Néixer és un viatge complicat, potser el més costós. Perquè per veure la llum, el nadó no només ha de travessar un canal estret i ple d’esculls, sinó que també ha de saber adaptar-se ràpidament a un medi que poc té a veure amb l’ambient càlid i acollidor en el qual ha viscut fins aquell moment.
Per això, en el seu primer contacte amb el món exterior, és important que el nadó rebi una “bona benvinguda”, tal com assenyalen els especialistes en Neonatologia.
Si el part ha estat normal, la gestació no és de risc i no hi ha hagut complicacions, “el primer que cal fer és col·locar el nadó sobre el ventre o el pit de la seva mare en contacte pell amb pell“, explica Maite Moral, neonatòloga de l’Hospital 12 d’octubre de Madrid.
Aquesta maniobra tan senzilla aporta múltiples beneficis, ja que està demostrat que afavoreix el procés de vinculació primerenca entre mare i fill i una millor instauració de la lactància materna, coincideix Félix Castell, cap clínic del servei de Neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona . A més, també contribueix a l’estabilitat cardiorespiratòria del nadó i a la regulació de la seva temperatura.
Mentre el nin està sobre de la seva mare, “es pot fer perfectament el clampatge del cordó umbilical i les primeres valoracions sobre les característiques vitals del nin”, assenyala Moral. I, “si l’estat de salut del nen i de la mare ho permeten, es recomana no separar en unes dues hores”, subratlla.
“La tendència en els últims anys és intervenir el menys possible en aquest període”, apunta Alfonso González Laguillo, cap de Pediatria de l’Hospital la Moncloa de Madrid. “Abans es aspiraven les secrecions, s’utilitzaven sondes, cremes, però ara es fomenta el contacte amb la mare”, afegeix.
En alerta
En aquests primers moments de vida, el nadó rep una important descàrrega d’adrenalina que el manté en estat d’alerta i activa els seus sentits. “Per l’olor i el color, el nadó és capaç de reconèixer el mugró de la seva mare i adreçar-s’hi espontàniament per realitzar la primera succió”, comenta Moral. És important respectar aquest comportament instintiu “i després ja es pot procedir tot el nin, comprovar la seva talla, el perímetre cefàlic o en què percentil està”, assenyalen dos neonatòlegs.
Segons els protocols espanyols, també sol administrar-se en aquest moment el nadó la profilaxi de la vitamina K (per reduir el risc de malaltia hemorràgica) i una profilaxi oftàlmica neonatal per evitar infeccions. En molts hospitals, a més d’aquestes mesures, també es posa la primera vacuna contra l’hepatitis B.
Després d’aquestes primeres hores, generalment els nadons entren en un període de descans. “Això sí, cal saber que els nadons solen dormir en períodes curts, poc profunds, que es desperten sovint i demanen el pit”, explica Moral. En aquest sentit, és important atendre’ls de forma primerenca, reconèixer els seus signes inicials de recerca, anticipar-se al plor i “oblidar-se del rellotge i els horaris”.
Al contrari del que moltes vegades es diu, continua l’especialista, “és fonamental agafar els nens en braços, proporcionar consol i que se sentin acompanyats. Aquest és el comportament dels mamífers i és el que necessiten els nadons”.
La primera exploració pediàtrica completa del nadó es fa durant les seves primeres 12 o 24 hores de vida, un cop que el petit i la seva mare ja han abandonat la sala de parts. Abans de l’alta, es repetirà la revisió, “es valorarà la seva audició i, molt important, es realitzaran les proves per descartar diferents malalties metabòliques -la famosa punxada al taló-“, sosté González Laguillo. En aquest període, també s’ha de controlar si el nadó orina sovint i si ha eliminat el meconi, el nom que designa les seves primeres deposicions.
Els tres neonatòlegs coincideixen a assenyalar que en aquests contactes periòdics amb els professionals, els pares -sobretot els primerencs- aprofiten per preguntar dubtes habituals.
“Els nadons solen presentar signes com espasmes, singlot, esternuts o tremolors de la mandíbula que de vegades resulten inquietants per als pares”, assenyala Castell. “Però són completament normals, sobretot si tenim en compte que el seu cervell està madurant”, aclareix.
Per garantir la seguretat dels petits en aquestes primeres hores després del seu naixement, és important no abrigar en excés i tombar-los panxa amunt per reduir el risc de mort sobtada. Per la mateixa raó, tampoc es recomana col·locar peluixos ni altre tipus d’objectes en el seu bressol.
“El que més els agrada en aquesta primera etapa són les cares humanes. Els nins tenen capacitat per veure una distància similar a la que arriba a la seva mà i el que més els diverteix són les cares dels seus pares somrient”, comenta Moral. “També poden reconèixer les seves veus, que ja sentien de forma atenuada pel líquid amniòtic, així que és important estar amb ells i parlar-los des del seu naixement”, afegeix.
Font: El Mundo
