Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 12/6/25.

LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA D’ESFORÇ

Si tens escapaments amb els esternuts, quan toseixes, rius, botes o aixeques pesos, probablement pateixes d’incontinència urinària d’esforç. Ho pots confirmar amb el qüestionari IU-4.

Si bé us demanam per les pèrdues d’orina a les vostres revisions periòdiques, també us agraïm que us anticipeu i ens ho conteu.

A la consulta, recollim una sèrie de dades que us explicam en un altre apartat de la nostra web i us exploram a consciència (estat del vostre sòl pelvià, cerca de prolapses, ecografia, fer esforços amb la bufeta plena en posicions ginecològica i dempeus).

COM MANEJAM LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA D’ESFORÇ?

Com a regla general, us donam unes pautes de consum de líquids, dietètiques, control del pes i freqüència recomanada de les miccions. Si hi ha alguna medicació que afavoreixi la incontinència, sobretot fàrmacs per a l’ansietat, la depressió o altres psicosis i els diürètics, ens posarem en contacte amb el doctor que us els ha prescrit i cercarem alternatives que no empitjorin el control urinari.

La incontinència urinària no és normal a cap edat i té solucions

I un consell molt important: si tens restrenyiment, cal tractar-lo, perquè hem d’evitar que la defecació es converteixi en un “part diari” que faci malbé el vostre sòl pelvià.

El segon pas és realitzar els exercicis de Kegel, que podeu fer pel vostre compte, però és millor fer-loss amb un fisioterapeuta, ja que la seva efectivitat és superior.

Si la incontinència és molt severa, o no millora amb la rehabilitació, us proposam una operació. Aquesta és la inserció d’una malla molt estreta, que s’enterra sota la mucosa vaginal i que se sosté travessant els músculs obturadors, tal com podeu veure en les il·lustracions adjuntes. Aquesta malla es denomina TOT.

La posam sota anestèsia general o raquídia (a l’esquena). Es pot realitzar també amb anestèsia local i sedació, però creim que la pacient està més còmoda amb una de les dues primeres opcions. L’operació dura menys d’una hora i la pacient se’n va casa el mateix dia, una vegada que ha aconseguit orinar sense problemes.

Si vols veure com els passos de l’operació en dibuixos animats i d’una manera molt didàctica, et recomanam aquest vídeo (pots anar directament al moment 00:18).

Les cures de la ferida són semblants al postpart: mantenir-les netes al bidet sobretot després de defecar. L’ús de calmants (paracetamol, ibuprofèn) depèn de les molèsties, que solen ser escasses. Recomanam la deambulació des del primer moment i l’assumpció progressiva de l’activitat segons et trobis. En qualsevol cas, solen ser baixes laborals molt còmodes i, si no tens un treball amb gran demanda física, et pots reincorporar a la teva activitat laboral en una o dues setmanes. T’aconsellarem diferir els banys d’immersió (platja, piscina, bany) i les relacions sexuals fins que hagin caigut els punts de sutura vaginals.

S’OPEREN TOTES LES INCONTINÈNCIES URINÀRIES D’ESFORÇ?

No, perquè qualsevol operació, igual que la vida mateixa, té els seus riscos i cal sospesar la severitat de la incontinència, el tipus, les expectatives de la pacient i la possibilitat de resoldre el problema amb tècniques menys invasives, com la fisioteràpia.

Les intervencions de problemes benignes, els que empitjoren la qualitat de vida, però que no amenacen la vida de la pacient, han de tenir unes possibilitats d’èxit altes perquè compensin a la pacient i al cirurgià (nosaltres sofrim també les complicacions que pogueu tenir i preferim, de molt, tenir a les nostres clientes satisfetes).

QUINS BENEFICIS OFEREIX LA MALLA TOT?

El 90% de les operades aconsegueixen la continència urinària completa (dona que no necessita protecció, permanentment seca). També és veritat que la continència pot empitjorar una mica al llarg del temps, per tant, us animarem que continueu exercitant el vostre sòl pelvià o que els reprengueu si notau qualsevol dificultat per contenir l’orina.

La inserció de la malla TOT és l’operació que pot solventar moltes incontinències urinàries d’esforç

EM QUEDARAN CICATRIUS?

L’operació es fa amb tres incisions: una en la vagina i dues en els engonals que són mínimes i queden dissimulades i, amb el temps, invisibles. Podem afirmar que aquesta operació no té cicatrius visibles.

EM POT ANAR MALAMENT LA MALLA TOT?

Una de cada 10 dones pot experimentar algun inconvenient, a saber:

• Una de cada 20 pot tenir problemes per a buidar la bufeta just després de la cirurgia i en 1 de cada 50 aquest problema pot durar més d’un mes i requerir un buidatge mitjançant sondatge intermitent que es realitza la mateixa pacient.
• Una de cada 30 pot experimentar una micció imperiosa o ganes irrefrenables d’orinar amb el risc de fuites si no buida la seva bufeta. Una medicació específica millorarà aquest símptoma.
• Una de cada 30 “expulsarà” la malla per vagina. Ho detectem en els controls postoperatoris i la dona es nota un material raspós en la zona operada en realitzar la seva higiene genital.
• Una de cada 50 pot tenir dolor en els engonals, per on passa la malla TOT, que dura més enllà d’un mes postoperació
• Una de cada 100 tendrà una perforació de bufeta que se sol resoldre durant el mateix acte quirúrgic, però implica portar una sonda urinària durant uns 10 dies.
• Una de cada 100 tendrà un hematoma (cop) en l’engonal o en les cuixes.

A la nostra consulta, estam preparats per oferir-vos totes les alternatives per solucionar la vostra incontinència urinària d’esforç

HI HA ALTERNATIVES A LA MALLA TOT?

Sí, us les explicam:

1. Colposuspensió de Burch: és la intervenció de referència i és la més eficaç, però és més invasiva perquè necessita entrar dins de l’abdomen i el risc d’hemorràgies és superior. La recomanam en operacions combinades que requereixen entrar en l’abdomen i en recaigudes després d’una TOT.
2. TVT: s’usa en els pocs casos en els quals la causa de la incontinència no es deu a la seva falta de subjecció pels músculs i lligaments pelvians, sinó a una falta de coaptació de les parets de la uretra.
3. Bulkamid: és el farciment uretral amb gel de poliacrilamida, procediment fins i tot menys invasiu que la TOT i amb satisfacció molt alta, encara que una mica inferior a la TOT. Poques assegurances de salut ho cobreixen.
4. Làser vaginal: és una tècnica poc invasiva que consisteix en cremades puntiformes controlades en el teixit vaginal pròxim a la uretra. La cicatrització derivada augmenta el suport uretral i la incontinència millora. L’inconvenient és que cal anar repetint les sessions i la continència urinària és menor que amb els procediments previs. Ho recomanam per a dones amb incontinència urinària lleu que no desitgen sessions de fisioteràpia o per complementar-les.
5. Duloxetina: és un medicament per als qui no volen o no poden operar-se. La seva efectivitat és menor que tots els anteriors i la medicació pot tenir efectes secundaris com a mareig, nàusees o boca seca que poden fomentar l’abandó del tractament.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• Chen Y, Zhang C, Yang S, Chen J, Peng L, Chen J, Shen H, Luo D. Long-term outcomes of surgical interventions for stress urinary incontinence: a systematic review and network meta-analysis. Int J Surg. 2024 Jan 1;110(1):520-528.
• Capobianco G, Madonia M, Morelli S, Dessole F, De Vita D, Cherchi PL, Dessole S. Management of female stress urinary incontinence: A care pathway and update. Maturitas. 2018 Mar;109:32-38.
• Serey-Eiffel S, Coquet JB, Fournier G, Valeri A, Perrouin-Verbe MA. Bandelette sous-urétrale en ambulatoire chez la femme: revue de la littérature. Prog Urol. 2015 Dec;25(17):1204-12.