Autora: Dra. MJ Gibert.
Data de la primera versió: 8-5-21.
El virus del papil·loma humà (VPH) afecta, sobretot, a aquelles parts de el cos que més participen en l’activitat sexual: genitals, anus i cavitat oral. De fet, aquest microbi que habita la pell i les mucoses, s’inocula per traumatismes mínims produïts durant el fregament propi de les relacions sexuals.
Els càncers que causen amb més freqüència són el de coll uterí o cèrvix, mentre que altres com els d’anus, penis i cavitat oral són més rars.
I per què el càncer més associat a aquest virus afecta només a dones? Doncs molt fàcil, perquè durant les relacions sexuals la punta del penis frega el coll uterí i el seu recobriment és molt més fràgil que el del penis. Com una imatge val més que mil paraules, la il·lustració adjunta sobre anatomia de l’acte sexual em sembla molt eloqüent.
Teniu en compte que el coll uterí es troba a el fons de la nostra vagina, un lloc humit i protegit, això fa que la mucosa que el recobreix sigui extremadament fina i estigui en constant renovació. En canvi, la mucosa de la punta del penis és més gruixada, exposada a la intempèrie, un se la pot observar cada dia en orinar, per tant, és més resistent als intents de lesió per part del virus i, a més, si aparegués alguna taca, l’afectat es la veuria amb promptitud, res a veure amb el coll uterí, que només el veu el nostre ginecòleg de tant en tant.
Com hem dit, hi ha altres càncers causats per aquest virus, però només en part i són:
- El d’anus: el 70% es relacionen amb el VPH.
- El d’orofaringe: és la part més posterior de la boca, el virus causa 3 de cada 10 casos.
La seva aparició en aquests llocs no només s’atribueix a les relacions sexuals, sinó a altres factors com ser portador de virus de la immunodeficiència humana (VIH), ser fumador o consumidor regular de begudes alcohòliques.
Els virus són una causa necessària per produir la malaltia (si no hi ha virus, no hi haurà malaltia), però no suficient (hi ha molts portadors de virus, però els que posen malalts són realment molt pocs). És quelcom semblant al que veim cada dia a les notícies pel que fa a la COVID-19: hi ha molts de casos positius que no noten res, altres refereixen uns pocs símptomes, alguns acaben a l’hospital i només uns pocs infectats (l’1 o el 2%) moren a resultes de la infecció. Això sí, tots els que contacten amb el virus i el carreguen durant una temporada, els portadors, són transmissors de virus a la resta de la població. En el cas de VPH, els transmissors poden ser els homes i les dones, que solen desconèixer la seva capacitat d’infectar a altres, perquè el virus produeix símptomes només en els pocs casos en els que hi ha malaltia.
Quan s’informa a les dones que són portadores del VPH, cosa que ocorre en el 10% de la població a partir dels 30 anys, se solen sorprendre de tenir una malaltia de transmissió sexual quan la majoria considera que el seu repertori de companys sexuals és bastant minso com per ser mereixedora de tal “regal”. De fet, l’única circumstància que comparteixen les portadores de VPH és haver tingut relacions sexuals a el menys una vegada a la vida amb un home no verge i això passa pràcticament sempre. Un altre tema que els preocupa molt és saber qui els ha transmès el virus, però és difícil de saber, ja que una dona pot portar dins el virus durant dècades i aquest pot ser detectat per les proves mèdiques quan la quantitat de virus hagi sobrepassat una certa quantitat. Així, el virus pot estar controlat pel sistema immune molts d’anys, fins i tot, tota la vida, però basta una baixada de defenses, la qual cosa ocorre de forma natural amb l’edat o com a conseqüència d’una malaltia (infecció pel VIH, administració de medicacions immunosupressores com en algunes malalties reumatològiques o la quimioteràpia) perquè proliferi. Inclús amb el VPH campant al seu aire, no és probable que ens arribi a causar un càncer, ja que ha de reproduir-se prou per aconseguir interactuar amb les nostres cèl·lules i enganxar-se als seus gens, de manera que utilitzi la nostra maquinària cel·lular en el seu profit, per reproduir-se amb major efectivitat i aconseguir passar a altres persones.
En el nostre entorn, la realització de citologies periòdiques a les dones que ho sol·liciten ha aconseguit disminuir la càrrega de la malaltia. La detecció del VPH en el fluix o de cèl·lules anormals en les citologies posa en marxa una sèrie de controls periòdics, la realització d’colposcòpies (revisar el coll uterí amb una lupa a la recerca de possibles lesions que són necessàriament mil·limètriques i no produeixen cap símptoma), la biòpsia de les lesions sospitoses i, de vegades, la indicació de les conitzacions o cirurgies petites que extirpen els focus incipients de malaltia.
La idiosincràsia de les infeccions virals i la “neteja” de virus que representen les biòpsies i les conitzacions fa que la repercussió d’aquesta infecció en les dones sigui la representada a la piràmide adjunta.
