És pràcticament una creença popular, que davant els parts de bessons, la millor opció per a mares i fills és la cesària. Però un estudi publicat en l’última edició de ‘The New England Journal of Medicine’ desmenteix per complet aquesta idea, sempre que es doni una circumstància: que el nen que naixerà primer estigui “ben col·locat”, és a dir, en el que es coneix com a posició cefàlica.
Com destaca el cap del Departament de Ginecologia de l’Hospital Universitari Gregorio Marañón, Luis Ortiz, la notícia no és sorprenent per a “segons quins hospitals” ja que, segons la seva opinió, els bons serveis ja fa temps que opten pel part natural també en els naixements de dos nins.
L’especialista considera especialment valuosos els resultats del treball pel nombre de casos inclosos, gairebé 3.000 dones. De fet, els investigadors del Grup Col·laboratiu per a l’Estudi del Naixement de Bessons –en què hi participen quatre hospitals espanyols (Clínic, Vall d’Hebron, La Paz i Complejp Hospitalario de Toledo)– van analitzar 2.804 dones embarassades de bessons entre les setmanes 32 i 38 de gestació. De forma aleatòria, es va assignar a les participants a una cesària o un part vaginal planificat, amb l’opció de que aquest últim es transformàs en cesària si es veia que era necessari durant el part.
Això va passar al 43,8% dels casos perquè, com explica Ortiz, en els parts de bessons pot haver problemes que requereixin de cesària, igual que en els individuals. “El missatge que dóna l’estudi és inequívoc”, comenta l’especialista de l’hospital madrileny, que assenyala que optar per un o altre tipus de part ha estat fins ara “una qüestió d’escola”.
Però per a Ortiz no hi ha dubte que “el part vaginal és millor” perquè evita sobretot problemes materns, possibilitat de complicacions i infeccions i té l’avantatge de mantenir íntegre l’abdomen de la mare. Segons aquest ginecòleg, les taxes baixes de cesària són un indicador de qualitat en els serveis d’Obstetrícia.
Però el que diu l’estudi del NEJM és que, a més de per a la mare, no optar per una cesària tampoc va suposar problemes addicionals per als nadons. Ni hi va haver més morts neonatals, ni més complicacions (morbiditat). En definitiva, no hi va haver diferències.
Com recorda en l’editorial que acompanya a l’article Michael F. Greene, del Massachusetts General Hospital de Boston, el naixement de bessons s’ha multiplicat en els últims anys en els països occidentals, sobretot per l’ús de tècniques de reproducció assistida.
L’autor del text apunta certes dades de l’estudi que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar els resultats. Així, tots els centres participants eren hospitals de referència i els ginecòlegs que van atendre a les participants havien de tenir experiència demostrada en parts vaginals bessons. Perquè el treball deixa clar que els parts múltiples són de risc, com demostra el fet que es registressin problemes greus en el 1,9% dels bessons nascuts per via vaginal i el 2,1% dels que van venir al món amb cesària. Però aquest risc és similar en ambdós grups, que és la conclusió més important de l’estudi.
Com afirma també Greene, el treball no diu que tots els parts de bessons hagin de ser vaginals ja que els obstetres participants van decidir canviar de mètode en el 40% de les dones assignades a aquesta forma de part. “El que els resultats suggereixen que planejar el naixement de determinats tipus de bessons és una alternativa segura sempre que s’estigui en bones mans”, conclou.
Font: El Mundo
