Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 24/7/23.

QUÈ ÉS LA VASECTOMIA?

És un mètode permanent i molt efectiu d’anticoncepció masculina que consisteix en l’oclusió dels vasos (o conductes) deferents. Aquests conductes són el pont entre el testicle (magatzem dels espermatozoides), l’epidídim (tub en forma d’espiral atapeïda on s’acumulen i maduren els espermatozoides abans de ser ejaculats) i el conducte ejaculador (transporta els espermatozoides madurs a la uretra o conducte urinari).

Com veureu en el dibuix, en tancar-se el pas dels espermatozoides a la uretra, només quedarà lliure el camí per al líquid del semen.

QUINES SÓN LES SEVES CARACTERÍSTIQUES MÉS DESTACADES?

• És un operació senzilla, barata, que es realitza sota anestèsia local i sense ingrés.
• En ser menys invasiva que la lligadura de trompes, té molt menor risc de complicacions.
• És una mica més eficaç que la lligadura de trompes, amb només 15 embarassos cada any per cada 1.000 vasectomitzats (en la lligadura són 20 embarassos per cada 1.000 dones).
• No té contraindicacions absolutes.
• No és reversible.

La vasectomia té virtuds suficients per ser realitzada molt més sovint

QUÈ CANVIA EN L’ACTE SEXUAL DESPRÉS DE LA VASECTOMIA?

Res, perquè l’estimulació, l’erecció i l’ejaculació són idèntiques. El volum i el color del semen del vasectomitzat són similars al del no vasectomitzat. Teniu en compte que el 90% del volum del semen és líquid produït per la pròstata i les vesícules seminals, estructures que no han sofert cap alteració durant l’operació.

Igualment, aquest procediment no interfereix en absolut sobre la capacitat dels testicles de produir testosterona.

PODRÉ TENIR FILLS DESPRÉS DE LA VASECTOMIA?

Si la vasectomia ha aconseguit els resultats desitjats, no tornaràs a poder ser pare, per tant, és molt important que estiguis molt segur que et vols operar. Sabem que un de cada 20 vasectomitzats es penedeixen de la intervenció, sobretot si, en realitzar-se-la, tenen menys de 30 anys. En aquests casos, us podem oferir certes alternatives:

1. Fecundació in vitro: es realitza una biòpsia testicular per obtenir espermatozoides que s’utilitzaran, un a un, per fecundar els òvuls de la vostra parella. Són tècniques el cost de les quals sol ser a càrrec dels futurs pares. Les possibilitats d’embaràs són inferiors a les de la concepció espontània.
2. Recanalització quirúrgica: com els conductes són molt fins cal localitzar-los i “reconnectar-los” amb l’ajut de la microcirurgia. L’èxit no està garantit i entre el 30% i el 50% no aconsegueixen seminogrames suficients per fecundar a la seva parella amb un acte sexual normal.

En el nostre entorn, atès que la majoria dels interessats a recuperar la fertilitat volen tenir un sol fill, la fecundació in vitro és la tècnica més habitual.

Alguns més cautelosos han guardat semen congelat abans de la vasectomia, la qual cosa té l’inconvenient dels costos de la conservació i de la custòdia, amb els avantatges que el semen és de millor qualitat i no s’ha de realitzar la biòpsia.

La vasectomia no és reversible, per tant, és convenient que el pacient estigui ben segur

POSSIBLES COMPLICACIONS

És important conèixer-les abans d’optar per aquesta cirurgia. Així i tot, els beneficis superen amb molt els riscos que són baixos i assumibles:

1. Infecció: apareix vermellor, inflor, dolor i febre que pot requerir antibiòtics.
2. Hematoma: és l’acumulació de sang en l’escrot després de la cirurgia, la qual cosa provoca un bony o inflor. La majoria dels hematomes es resolen per si sols però, en alguns casos, pot ser necessària una petita incisió per a evacuar-los.
3. Granuloma espermàtic: bony en la zona on es van tallar els conductes deferents. Això pot ser causat per la reacció del cos a l’esperma que s’escapa dels conductes. En general, els granulomes espermàtics solen desaparèixer amb el temps.
4. Recanalització: en casos rars, els conductes deferents poden tornar a unir-se, permetent que els espermatozoides passin a través d’ells. Això pot donar lloc a un embaràs no desitjat. Per minimitzar el risc de recanalització inadvertida, es recomana sotmetre’s als seminogrames de seguiment que el vostre uròleg determini. Ens detendrem en aquest tema més endavant.
5. Dolor: és freqüent experimentar un cert grau de dolor o molèstia després de la vasectomia. En general, pot controlar-se amb calmants habituals (paracetamol, ibuprofèn…). Ocasionalment, pot persistir el dolor crònic en l’àrea de la cirurgia.

LA VISITA AMB L’URÒLEG

L’especialista us explicarà el procediment, les seves conseqüències i alternatives. Prendrà nota dels vostres antecedents mèdics, al·lèrgies, tolerància a altres cirurgies i us explorarà l’àrea genital, especialment, la zona que s’operarà. Com que no hi ha contraindicacions per a la intervenció, es podrà programar en qualsevol moment que us vagi bé al doctor i al pacient. Només en el cas que hi hagués una infecció de l’aparell genital o de la pell que el recobreix, primer se us tractaria i després se us operaria.

PREPARACIÓ PER A LA INTERVENCIÓ

1. No és imprescindible fer-se anàlisis preoperatòries rutinàries.
2. Comunica a l’uròleg si prens medicaments que puguin debilitar la coagulació com l’aspirina, perquè serà convenient que els interrompis uns dies abans de la intrevenció.
3. No sol ser necessari prendre antibiòtics perquè és una cirurgia neta.
4. És aconsellable prendre un sedant una hora abans i aplicar-se una crema anestèsica mitja hora abans.

EL PROCEDIMENT

Si bé hi ha diverses tècniques, la preferida és la vasectomia sense bisturí ja que el seu risc de complicacions és menor que la seva versió convencional. Es localitzen els conductes deferents per palpació i s’exterioritzen a través de la pell de l’escrot mitjançant una punció que s’amplia prou perquè els conductes deferents apuntin i poder treballar sobre ells.

Hem localitzat una animació en la qual s’explica molt bé tot el procediment, sense imatges que puguin ferir la sensibilitat.

També us adjuntam una fotografia dels genitals d’un pacient just en acabar la cirurgia. Les ferides són mínimes, com podeu veure.

RECOMANACIONS  POSTINTERVENCIÓ

• Repòs relatiu.
• Evitar esport i relacions durant una setmana.
• Usar aigua, sabó i povidona iodada o clorhexidina per mantenir les ferides quirúrgiques netes al llarg dels 7 dies següents.
• L’aplicació de gel local i l’ús d’un suspensori testicular són útils.
• Pots prendre calmants habituals, si els necessites.

QUAN PUC TENIR RELACIONS SENSE PROTECCIÓ?

Una vegada tenguis un seminograma que mostri absència d’espermatozoides o menys de 100.000 espermatozoides immòbils per mil·lilitre. El seminograma es pot realitzar a partir dels 3 mesos després de la vasectomia o després de 30 ejaculacions. Si no s’aconseguissin els objectius quant a l’anàlisi de semen, hauríeu de protegir-vos fins que s’aconsegueixin en un seminograma posterior.

Si 7 mesos després de la cirurgia es continuen observant espermatozoides mòbils en qualsevol quantitat o gran quantitat d’immòbils, ha de considerar-se que la vasectomia no ha resultat i és pertinent repetir el procediment.

És convenient utilitzar un altre mètode fins que el seminograma posterior a la vasectomia demostri que ja no som fèrtils

PREVÉ LA VASECTOMIA TAMBÉ DE LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL?

No, només prevé l’embaràs, per tant, si la vostra parella és oberta, no és estable o hi ha sospites d’infidelitat, el millor és usar un mètode de barrera per evitar contagis (preservatiu masculí o femení).

HE SENTIT QUE TINC MÉS RISC DE CÀNCER DE PRÒSTATA SI EM REALITZO UNA VASECTOMIA, ÉS CERT?

És un assumpte controvertit. Els estudis de més qualitat disponibles associen la vasectomia amb un augment de risc del càncer de pròstata del 6%, encara que això no procedeix d’estudis prospectius, això és, de seguiment estricte d’un grup d’homes vasectomitzats i no vasectomitzats a llarg termini amb la idea de registrar si desenvoluparan o no un càncer de pròstata en el futur. Al contrari, en els estudis disponibles no s’ha observat que la vasectomia augmentés la mortalitat específica per càncer de pròstata.

En altres paraules, establir que la vasectomia és una causa de càncer de pròstata necessita estudis dissenyats específicament que localitzin i controlin aquelles característiques dels participants que puguin artefactar la relació entre la vasectomia i el càncer de pròstata, tant en el sentit d’augment com de disminució. No és previsible que disposem d’aquestes recerques en el curt o el mitjà termini.

OPERAR LES TROMPES DE FAL·LOPI O VASECTOMIA?

És un dilema que ha de resoldre cada parella, però us donem arguments sobre els quals edificar una decisió consensuada:

1. La vasectomia i la lligadura de trompes són ambdues molt efectives i irreversibles.
2. La vasectomia és un procediment més “superficial” que les operacions sobre les trompes i, per tant, menys invasiu. Llavors, la recuperació de la vasectomia és més ràpida i els seus riscos més baixos. A iguals beneficis, el més assenyat és triar l’opció de menys risc, en aquest cas, la vasectomia. Un altre tema és que la dona s’hagi de realitzar una operació sobre la pelvis per altres motius (una cesària, un tumor en un ovari, un quist, una apendicitis…) i s’aprofiti la circumstància per operar les trompes, fet que a penes modifica el risc inicial associat a aquestes intervencions.
3. Algunes dones tenen regles abundants, i en aquest cas, un DIU hormonal serà la millor opció tant per reduir la quantitat de menstruació i, per tant, reduir les possibilitats d’haver-se de que operar l’úter en un futur i, alhora, prevenir un embaràs no desitjat amb la mateixa efectivitat que la vasectomia o la lligadura de trompes. Si la parella opta per una vasectomia pot ser que, més endavant, la dona acabi amb un DIU hormonal per disminuir les seves pèrdues menstruals, sent això una “sobreprevenció” dels embarassos inoportuns.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• American College of Obstetricians and Gynecologists’ Committee on Practice Bulletins—Gynecology. ACOG Practice Bulletin No. 208: Benefits and Risks of Sterilization. Obstet Gynecol. 2019 Mar;133(3):e194-e207.
• Baboudjian M, Rajwa P, Barret E, Beauval JB, Brureau L, Créhange G, Dariane C, Fiard G, Fromont G, Gauthé M, Mathieu R, Renard-Penna R, Roubaud G, Ruffion A, Sargos P, Rouprêt M, Ploussard G; Prostate Cancer Committee of the Association Française d’Urologie CC-AFU. Vasectomy and Risk of Prostate Cancer: A Systematic Review and Meta-analysis. Eur Urol Open Sci. 2022 May 19;41:35-44.
• Rogers MD, Kolettis PN. Vasectomy. Urol Clin North Am. 2013 Nov;40(4):559-68.
• Sharlip ID, Belker AM, Honig S, Labrecque M, Marmar JL, Ross LS, Sandlow JI, Sokal DC; American Urological Association. Vasectomy: AUA guideline. J Urol. 2012 Dec;188(6 Suppl):2482-91.
• World Health Organization Department of Sexual and Reproductive Health and Research (WHO/SRH) and Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health/Center for Communication Programs (CCP), Knowledge SUCCESS. Family Planning: A Global Handbook for Providers (2022 update). Baltimore and Geneva: CCP and WHO; 2022. [accés 7-7-23]. Disponible a: https://fphandbook.org/sites/default/files/WHO-JHU-FPHandbook-2022Ed-v221114b.pdf
• Xu Y, Li L, Yang W, Zhang K, Ma K, Xie H, Zhou J, Cai L, Gong Y, Zhang Z, Gong K. Association between vasectomy and risk of prostate cancer: a meta-analysis. Prostate Cancer Prostatic Dis. 2021 Dec;24(4):962-975.
• Zini A, Grantmyre J, Chow V, Chan P. UPDATE – 2022 Canadian Urological Association best practice report: Vasectomy. Can Urol Assoc J. 2022 May;16(5):E231-E236.