Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 3-7-21.

Quin test d’embaràs m’he de comprar? Et responc en tres paraules: el més barat.

Si ets una dona en edat fèrtil, vas tenint les regles cada mes (tant fa si són cada 26 o cada 30 dies), has tengut relacions fa dues o tres setmanes i no et baixa la regla: estàs embarassada amb una probabilitat superior al 95%. Vols fins a un 5% més de seguretat? Doncs, cap a l’apotecaria a comprar-te un test d’embaràs.

Aquests tests escruten la presència de l’hormona de l’embaràs (tècnicament anomenada gonadotrofina coriònica humana) que primer produeix l’embrió i, més endavant, la placenta. Aquesta hormona fa que es mantengui la producció de la progesterona, una altra hormona, però fabricada a l’ovari, que fa que no ens baixi la regla.

En les primeres setmanes de l’embaràs, les concentracions de gonadotrofina coriònica es dupliquen cada dos o tres dies, passa del concebut a la sang de la mare i s’elimina per orina. Per això, si una creu que està embarassada, i li falta molt poc per a que li arribi la regla o acaba de tenir la primera falta, millor que es faci el test amb la primera orina del matí. Això es deu a que, com a la nit no bevem, l’hormona produïda durant el descans nocturn es reparteix entre menys volum d’orina i els tests la detecten millor, en estar més concentrada. En canvi, si ja duus molts dies de falta, t’ho pots fer amb l’orina de qualsevol moment del dia i, llevat que acabis de beure 2 litres d’aigua, la prova d’embaràs et diagnosticarà correctament. Igualment, si t’has fet una prova d’embaràs molt prest, ha estat negativa, però creus fermament que pots estar embarassada, espera uns pocs dies i repeteix-te-la. Si segueix negativa és pràcticament impossible que estiguis embarassada. Si passen unes setmanes i la regla segueix sense baixar, millor contacta amb un professional de la teva confiança i et farà una ecografia per saber què està passant.

Totes les proves d’embaràs que es venen a l’apotecaria són molt fiables, fins i tot les més econòmiques

La base d’aquestes proves és una reacció química entre un anticòs específic fixat sobre un paper porós (nitrocel·lulosa) que s’uneix a l’hormona de l’embaràs i aquesta unió produeix un canvi de color. Cal dipositar l’orina en un recipient ben net (qualsevol pot de vidre o de plàstic que tenguem per casa) i submergir la punta de la tira en una mica d’orina, encara que alguns dispositius permeten que s’orini directament damunt la punta. Aquesta puja pels porus i, si hi ha embaràs, surten dues línies (test i control), mentre que si no n’hi ha, només en surt una (la de control). En el cas poc freqüent que no surti cap línia, la prova és defectuosa i hauria de poder canviar-se per una altra en bones condicions.

Els tests disponibles al mercat són dos: els clàssics i els ultraprimerencs:

• Els “clàssics”: detecten a partir de 25-50 mUI d’hormona de l’embaràs per mil·lilitre d’orina (mUI vol dir miliunidades internacionals, és la forma de mesurar una substància segons els efectes que produeix). Si bé el dia de la falta diagnostiquen més del 99% dels embarassos, poden ser positius fins a 4-5 dies abans. Es venen en forma de tires d’orina, caixeta (cassette), o bé en forma de dispositiu de plàstic llargarut que sol ser una tira d’orina protegida dins d’una espècie de carcassa amb un tap que, en retirar-lo, deixa al descobert un extrem de paper porós que és el que ha de tenir contacte amb l’orina. Fins i tot en venen uns molt sofisticats en què, en lloc de veure una ratlla de color, tenen pantalla digital i et surt el resultat en lletres i fins i tot en setmanes…

Una prova positiva d’embaràs feta molt prest pot correspondre a un embaràs que es perd abans de confirmar-se per ecografia

Tot i que una ha de comprar el que es pugui permetre i que més li vengui de gust, no ha de sentir-se malament si compra el més barat: el resultat és igual de fiable. A més, la primera ecografia és la que determinarà amb major exactitud les setmanes de gestació i la data probable del part. A partir de 5 € en trobareu algun, pero podem seguir pujant fins abastar els 15 o 20 €, pagant additaments que milloren l’estètica, consumeixen més plàstic, i poc més.

• Els “ultraprimerencs”: detecten a partir de 10 mUI d’hormona per mil·lilitre i com l’hormona d’embaràs augmenta molt ràpid, que detecti concentracions menors ens avança el diagnòstic d’embaràs en uns pocs dies. En altres paraules, 4 dies abans de la falta diagnostica pràcticament tots els embarassos i podria ser positiu fins a 6 dies abans de la falta. Aquestes proves són més cares, no només per la seva “precocitat diagnòstica” sinó perquè en ser més noves se solen comercialitzar amb dispositius més sofisticats (digitals, de colors, ergonòmics …).

Llavors, quins us recomanam? Si ja ets mare i saps el què és un embaràs, doncs un “clàssic” barat o cap ni un. Demana cita i a les 4-5 setmanes de la falta et farem una ecografia, t’explicarem com està el teu futur fill i quan és previsible que el pareixis.

L’ultraprimerenc et pot detectar un embaràs molt precoç que desaparegui al cap de pocs dies, ja que almanco la meitat dels embarassos que produeixen hormona en orina no arriben a veure’s mai a les ecografies. En altres paraules, tens més possibilitats que amb un test clàssic de creure’t embarassada i que et baixi la regla i no hagi embaràs, és clar. Personalment, no ho veig com un avanç, sinó com una forma de donar més pals de cec i fomentar consultes innecessàries amb el ginecòleg o comare a la recerca d’un “embaràs fantasma” en el cas que la regla et baixi.

Definitivament, els diagnòstics “ultraprimerencs” només són útils en consultes o hospitals per diagnosticar millor els embarassos extrauterins i poc més.

Fonts de la informació:

Aquest cop no us pos bibliografia específica, ja que he recorregut a la informació de les proves d’embaràs que es venen online. Com ens estimam més no donar marques, doncs això, que cadascú tragui les seves conclusions. La resta d’informació que he necessitat per redactar el text és molt bàsica, ens l’ensenyen a tots els metges durant la carrera.