És freqüent que les pacients ens demanin si les mamografies irradien molt, en canvi, no ens solen demanar si això passa amb les tomografies computeritzades. Suposam que això es deu a que la majoria de mamografies es fan a dones sense símptomes, dins programes de diagnòstic precoç, mentres que les tomografies s’indiquen si hi ha molèsties. Ja us avançam que les mamografies irradien molt poc, i les tomografies molt, per tant, és important que tant metge com malalt valorin els pros i els contres d’una o altra prova d’imatge i que es decantin per aquelles que poden tenir un rendiment semblant sense generar risc. 

Les radiacions que s’utilitzen a Medicina són ionitzants. S’anomenen així perquè generen ions (partícules amb càrrega eléctrica) als teixits que atravessen. Aquestes radiacions poden ser ones electromagnètiques (les que s’utilitzen sobretot a les radiografies, tomografies computeritzades i gammagrafies) o partícules (s’empren per a radioteràpia).

Les radiacions són presents de manera natural al sòl, l’aigua o l’aire. La principal font de radiació natural és el radón o gas que emana de la terra i de les roques. A més, respiram cada dia i ingerimm partícules radiactives ocultes en l’aire, l’aigua o els aliments. De fet, la gran part de la radiació que rep una persona és d’origen natural.

Si rebem una dosi massa alta de radiació en poc temps ens poden aparèixer cremades i vermellor a la pell, caiguda de cabell o símptomes més greus. En canvi, si ens exposam a dosis baixes però repetides augmenta el nostre risc de càncer, sobretot si som nins o adolescents.

L’estimació del risc de lesions produïdes per radiacions es calcula a partir de la dosi efectiva (es mesura en sieverts (Sv)). El sievert caracteritza la radiació en quant a la seva capacitat per fer mal i té en compte tant el tipus de radiació com la sensibilitat dels diferents òrgans del cos. Com és una unitat molt gran, és més pràctic utilizar el milisievert (mSV) o la mil·lèsima part del sievert.

Les fonts d’irradiació natural ens procuren uns 3 mSv anuals, dosi que és perfectament tolerada, al contrari si la dosi efectiva supera el 100 mSv hi ha un risc significatiu de càncer. Aquesta darrera quantitat és pròpia d’accidents atòmics, radioteràpia o de si es realitzen repetidament proves d’imatge que procurin una dosi efectiva elevada.

A la taula següent podeu veure les dosis efectives medianes de diferents proves d’imatge. La dosi efectiva de la radiografia de tórax és molt baixa, com a 30 vegades inferior a la rebuda de la natura durant un any. Quant a la mamografía, la dosi és 8 vegades inferior. Per tant, no es pot dir que la placa de tórax i la mamografía posin en risc la nostra salut. En canvi, els estudis del tub digestiu mitjançant ènemes o tomografies computeritzades ens aporten dosis almanco 3 vegades superiors a les rebudes de la natura durant un any.

La direcció xrayrisk ens ajuda a mesurar el risc de càncer assumit amb les diferents proves d’imatge que ens puguin indicar. Per exemple, si entre els 50 i 70 anys ens feim una mamografia cada 2 anys, la calculadora c esmentada ens dóna un risc addicional de càncer d’un entre 2.423. Aquesta xifra s’ha de confrontar amb el risc de càncer de mama invasiu que assumeix qualsevol dona si arriba a viure 90 anys, que és superior a l’11%, xifra molt superior a 1/2.423. Un altre exemple podria ser una dona operada de càncer d’ovari als 45 anys a la qual se li sol·liciten tomografies d’abdomen i pelvis anuals durant 10 anys, la qual cosa suposa un augment de risc de càncer d’una mica més que un 1%, risc no menyspreable i que ha de ser ponderat juntament amb el benefici en supervivència o en qualitat de vida que pugui, o no, obtenir-se de la prova.

Per concloure, destacam que ni les ecografies ni les resonàncies ens exposen a cap dels riscs esmentats, atès que no utilitzen radiacions ionitzants.

Fonts de la informació:

• Brenner, DJ, Elliston, CD. Estimated radiation risks potentially associated with full-body CT screening. Radiology 2004;232:735-8.
• Mettler, FA, Huda, W, Yoshizumi, TT, Mahesh, M. Effective doses in radiology and diagnostic nuclear medicine: a catalog. Radiology 2008; 248:254-63.
• Smith-Bindman R, Lipson J, Marcus R, Kim KP, Mahesh M, Gould R, Berrington de González A, Miglioretti DL. Radiation dose associated with common computed tomography examinations and the associated lifetime attributable risk of cancer. Arch   Intern Med 2009;169:2078-86.
• Shrimpton PC, Hillier MC, Lewis MA, Dunn M. National survey of doses from CT in the UK: 2003. Br J Radiol 2006;79:968-80.
• The 2007 Recommendations of the International Commission on Radiological Protection. ICRP publication 103. Ann ICRP. 2007;37:1-332.
• World Health Organisation. Radiaciones ionizantes: efectos en la salud y medidas de protección. Nota descriptiva N°371. Noviembre de 2012. [acceso 23-2-15]. Disponible en: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs371/es/.
• www.XrayRisk.com. Radiation and Medical Imaging. [acceso 23-2-15]. Disponible en: http://www.xrayrisk.com/handouts/X-rayRisk.com-Radiation-Information-Handout-1.0.pdf.