Prevenir un càncer és sempre molt millor que tractar. Afortunadament avui dia coneixem molts dels factors de risc associats als tumors: tabac, dieta, exposició a contaminants, etc. són factors modificables i prevenir. No obstant això, tot i que en els últims anys hi ha hagut molt de «renou de fons» sobre el virus del papil·loma humà (VPH), segueix havent-hi un cert desconeixement entre la població sobre la seva relació amb el càncer de coll d’úter o càncer de cèrvix.
Així ho creu Mar Hernández, diagnosticada de càncer d’úter amb 42 anys, que es va trobar de sobte amb un càncer que està relacionat amb la transmissió per via sexual d’aquest virus. Perquè, com explica Xavier Bosch, cap del Servei d’Epidemiologia de l’Institut Català d’Oncologia (Barcelona), la infecció per VPH es tracta d’una «infecció de transmissió sexual» el que fa que els grups més exposats siguin les «poblacions joves per l’elevat nombre de parelles sexuals». Precisament és el fet d’estar lligat amb el sexe el que, segons Mar, fa d’aquest tumor un «aneguet lleig» en el món dels tumors. No només hi ha poca informació per als infants i adolescents, sinó que tampoc els ginecòlegs ni els metges d’atenció primària en parlen, ni per descomptat de com prevenir-la. A més, diu, a mi m’ha passat que en parlar amb la gent et veuen com, «una mica promíscua. No és cert, perquè això seria la discussió de la gallina; qui va començar primer, l’home o la dona?».
El VPH, assenyala Javier Cortés, Consultor Sènior en Ginecologia Oncològica, és causa necessària, «però no suficient per desenvolupar càncer de cèrvix». Així, es calcula que el VPH està darrere del 5% dels tumors humans, de fet, subratlla, després del tabac, és la major causa identificada i prevenible de càncer, tant en homes com en dones, responsable del desenvolupament de càncer coll de úter, vulva, vagina, anus o penis, entre d’altres.
El càncer de coll d’úter, assenyala Bosch, és un «problema de salut pública prioritari en els països en vies de desenvolupament, de fet, a escala mundial, és el segon més important entre les dones i entre els tres primers entre les dones joves de tot el món, inclosos els països més rics i desenvolupats». S’estima que el nombre de casos s’acosta als 550.000 per any. Les xifres de lesions precanceroses que requereixen tractament quirúrgic fàcilment multipliquen aquesta xifra per 2 o per 3, així, si sumem els altres tumors induïts per VPH, estimem xifres prop dels 600.000 casos.
Afortunadament, la seva incidència a Espanya és relativament baixa. Està, explica Cortés, Coordinador del Grup Espanyol de Vacunes VPH, en el segment baix europeu, amb una taxa poblacional ajustada a l’edat (TAE) d’incidència mitjana de 6,3 x 100.000 dones any -1.948 nous casos diagnosticats l’any-. Tanmateix, s’observen fortes diferències territorials a Espanya: del 4,1 x 100.000 dones any en el registre poblacional de Saragossa del 8,8 x 100.000 en les Illes Canàries. En qualsevol cas, afirma, «el càncer de cèrvix es troba en l’onzè lloc en les dones de totes les edats, però en el segon en aquelles de 15 i 44 anys», amb una taxa del 7,7, únicament superada pel càncer de mama (32,4). I la mortalitat al nostre país és de 1,9 x 100.000 dones any, 712 casos a l’any, la quinzena causa de mort per tumors en la dona de qualsevol edat, però la tercera en dones entre 15 i 44 anys, amb una taxa del 1,2, darrere dels càncers de mama i pulmó.
Silenciosa
A Mar li van diagnosticar el càncer per casualitat. «Vaig anar amb la meva filla a una revisió i em van fer una citologia, als pocs dies em van trucar i em van dir que tenia càncer. Vaig creure que em moriria. Afortunadament m’ho van localitzar amb rapidesa i em van tractar de seguida, encara que l’ensurt encara el tenc». Un dels majors problemes és que la infecció és silenciosa i pot romandre anys en l’organisme sense símptomes, de manera que una persona amb el VPH pot fàcilment infectar a les seves parelles sexuals fins que es diagnostica per casualitat.
Així, l’últim estudi realitzat sobre això, indicava que «un 14% de les dones espanyoles entre 18 i 65 anys és portadora asimptomàtica d’una infecció per VPH i es calcula que és present, especialment els VPH d’alt risc oncogènic, en una de cada tres dones per sota dels 25 anys». A més, adverteix aquest expert, el canvi d’hàbits sexuals de les noves generacions facilita que aquesta incidència augmenti.
No obstant això, Bosch creu que la introducció de la vacunació pel VPH haurà de canviar la tendència i aconseguir que aquesta prevalença disminueixi de manera molt important. El mateix pensa Cortés: «amb la vacunació, més una prevenció secundària redissenyada, el càncer de cèrvix es converteix en una malaltia eliminable. I tot amb un mètode altament segur i eficient».
Millorable
Però la pregunta és, si les vacunes són tan eficaces, per què la taxa de vacunació a Espanya segueix sent baixa? Les raons, reconeix Cortés, són diverses: la cobertura mitjana de les cohorts vacunades pel Sistema Nacional de Salut està en el 63%, «una xifra acceptable però millorable». La baixa cobertura en alguns comunitats autònomes de gran càrrega poblacional, com Andalusia i Madrid, penalitza la mitjana. A més, hem d’assumir que les cobertures en els grups d’edat fora de la cobertura pública sí són baixes. «Després d’analitzar-les hem identificat les següents causes: manca de suport públic de les autoritats sanitàries, manca de cultura vacunal del ginecòleg, preu dissuasori, dubtes sobre la seva seguretat i eficàcia, amb especial rellevància de l’impacte dels moviments anti-vacunes, i el tractament dels mitjans de comunicació de les informacions, bones i dolentes?».
En aquest sentit, Bosch assenyala que les sospites inicials que suggerien que la vacuna tenia efectes secundaris greus no s’han confirmat després de gestionar més de 100 milions de dosis en tots els països. «La seguretat s’ha confirmat i està recolzada per totes les grans agències de regulació del medicament, els assessors experts i els òrgans de regulació de l’administració de fàrmacs de més de 120 països». I pel que fa als casos d’efectes secundaris greus que van coincidir temporalment amb un episodi de vacunació, s’han exclòs després d’exàmens minuciosos de la informació mèdica i per tant la tranquil·litat i el suport a la campanya de vacunació estan plenament justificades.
Lamentablement, afirma Bosch, de moment el sistema públic espanyol està oferint la vacunació únicament a una generació de nines -entre els 11 i 14 anys- però no arriba a pagar la vacunació de les seves germanes grans. A Austràlia es va finançar la vacunació fins a 26 anys amb un 70% de cobertura i en només quatre anys les berrugues genitals gairebé han desaparegut de les generacions vacunades. I, subratlla, la vacunació de les nenes i dones també va protegir als homes d’aquestes edats que no estaven vacunats.
Bosch és partidari d’ampliar la vacunació en termes d’edat i incloure també a la població masculina perquè, acceleraria l’impacte en la reducció del VPH i de les lesions associades. «L’exemple australià confirma l’extraordinària eficàcia i seguretat d’aquestes vacunes, al mateix nivell del que van tenir en el seu temps la de la verola, i estan tenint les de la pòlio, xarampió, etc.». La vacuna, assenyala, és tan efectiva en els homes com ho ha demostrat en les dones, així, la vacunació masculina no només interromp la cadena d’infecció en més llocs i, per tant, ajuda a la protecció de les dones, sinó que aporta també beneficis directes als homes en la prevenció de càncers com el de penis, l’anal i el de la cavitat oral.
Vacuna necessària
Per Cortés, no hi ha dubte que la prevenció és l’estratègia sanitària més cost-beneficiosa. «La vacunació VPH és una estratègia preventiva primària segura, eficaç, efectiva i eficient», subratlla. Per la seva banda, Bosch creu que el futur el càncer cervical hauria d’arribar a «arxivar en el mateix armari on tenim a la verola i gairebé eradicada la poliomielitis i el xarampió». Les generacions de dones vacunades sistemàticament als 11-14 anys arribaran a l’edat adulta sense haver experimentat un volum considerable de lesions uterines i els seus tractaments corresponents. «S’han d’evitar la majoria dels disgustos associats a una citologia positiva o una lesió preneoplásica».
Font: ABC salud
