Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 20-10-19.

El càncer de mama és el més freqüent entre les dones (de cada 100 càncers diagnosticats en dones, 30 són de mama). Que aquest càncer es curi o tengui una supervivència alta depèn d’un diagnòstic precoç i sobre tot de l’aplicació dels tractaments adequats (cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o hormonoteràpia segons els casos). L’esmentat diagnòstic precoç es realitza en dones asimptomàtiques, és a dir, en aquelles pacients en què l’exploració mamària no és sospitosa de càncer.

La mamografia és la prova més àmpliament utilitzada per a la detecció o cribratge del càncer de mama i encara que detecta 9 de cada 10 càncers, és clar que no els detecta tots. A més, si una no té un càncer de mama, pot sortir alguna mamografia anormal a 1 de cada 10 casos, amb l’estrès que això comporta: mamografies per ampliar la zona de la mama que ofereix dubtes, ecografies, ressonàncies, puncions i biòpsies tant en consulta com dins quiròfan.

La mama normal està constituïda per dos components: la glàndula mamària (que és el teixit que produeix llet per alletar als nostres fills) i el teixit gras que actua com a farciment de la mama. Quan tenim regles, la glàndula està molt desenvolupada i apareix a la mamografia en forma d’unes ramificacions blanques sobre un fons negre (greix). Al contrari, quan ja no tenim regles, i per tant, ja no haurem d’alletar al nostres fills, la glàndula es fa molt fina i les esmentades ramificacions són molt menys prominents. Com que el càncer de mama apareix en forma de taca blanca, si una té regles i la taca blanca és petita, aquesta pot quedar oculta darrera la glàndula normal. En canvi, quan ja no tenim regles, els tumors destaquen molt, ja que la mama radiològicament és molt negra. El susdit explica la major capacitat de detecció de la mamografia després de la menopausa que abans d’ella. És freqüent que el radiòleg recomani una ecografia addicional a aquelles dones amb la glàndula mamària molt marcada en les mamografies, ja que és una forma de suplir els defectes de detecció de les mamografies en aquestes pacients.

Un altre aspecte que mereix consideració és que la probabilitat de patir un càncer de mama augmenta amb l’edat i amb els antecedents de càncer (en familiars molt propers, sobretot si els que van patir el càncer són homes de qualsevol edat o dones molt joves). Les recomanacions de cribratge tenen en compte les circumstàncies esmentades. S’ha calculat que entre 2.000 dones sense antecedents familiars propers, de 40 a 49 anys, sotmeses a mamografies durant 10 anys, una perllongarà la seva vida gràcies al cribratge, però 10 seran diagnosticades de càncer de mama molt precoces i d’evolució molt lenta que, si no haguessin estat ni diagnosticats, no haguessin disminuït els anys de vida de la pacient. A més, aquestes 10 dones patiran l’estrès del tractament i dels controls periòdics del càncer de mama.

Un estudi científic d’altíssima qualitat de 2014 sobre quasi 90.000 dones entre 40 i 59 anys, i molt citat als fòrums mèdics més reputats, no va aconseguir mostrar una disminució de la mortalitat associada a la realització de les mamografies de cribratge a aquest grup d’edat. Nosaltres ens férem ressò d’aquesta recerca a una notícia publicada al nostre web.

En el tram d’edat entre els 50 i 69 anys, el càncer de mama es diagnostica millor per mamografia i a més és més freqüent, de manera que entre 2.000 dones d’aquesta edat que es fan mamografies s’aconseguirà, quan hagin abastat els 80 anys, d’acord amb la infografia adjunta, que 11 allarguin la seva vida, per la tant, la majoria de programes de cribratge s’apliquen a dones entre 50 i 69 anys, ja que són les edats de major rendiment de la mamografia. Amb tot, el benefici del cribratge mamogràfic en aquest grup d’edat és només moderat, ja que el pitjor pronòstic és per a aquells càncers que mesuren més de 2 cm de diàmetre al diagnòstic i, per tant, són potencialment diagnosticables mitjançant la palpació.

A més, per aconseguir l’esmentada prolongació vital a 11 dones, 400 dones necessitaran proves addicionals que posteriorment descartaran el càncer, 20 seran diagnosticades d’un càncer de mama d’evolució tan lenta que, de no haver-se diagnosticat, mai hagués suposat una amenaça per la seva vida. Vuitanta dones seran diagnosticades de càncer de mama i sobreviuran, s’haguessin fet mamografies preventives o no, mentre que 40 moriran de càncer de mama, fins i tot, havent-se fet les mamografies preventives que els poguessin pertocar.

La realització de mamografies de cribratge a dones de 40-49 anys i 70-75 anys és motiu de controvèrsia entre diferents organismes científics. Així, la US Preventive Services Task Force (USPSTF) recomana les mamografies entre els 50 i 74 anys, mentre que l’American Cancer Society les recomana a partir dels 40 anys.

El que està clar, és que la decisió de començar el cribratge als 40 o als 50 anys, o fins i tot de no sotmetre’s al cribratge, depèn que la dona entengui el que aquí explicam. La decisió moltes vegades està influenciada per la por al càncer de les dones o per experiències negatives que hagin pogut viure amb familiars o amigues. 

• Fletcher SW, Elmore JG. Mammographic screening for breast cancer. N Engl J Med. 2003;348:1672-80.
• Mandelblatt, JS, Cronin, KA, Bailey, S, et al. Effects of Mammography Screening Under Different Screening Schedules: Model Estimates of Potential Benefits and Harms. Ann Intern Med. 2009;151:738.
• Gøtzsche PC, Jørgensen KJ. Screening for breast cancer with mammography. Cochrane Database Syst Rev. 2013 Jun 4;6:CD001877.
• Toledo-Chávarri A, Rué M, Codern-Bové N, Carles-Lavila M, Perestelo-Pérez L, Pérez-Lacasta MJ, Feijoo-Cid M; InforMa Study Group. A qualitative study on a decision aid for breast cancer screening: Views from women and health professionals. Eur J Cancer Care (Engl). 2017;26(3).
• U.S. Preventive Services Task Force, Screening for Breast Cancer Recommendation Statement [acceso 20 de octubre de 2019]. Disponible en: https://annals.org/aim/fullarticle/2480757/screening-breast-cancer-u-s-preventive-services-task-force-recommendation
• American Cancer Society Guidelines for the Early Detection of Cancer [acceso 20 de octubre de 2019]. Disponible en: https://www.cancer.org/healthy/find-cancer-early/cancer-screening-guidelines/american-cancer-society-guidelines-for-the-early-detection-of-cancer.html