En les línies següents, us comentam una sèrie de problemes freqüents durant l’alletament i les formes de solucionar-los, per a que la vostra experiència sigui tot un èxit:
- Intervals molt curts o molt llargs entre preses: hi haurà nadons que mamen cada hora i mitja o 2 hores, mentre que d’altres ho fan cada 4-6 hores. No cal preocupar-se si el nostre bebè no pren amb la mateixa freqüència que els nostres fills majors o que els fills de les nostres amigues, sempre que el seu augment de pes estigui dins de la normalitat. És habitual que cada 3-4 dies, tenguem una jornada en la que el nostre fill ens demani pit amb més insistència, de fet, és el mecanisme que té per a que la mama augmenti la seva producció, és a dir, si es “superbuida” el pit, aquest després es “superompl”. Pensa que en el seu primer dia de vida només li has donat uns 8 cc de calostre per presa i quan estiguis en la plenitud de la lactància pots arribar a produir entre litre i litre i mig de llet diari, la qual cosa s’aconsegueix a força de succions i buidats efectius.
- Les clivelles i la inflamació del mugró: són molt freqüents al principi de la lactància, ja que el mugró no està acostumat a una succió continuada i vigorosa (es podría comparar amb l’efecte irritant que té sobre el taló l’ús d’unes sabates noves). Es maneja mitjançant la correcció de la posició o el descans i l’expressió del mugró afectat. És important que el pit malalt segueixi produint llet i que la limitació de les preses directes del mugró durin menys de 48 hores. Algunes mares es poden beneficiar de l’ús assenyat de mugroneres fines. L’aplicació de vaselina, lanolina o oli de rosa de mosqueta o d’ametlla pot ser d’utilitat fins que els símptomes desapareguin.
- La ingurgitació làctia: necessita un massatge per reblanir el pit abans de donar de mamar, el que és més fàcil després d’una dutxa tèbia. Només en cas de ingurgitació en progressió es podria recórrer a l’extracció de la llet, però aquesta mesura hauria de ser un últim recurs, ja que l’extracció làctia augmenta la producció ulterior, agreujant-se el problema.
- Bebè que vomita sang: la sang en la llet materna vomitada o en la femta sol provenir d’un mugró lesionat. La lactància ha de continuar i la causa de la lesió del mugró s’ha de corregir. Si el diagnòstic és incert, la sang pot ser analitzada determinant l’hemoglobina fetal i de l’adult.
- Sang en llet o calostre: aquesta situació passa rarament i no sembla comportar cap perill. La causa és difícil d’establir i se sol solucionar espontàniament una vegada que s’ha establert la lactància.
- Pal•lidesa del mugró (mugró blanc): aquest dolorós problema podria ser degut a problemes circulatoris. Els remeis possibles inclouen: donar pit en una habitació temperada, i beure te (que conté teofilina i és vasodilatador) abans de la presa.
- Candidiasi al mugró: s’inicia després d’un període d’alimentació sense dolor. Hi ha inflamació i dolor del mugró i de l’arèola durant i entre les ingestes. Hi pot haver dolor irradiat cap al pit després de la presa. El bebè pot tenir candidiasi oral o anal, però que la tengui no vol dir que la mare tingui candidiasi del mugró. Cal tractar la mare i el bebè amb una preparació fungicida.
- Dermatitis de contacte: causada per pomades de lanolina i d’altres tipus, atomitzadors amb clorhexidina i per detergents en els sostenidors. Totes les aplicacions de pomades i similars s’han d’interrompre. Si sembla que el sostenidor és causa de la dermatitis, la mare hauria d’utilitzar protectors de pit sense plastificar i rentar la seva roba amb sabó suau.
- Mastitis: de vegades, la pressió dins dels conductes que dirigeixen la llet des dels lòbuls mamaris (les ” fàbriques” de llet) al mugró és tan alta, que aquests es rompen i la llet es diposita dins del teixit mamari, la qual cosa activa el sistema immunitari produint vermellor de la zona, augment de la freqüència cardíaca, febre, malestar general, calfreds i un estat gripal. Aquests són els símptomes clàssics de la mastitis no infecciosa, que sense tractament es pot sobreinfectar (mastitis infecciosa) podent formar-se un abscés. Aquests quadres es presenten a la tercera-quarta setmana del puerperi i rarament ocorren en la primera. L’agent causal és el Staphylococcus aureus en la majoria de les ocasions. Com a mesura inicial, cal tractar qualsevol engrossiment localitzat al pit mitjançant una millor postura i fent un suau massatge amb la mà en direcció al mugró. Els antiinflamatoris (metamizol, diclofenac, ibuprofèn, dexketoprofèn…) també són molt útils. En qualsevol cas, no hi ha raó per a que una dona lactant amb mastitis deixi d’alletar ja que un deslletament brusc augmenta les possibilitats d’un abscés. Un altre factor que afavoreix les mastitis són les lesions cutànies. Un cop s’ha lesionat la pell, la humitat al mugró produïda per mugroneres o discs per absorbir la llet que es canvien massa mullats afavoreix la multiplicació bacteriana. També predisposen a la mastitis: la manca de ferro, l’ús de cremes, locions o esprais que irritin la pell i possiblement el fumar, que pot alterar la resposta immune. En el cas que el seu metge li prescrigui antibiòtics, ha de saber que la majoria d’ells no passen en una quantitat suficient a la llet com per afectar el lactant, encara que s’han observat algunes reaccions adverses en el nin: lesions a la pell, diarrea i candidiasi.
- Al•lèrgies: les proteïnes de la llet de vaca, igual que altres substàncies que ingerim, poden passar a la llet materna i d’aquí al nadó. Alguns lactants alletats desenvolupen al•lèrgia o intolerància a aquestes proteïnes, que són les que més problemes causen. La intolerància es manifesta en forma d’èczemes, diarrees, fissures anals, plor, còlics i dolor abdominal. L’al•lèrgia és un quadre més greu que pot produir des d’urticària a reaccions més importants com ofec o sagnat digestiu. Els lactants més predisposats són els que tenen antecedents familiars i als quals se’ls ha administrat llet artificial alternant amb llet materna. L’al•lèrgia i la intolerància poden aparèixer quan el bebè alletat pren fórmula artificial i/o la mare pren llet de vaca. Quan el pediatre sospita al•lèrgia, sol sol•licitar la realització de proves, però si els símptomes són greus s’indica a la mare que retiri la llet de vaca i els seus derivats de la seva dieta (fins i tot la carn de boví), sense esperar al resultat de les proves. Si s’ha encertat en el diagnòstic es produeix una millora important del bebè en poc temps i l’al•lèrgia cedeix espontàniament als 18 mesos-2 anys de vida. No obstant això, fins que es produeixi aquesta curació espontània, cal ser escrupolosos amb la dieta materna, ja que els símptomes se solen repetir a la menor introducció de lactis bovins. Altres aliments que pot haver de retirar la mare de la seva dieta, sempre segons indicació del pediatre, poden ser: nous, ous i peix. De qualsevol manera, si teniu alt risc que el vostre fill sigui al•lèrgic a la llet (antecedents familiars), no cal que en principi adopteu restriccions alimentàries excessives, en tot cas no mengeu nous. En general, per prevenir al•lèrgies tant a les proteïnes de la llet de vaca com a altres aliments, el millor és mantenir la lactància materna exclusiva durant 6 mesos i evitar la introducció de la llet de vaca i els seus derivats en la dieta del lactant abans del primer any de vida (sobretot si un dels pares o germans ha tingut al•lèrgia).
Fonts de la informació:
