Segons un article de l’equip de la Dra Gunderson, científica de la gran asseguradora mèdica nord-americana Kaiser Permanente, les embarassades poden tenir més risc de malaltia cardíaca precoç si pateixen de diabetis mellitus gestacional. L’esmentat treball ha estat publicat al número de març del Journal of the American Heart Association.
L’autora destaca que: “La nostra investigació mostra que només tenir un historial de diabetis gestacional eleva el risc de desenvolupar aterosclerosi subclínica abans que es desenvolupi diabetis tipus 2 o la síndrome metabòlica en una dona”. En l’estudi es van incloure 898 de les 2.787 dones entre 18 i 30 anys de l’estudi CARDIA (Coronary Artery Risk Development in Young Adults). Les participants no tenien diabetis ni malaltia cardíaca en iniciar l’estudi (1985-6) i van ser avaluades 20 anys més tard, després de tenir un o més fills.
De les 898 dones, 13% van tenir diabetis mellitus gestacional, la seva mitjana d’edat en el seu últim part va ser de 31 anys i se’ls va mesurar el gruix de la paret de l’artèria caròtida als 44 anys de mitjana. El gruix d’aquesta artèria es mesura amb ultrasons i serveix per quantificar l’aterosclerosi subclínica i també per predir un atac cardíac o un accident cerebrovascular, de manera que més gruix s’associa a major risc. Després d’una anàlisi estadística que controlava les variables raça, edat, paritat i riscos cardiometabòlics pregestacionals, es va trobar que el gruix mitjà era 0,023 mm superior en les dones que van patir diabetis gestacional enfront de les que mai la van patir.
Es va concloure que la diabetis gestacional pot ser un marcador d’arteriosclerosi precoç que és independent de l’obesitat pregestacional, entre les dones que no han desenvolupat diabetis de tipus II (la que apareix a partir dels 30 anys i que sol manejar inicialment amb dieta amb o sense medicaments antidiabètics orals). Segons Gunderson, és important reconèixer que la diabetis gestacional és un factor de risc cardiovascular, encara que la dona no arribi a tenir diabetis de tipus II ni síndrome metabòlica (coexistència d’obesitat abdominal, hipertensió i greixos en sang elevats).
Font: American Heart Association
