Les dones cada vegada retarden més els seus embarassos, tant per motius laborals com per la dificultat de trobar una parella que compleixi les seves expectatives. Aquest retard es contraposa amb l’envelliment ovàric. En passar els anys, els ovaris tenen cada vegada menys òvuls, la qual cosa dificulta aconseguir un embaràs. Així, la fertilitat disminueix de forma abrupta a partir dels 36 anys i als 45 anys el 99% de les dones són pràcticament infèrtils. A més, els òvuls són de pitjor qualitat, el que causa més avortaments en les més grans.

Per sort, l’úter no envelleix amb la mateixa velocitat que els ovaris, per tant, pot albergar un fetus en perfectes condicions fins a edats relativament avançades. Tot i que les grans tenen més diabetis i hipertensió durant els seus embarassos, la majoria de dones sanes tenen gestacions amb bons resultats. 

La ciència mèdica ha desenvolupat la criopreservació (congelació) d’òvuls per a dones amb càncer que havien de ser sotmeses a teràpies que podrien afectar la seva fertilitat. Aquestes tècniques també són útils per a dones sanes que han de retardar la seva maternitat, és el que s’anomena la “indicació social” de la preservació de la fertilitat.

Una altra opció és la criopreservació d’embrions, encara que no la tractarem en detall, ja que avui en dia s’utilitza poc per a la indicació social. Els motius són que es necessita el semen de la nostra parella o d’un donant. En el primer cas, pot haver-hi una separació de la parella, la qual cosa pot fer impossible l’ús dels embrions criopreservats per la mare, mentre que en el segon cas, si la dona ja té parella quan decideix ser mare, aquesta no podrà ser el pare biològic dels embrions. El millor d’aquest mètode és que es fa servir des de fa més de 30 anys amb èxit i que s’han comunicat casos d’embarassos i parts aconseguits amb embrions congelats durant més de 10 anys.

La criopreservació d’òvuls és més recent, ja que s’ha hagut de desenvolupar una tècnica especial de congelació, la vitrificació, que no produeixi cristalls de gel dins dels mateixos durant el procés, ja que els òvuls són més “delicats” que els embrions. Si es decanta per aquesta opció, ha de saber que, si bé aquesta tècnica ja no es considera experimental, es disposa de menys experiència que amb la preservació d’embrions, és a dir, no hi ha sèries llargues de seguiment de nins nascuts després d’aquest procediment. Els òvuls vitrificats es fecunden, generen embrions d’alta qualitat i embarassos en unes proporcions similars als òvuls frescs.

Les candidates ideals són: dones amb familiars propers que hagin tingut una menopausa precoç i les d’entre 35 i 38 anys que no tenen parella o que no desitgen la maternitat de moment.

El procediment és molt similar a la fecundació in vitro i consisteix a estimular durant uns 10 dies els ovaris amb medicació que s’injecta per via subcutània (com la insulina). Haurà d’acudir a realitzar-se ecografies unes 4 o 6 vegades per cicle i fins i tot anàlisis de sang, que no necessiten dejuni previ. Un cop els ovaris contenen un gran nombre d’òvuls madurs, es realitza una punció per extreure’ls sota sedació profunda, el que necessita del seu pas per quiròfan, tot i que l’alta es dóna al poc temps i és excepcional que es requereixi ingrés.

Els factors que cal considerar abans d’optar per la criopreservació són:

• Edat de la dona: els resultats seran pitjors a major edat de la dona en el moment de la criopreservació. No es disposa de sèries de dones sanes que vitrifiquin els seus òvuls per indicació social, però sí que disposam de dades de parelles estèrils que, després d’una fecundació in vitro, van vitrificar els seus òvuls sobrants. La probabilitat d’embaràs (xifra que és inferior a la de fill a casa) va ser de gairebé el 50% per cada transferència d’embrions en les de 34 anys o menys en el moment d’extreure els seus òvuls enfront del 22% per a les dones entre 41 i 43 anys. No obstant això, hi ha possibilitats d’aconseguir embaràs clínic d’algunes dones de fins a 45 anys sempre que es produeixin 6 ovòcits o més en resposta a l’estimulació ovàrica. No es recomana en dones més grans, ja que tot i que es pot aconseguir embaràs, les possibilitats que aquest arribi a bon port són remotes.
• Nombre d’òvuls: es calcula que una dona de 33 anys necessitarà entre 20 i 25 òvuls per tenir unes probabilitats molt altes de part, però, la majoria de centres considera que amb 12-15 ovòcits n’hi ha prou. Aquestes xifres poden ser superiors per a les majors de 40 anys. Per cada cicle d’estimulació ovàrica es poden obtenir entre 3 i 15 òvuls, essent més freqüents les xifres més baixes entre les més grans. La criopreservació no garanteix la consecució d’embaràs, però és evident que augmenta molt les seves probabilitats.
• Preu de la vitrificació: el procediment mèdic (controls amb ecografia i anàlisi, punció dels òvuls, vitrificació i conservació durant un any) sol rondar els 2.000-3.000 €, a això cal afegir el cost de la medicació (sobre 1.000 €) i el del manteniment anual dels òvuls (uns 300 €). Si els volem utilitzar més endavant, caldrà abonar el preu de la descongelació, fecundació i transferència al nostre úter (uns 2.000 €). Si amb un cicle d’estimulació ovàrica no s’obtenen suficients ovòcits, la majoria de clíniques ofereixen un descompte per a la realització de cicles addicionals.
• Temps que es vol retardar l’embaràs: la vitrificació és més avantatjosa en les dones més grans i/o que desitgen una gestació després d’un llarg període de temps. Tot i que no hi ha un límit legal per fecundar els òvuls congelats, les clíniques espanyoles no ho fan en dones majors de 50 anys.
• Riscos per al concebut: les dades acumulades per avortaments, nascuts amb malformacions congènites o problemes cromosòmics (síndrome de Down i altres) no mostren diferències amb els concebuts naturalment de mares de la mateixa edat que en el moment de la vitrificació.

Abans de plantejar-se la vitrificació ha de consultar amb un ginecòleg experimentat en tècniques de reproducció assistida que li farà un estudi de la seva reserva ovàrica, amb la finalitat d’estimar les probabilitats d’èxit del procediment si és el cas.

Fonts de la informació:

• ACOG: Committee Opinion No. 584: oocyte cryopreservation. Obstet Gynecol 2014; 123:221. [acceso 2-11-14]. Disponible en: http://www.acog.org/~/media/Committee%20Opinions/Committee%20on%20Gynecologic%20Practice/co584.pdf?dmc=1&ts=20131228T1000563444.
• Akre O, Cnattingius S, Bergström R, Kvist U, Trichopoulos D, Ekbom A. Human fertility does not decline: evidence from Sweden. Fertil Steril. 1999;71:1066-9.
• Cobo A, Diaz C. Clinical application of oocyte vitrification: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Fertil Steril 2011; 96:277. [acceso 2-11-14]. Disponible en: http://www.fertstert.org/article/S0015-0282(11)00975-7/pdf.
• Cobo A, Pérez S, De los Santos MJ, et al. Effect of different cryopreservation protocols on the metaphase II spindle in human oocytes. Reprod Biomed Online 2008; 17:350.
• Noyes N, Porcu E, Borini A. Over 900 oocyte cryopreservation babies born with no apparent increase in congenital anomalies. Reprod Biomed Online 2009; 18:769.
• Practice Committees of American Society for Reproductive Medicine, Society for Assisted Reproductive Technology. Mature oocyte cryopreservation: a guideline. Fertil Steril 2013; 99:37. [acceso 2-11-14]. Disponible en: http://www.fertstert.org/article/S0015-0282(12)02247-9/pdf.
• Practice Committee of the Society for Assisted Reproductive Technology, Practice Committee of the American Society for Reproductive Medicine. Essential elements of informed consent for elective oocyte cryopreservation: a Practice Committee opinion. Fertil Steril 2007; 88:1495. [acceso 2-11-14]. Disponible en: http://www.fertstert.org/article/S0015-0282(08)03470-5/pdf.
• Ubaldi F, Anniballo R, Romano S, et al. Cumulative ongoing pregnancy rate achieved with oocyte vitrification and cleavage stage transfer without embryo selection in a standard infertility program. Hum Reprod 2010; 25:1199. [acceso 2-11-14]. Disponible en: http://humrep.oxfordjournals.org/content/25/5/1199.full.pdf+html.