Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 10-8-19.

Alguns futurs pares ens han demanat a la consulta si podrien fer alguna cosa per concebre un fill d’un sexe determinat. En general, ens demanen mètodes ni massa engorrosos, ni massa cars. Els pares primerencs, sobretot si tenen molts de nebots del mateix sexe, poden preferir que el seu futur fill sigui del sexe contrari; els que planifiquen tenir dos fills poden desitjar “la parelleta”; mentre que els que van a tenir família nombrosa, i ja tenen dos fills del mateix sexe, poden anhelar que el seu tercer fill sigui del sexe que no tenen a casa.

I el que realment funciona, 99,9% d’encerts, és fer una fecundació in vitro, biopsiar una cèl·lula de cadascun dels embrions generats i estudiar-hi els cromosomes amb la idea de saber quins embrions són masculins i quins femenins. Això és el diagnòstic genètic preimplantacional, que és car, molest i genera també embrions del sexe no desitjat que, no poques vegades, s’han de rebutjar. Per això, la Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció humana assistida considera que “la selecció del sexe amb fins no terapèutics o terapèutics no autoritzats” és una infracció molt greu, és a dir, no hem de perdre ni un minut cercant aquests serveis a Espanya. De fet, el diagnòstic genètic preimplantacional només es considera per evitar malalties cromosòmiques o genètiques a la descendència, o bé a generar un fill que pugui ajudar al seu germà gran a superar una malaltia greu, no susceptible de ser manejada amb altres tractaments (“nadons medicament”). Al contrari, en altres països això és un gran negoci: Estats Units, Mèxic, Índia i altres països asiàtics. A Europa, es realitza a Albània, Armènia, Azerbaidjan i Geòrgia, on neixen 112 nins per cada 100 nines, quan el natural és que neixin 106 nins per cada 100 nines, tal i com passa a Espanya. I és que, no ens enganyem, la selecció de sexe és per obtenir nins a la immensa majoria dels casos. De la mateixa manera que, recopilant informació per a aquest escrit, m’he topat amb una clínica de fertilitat dels Estats Units que ofereix seleccionar el color dels ulls del futur fill i la seva web no et mostra cap foto de nins amb els ulls marrons o negres, només de nins amb grans ulls blaus o verds. I aquest és el risc dels nadons a la carta: nins d’ulls clars i, quan es pugui, rossos, de pell blanca… ja m’enteneu.

Com us deia, neixen a tot el món més nins que nines, perquè la naturalesa és sàvia i tendeix a l’equilibri. Els nins aguanten pitjor la prematuritat que les nines i tenen més probabilitat de morir que elles, ja sigui perquè els agrada més el risc, fumen, beuen i es droguen més, etc. mentre que la mortalitat de les dones, intrínsecament més tranquil·les, ha baixat en millorar l’atenció sanitària durant l’embaràs i el part. Així, segons anem envellint, el nombre d’homes i dones tendeix a igualar-se. Als 55 anys, ja hi ha tants d’homes com dones mentre que, als 90, les dones doblen als homes.

Arribats aquí, entenc que la majoria dels lectors no considerarà el diagnòstic genètic preimplantacional per seleccionar el sexe del seu futur fill, sinó que, en tot cas, es decantarà per altres mètodes més senzills, encara que siguin menys efectius, per allò de “si sona la flauta”.

He cercat per Internet i hi ha uns pocs llibres en castellà, un de la Dra. Adriana Baretta i un altre del Dr. François Papa  que recomanen una sèrie de canvis en la dieta per afavorir la concepció d’un fill d’un sexe o un altre. Per desgràcia, el Dr. Papa només va aconseguir publicar un article en una revista científica sobre 58 dones que havien fet servir el seu mètode amb resultats més aviat pobres i la Dra. Baretta ni això.

Com sabeu, el sexe dels fills és determinat pels espermatozoides i no pels òvuls, per tant, a partir d’ara parlarem d’espermatozoides Y, que generen nins, i d’espermatozoides X, que produeixen nines. Els espermatozoides Y són més lleugers, més ràpids i també més fràgils en entorns àcids i calorosos, just al contrari que els X, que són lents, però resistents, cosa que els permet viure més temps. Aquests conceptes s’han tingut en compte per idear els mètodes que segueixen, l’eficàcia dels quals, repetesc, està insuficientment provada, però que podeu fer servir per si de cas:

1. Mètode de Shettles: com el fluix vaginal és àcid tot el mes, excepte a prop de l’ovulació, si tenim relacions a prop de l’ovulació, els espermatozoides entren en contacte amb un fluix vaginal propici per als espermatozoides masculins, mentre que si les tenim 2-3 dies abans, quan el fluix és més àcid, l’ambient serà hostil per als espermatozoides Y i la probabilitat de concebre una nina augmenta. Llavors, si volem concebre un nin hem de tenir relacions sexuals molt a prop de l’ovulació, els homes han d’evitar robes cenyides i calor excessiva, i la penetració ha de ser profunda, a prop del coll uterí, ja que el moc cervical és menys agressiu per als espermatozoides masculins que el fluix vaginal. El Dr. Shettles afirma que el seu mètode aconsegueix un 80% de nins, i un 75% de nines, si es fa el contrari al explicat. Altres companys metges ho han provat i no han pogut reproduir els seus resultats.
2. Mètode de Whelan: recomana temps una mica diferents, és a dir, si volem concebre un nin hem de tenir relacions 4-6 dies abans de l’ovulació i, si volem una nina, 2-3 dies abans … Desconcertant, en definitiva.
3. Mètode d’ovulació de Billings: el moc cervical, a mesura que ens acostam a l’ovulació, s’assembla cada vegada més al blanc d’ou, és més filant. Com els espermatozoides Y són més ràpids, si tenim relacions el dia de la màxima filància, és més probable que concebem un fill, ja que les condicions d’aquest dia afavoreixen els espermatozoides més veloços. Es diu que aquest mètode té una taxa d’èxit del 95%.
4. Intervencions dietètiques preconcepcionals: els aliments que afavoreixen un fluix àcid i, per tant, les nines són els rics en calci, magnesi i baixos en sodi i potassi, tal és el cas del peix, els lactis i els vegetals de fulla verda. Si volem tenir un fluix més alcalí, cal prendre aliments rics en sodi i potassi, a saber, aliments salats (la sal és clorur de sodi), plàtans (rics en potassi) i rics en proteïnes (carn i ous). S’ha informat d’un 81% de nines concebudes després de seguir aquest mètode.
5. Smart stork: programa ideat i comercialitzat als EUA que es fonamenta també en la idea que l’entorn àcid és millor per als espermatozoides femenins i l’alcalí per als masculins. Això sí, ja no parlen de fluix, sinó de líquid fol·licular, és a dir, el que enrevolta l’òvul mentre espera ser fecundat dins de la trompa de Fal·lopi. Té en compte els canvis normals que experimentam les persones al llarg dels dies per predir si aquest líquid serà més àcid o més alcalí i insta a l’ús de dietes, tisanes i dutxes vaginals per aconseguir un entorn més àcid o més alcalí.
6. GenSelect: afirmen que són l’únic kit validat amb un 96% d’efectivitat per a la selecció del gènere. Inclou recomanacions dietètiques, tests d’ovulació, dutxes per ajustar l’acidesa vaginal, un termòmetre, gràfiques per al registre de la temperatura i dos assortits de suplements nutracèutics (medicines fabricades amb ingredients naturals). De nou, un mètode del país on els somnis es fan realitat, els EUA, i bastant car, gairebé 400 € per a un kit de 3 mesos.
7. Herbes medicinals: són productes naturals que contenen fitoestrògens i testosterona, a més d’extractes de plantes comuns a l’Índia, on aquests productes es solen comercialitzar. Es creu que el seu consum propicia la concepció de nens. Lamentablement, el seu ús s’ha vist enterbolit per l’associació entre el seu consum i el naixement de nadons amb defectes congènits i morts fetals intraúter, ja que es prenen a les 2-4 setmanes de la primera falta, quan l’embrió s’està formant. És l’únic mètode que s’utilitza un cop la dona sap que ja està embarassada.

I ara passam a mètodes que necessiten un laboratori pel mig, doncs manipulen el semen directament, després caldrà fer inseminació artificial o fecundació in vitro amb els espermatozoides seleccionats:

• Mètode d’Ericsson: consisteix en la centrifugació del semen, els espermatozoides Y, en ser més lleugers, queden en la superfície, mentre que els X, més pesats, queden al fons; de la mateixa manera que quan érem infants i fèiem recórrer una trajectòria circular a un poal de platja amb aigua i arena dedins, l’arena, més feixuga, quedava ben al fons, mentre que l’aigua, més lleugera, passava a la superfície. Després cal seleccionar el semen de les capes més profundes si volem concebre una filla, i el de les més superficials si volem un fill. El percentatge d’èxits és del 75% si desitjam nina i el 86% si nin, segons sembla. Això sí, cada intent costa sobre 2.000 €. També es disposa de modificacions dels mètodes de selecció de semen habitualment utilitzats en les inseminacions artificials com el swim-up o els gradients de Percoll i que també es poden utilitzar per intentar separar els espermatozoides X dels Y.
• MicroSort: mètode que només s’utilitza a Virgínia, Califòrnia i Xipre i consisteix en tenyir els espermatozoides amb un tint fluorescent que distingeix els espermatozoides X dels Y. Han publicat que encerta el 85% si volem nin i sobre el 93% si nina.
• Test en orina (Urobiologics PreGender Test): programa d’Estats Units que inclou un estudi sobre una mostra d’orina de la dona recollida en la meitat del cicle menstrual. Es basa en el fet que en els cicles hi ha variacions de la concentració d’estrògens i de testosterona i, segons siguin aquestes, hi ha més probabilitats de parir un fill o una filla. No he trobat articles en revistes científiques a l’ús on es mostrin els resultats.

De qualsevol manera, el millor és el diagnòstic genètic preimplantacional, arriba gairebé al 100% d’encerts, tot i que les seves peculiaritats i inconvenients ja us els hem explicat.

En definitiva, moltes línies per comunicar-vos que només els mètodes que passen per laboratori poden ser eficaços i que no n’hi ha cap d’ús domèstic que sigui de gran utilitat, però si els voleu provar, endavant, ja ens explicareu com vos ha anat.

Fonts de la informació:

Rai P, Ganguli A, Balachandran S, Gupta R, Neogi SB. Global sex selection techniques for family planning: a narrative review. J Reprod Infant Psychol. 2018;36:548-560.