayud A, Salgado-Boquete L, Labandeira-García J. Actualización en hidrosadenitis supurativa en Atención Primaria. Medicina de Familia – SEMERGEN. 2017;43:34-42.