DRA. GIBERT

No cal fer mamografies rutinàries a dones de 70 anys o més

25 març, 2014

tn_170_170_15_06_1415_33_30No_cal_fer_mamografies_rutinaries_a_dones_de_70_anys_o_mes

Un dels temes que es tractà a la 9a Conferència Europea del Càncer de Mama, que va tenir lloc a Glasgow entre els dies 19 i 21 de març, va ser la necessitat de fer mamografies per al diagnòstic precoç del càncer de mama en dones de 70 o més anys d’edat. Un grup d’investigadors de la Universitat de Leiden (Països Baixos) van revisar els possibles beneficis de les mamografies per a les dones asimptomàtiques entre 70 i 75 anys, doncs a Holanda, a diferència d’Espanya, els programes de diagnòstic precoç s’estenen a aquest tram de edat des de 1998. S’assumeix que si aquest programa de detecció precoç de càncer de mama en població holandesa és eficaç, han d’augmentar els càncers de mama precoços diagnosticats i disminuir els avançats, que són els que realment fan morir a les pacients. Es van recollir dades del Registre Nacional Holandès de Càncer pel que fa a dones diagnosticades als 70-75 anys de qualsevol tipus de càncer de mama entre 1995 i 2011. Es van incloure més de 25.000 pacients i es va observar que arran de la implantació de les mamografies en dones més grans va augmentar el nombre de càncers de mama precoços diagnosticats (van passar de 260 casos per 100.000 dones a 1995-382 el 2011), però les xifres per als càncers de mama avançats a penes van canviar (59 casos per 100.000 el 1995 i 53 en 2011). Vist que els tumors que causen més mortalitat són els avançats i que els precoços són els menys nocius i possiblement tenen poques o nul·les repercussions sobre la salut, es conclou que l’efecte beneficiós de les mamografies en dones majors asimptomàtiques és certament molt limitat i, a més, implica un sobrediagnòstic i sobretractament importants, amb les consegüents repercussions no només sobre la sostenibilitat del sistema sanitari sinó també sobre el benestar de les dones. Els autors comenten que les mamografies en dones majors sense símptomes no han de ser utilitzades de forma generalitzada i cal valorar l’esperança de vida de cada dona i les seves preferències, un cop explicades les limitacions exposades.

Font: European Cancer Organisation