Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 9/1/22.
Data de versions prèvies: 5/9/20.

El Coronavirus és una família de virus molt antiga, que infecta sobretot els animals i, després de molt de temps, ha aconseguit arribar a l’espècie humana.

Aquests virus resideixen en els ratpenats de tot el món que són, per tant, ca seva o reservori natural. En cas que ens ocupa, el virus s’ha adaptat tant als humans que hem acabat sent també el seu reservori. El ratpenat és un mamífer que pot portar multitud de virus sense que aquests el perjudiquin. El problema sorgeix quan interactua amb una altra espècie a la que aquests virus poden fer mal. Tant és així que els virus de les galteres, el xarampió, la bronquiolitis dels nadons, el moquillo dels cans, l’Èbola i la pandèmia actual ens han arribat als humans “via rata pinyada”.

El nom de Coronavirus obeeix a un motiu molt ximple: tenen la superfície poblada d’estructures globulars que li donen aparença de corona.

Als humans pot produir un refredat sense més conseqüències i, per això, ni es diagnostica. Al segle XXI, nogensmenys, va causar dues epidèmies de pneumònia amb certa mortalitat, una d’elles el 2002 (SARS o síndrome aguda respiratòria severa) i l’altra el 2012 (MERS o síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà). El coronavirus causant del SARS o SARS-CoV-1 va desaparèixer sense deixar rastre. El MERS-CoV, responsable del MERS, va infectar 14 persones, durant el 2021, 5 de les quals van morir. Es transmet per la saliva dels camells i dromedaris.

El COVID-19 és la denominació de consens per a la malaltia causada pel Coronavirus de 2019 (COronaVIrus Disease-2019). Al nou virus se l’anomena SARS-CoV-2, ja que els seus gens s’assemblen molt al de l’epidèmia del 2002, encara que, com és obvi, són dues malalties diferents.

El virus original sempre muta perquè la seva fotocopiadora o polimerasa s’equivoca en copiar-lo. Aquestes mutacions no solen tenir gaires conseqüències, llevat que, per atzar, el virus mutat es contagiï millor, causi una malaltia més greu o sigui més resistent a les vacunes, és el que s’anomena variant de preocupació. Fins avui s’han descrit les variants alfa originària del Regne Unit, la beta provinent de Sud-àfrica, la gamma del Brasil, la delta o l’índia, l’òmicron, detectada a Bostwana i Sud-àfrica el novembre de 2021, i d’altres que han decaigut per si soles. A l’estiu del 2021, la variant delta va ser la predominant, però des de finals de desembre l’òmicron és l’hegemònica. Un cop ha entrat en un país, es torba només un mes a desplaçar la variant delta. A Sud-àfrica, la gràfica de contagis va ser espectacular, tal i com es pot comprovar a la imatge adjunta.

Les repercussions en hospitalització, per sort, no van ser en paral·lel, potser perquè els infectats són de mitjana més joves i per la vacunació. La qüestió és que un mes i mig després, el pic allà ha cedit i és el que esperam que passi a Espanya a mitjans de febrer.

La contagiositat o la rapidesa de propagació de virus es mesura segons el R0, també anomenat número bàsic de reproducció. Es defineix com la xifra de casos que causarà una persona infectada durant tot el període de contagi. El virus original (Wuhan) s’estima que té un R0 entre 2 i 4, és a dir, una persona malalta infecta entre 2 i 4 persones, mentre que la variant òmicron, la més ràpida coneguda, té un R0 de 10.

Els modes de transmissió són persona a persona i per via aèria. Les gotes emeses durant la respiració suren a l’aire fins que es dipositen sobre les superfícies, on el virus viu 2-3 dies si són metàl·liques o de plàstic.

El període d’incubació màxim és de 14 dies, fet que va marcar amb la durada inicial de la quarantena segons l’OMS, encara que la veritat és que el 95% de persones tenen símptomes als 7 dies o abans, per això la durada de les quarantenes s’han anat reduint a mesura que han augmentat la proporció de vacunats i el coneixement de la malaltia. La variant òmicron té un període d’incubació que dura la meitat dels seus predecessors.

Les repercussions són variades: al principi de la pandèmia, el 80% tenia pocs o cap símptoma, el 15% necessitava ingrés hospitalari, el 5% passava a UCI i el 2,5% moria. Des de fa mesos, a Espanya, la proporció de malalts que mor és de l’1%.

Encara que els morts per COVID-19 solen ser grans i malalts, també tenim decessos a gent jove i sana

Malgrat que la malaltia és més greu entre els adults grans, ningú està totalment fora de perill. De fet, al principi, el 80% dels malalts tenien entre 30 i 80 anys, en els darrers brots, l’edat ha anat baixant i la variant òmicron afecta individus més joves, més de la meitat tenen entre 20 i 40 anys. Això sí, les possibilitats de morir augmenten a més edat i més malalties coincidents (diabetis, bronquitis crònica, problemes de cor, càncer…), però pot morir gent de totes les edats. L’evolució de la malaltia greu l’explica molt bé la fisioterapeuta Karen Gallardo a l’edició del 3/1/22 de Los Angeles Times. I, lamentablement a Mallorca vam tenir dos decessos per COVID-19 de joves sense malalties prèvies, un d’un jove de 25 anys per Nadal de 2020, i un segon en una dona de 19 anys a l’agost de 2021, cap dels dos estava vacunat. Encara que són casos poc freqüents, no ens hem de confiar mai.
Els nins infectats o no mostren símptomes, o solen ser lleus. En el poc probable cas que tenguin una malaltia greu, se solen recuperar bé. La mortalitat infantil per COVID-19 és excepcional.
Entre els símptomes de la malaltia destacam de més a menys freqüència: febre, fatiga i tos seca. La recuperació es torba entre dues setmanes per als casos més lleus i sis per als més greus. La pèrdua del gust i de l’olfacte és molt típica de la COVID-19, però és menys freqüent a la variant òmicron.
La reinfecció per COVID-19 és possible i passa en el 10% dels casos.
El diagnòstic es fa mitjançant el test d’antígens i PCR. Les proves d’antígens només detecten aquelles persones que eliminen més virus i, per tant, tenen més capacitat d’infectar, mentre que la PCR es fa positiva amb càrregues virals més baixes. Es creu que el rendiment dels tests d’antígens serà menor en els vacunats, ja que tenen menys càrrega viral. Pot passar que algú sigui portador del virus i la prova d’antígens sigui negativa. Aleshores, si tens símptomes però el test és negatiu, millor aïlla’t i repeteix-lo a les 12-24 hores, ja que pot passar a positiu en augmentar la càrrega viral.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• Centers for Disease Control and Prevention [Internet]. Coronavirus disease 2019 (COVID-19). Disponible en: https://www.cdc.gov/coronavirus/2019-nCoV/hcp/index.html