La batalla ha estat dura: una operació en molts de casos, en altres han fet falta quimioteràpia i/o radioteràpia, però a la fi tot acabà, és el moment de celebrar-ho i de recuperar-se dels efectes secundaris dels tractaments. En general, haurem de preparar-nos per afrontar alguns canvis irreversibles en el nostre cos: alguna cicatriu, zones de més pigmentació de la pell associades a la radioteràpia, canvis en les nostres funcions urinària, intestinal o sexual… L’adaptació pot ser una mica àrdua durant els primers mesos, però amb l’ajuda de familiars, amics i professionals, a poc a poc sortirem endavant i tornarem a la vida normal, això sí, valorant més el dia a dia i essent conscients de la “segona oportunitat” que la vida ens ha ofert.
Als pocs mesos de conclosos els tractaments, començarem amb els controls que inclouen sobretot visites als diferents especialistes oncòlegs que ens han dut i alguna prova d’imatge. Per sort, la tendència als darrers anys és a simplificar aquests controls, reduint la seva freqüència i el recurs a exploracions complementàries.
El major risc de recaiguda és, per a tots els càncers, més alt durant els 2-3 primers anys, i aquest és el motiu pel que les visites es programen més sovint durant aquest període i s’espaien més tard.
Si ha patit un cáncer ginecològic (úter, vagina, ovaris o vulva), ha de contactar amb el metge de capçalera si presenta un dels següents símptomes o signes: dolor (abdominal, pelvià, maluc o esquena), distensió abdominal, sagnat vaginal (també rectal o urinari), un bony a les regions engonals, pèrdua de pes injustificada, nàusees i/o vòmits, tossina i/o fatiga, son excessiva i/o cansament, inflor abdominal i d’extremitats inferiors, canvis en la seva sensibilitat o en la seva funció motora. Si ha superat un cáncer de mama, a més, ha de consultar si nota un augment de volum al pit (operat o no) o l’aparició de qualsevol bony a aixelles o a les zones properes al coll. Recordi que el metge de capçalera és el de més fácil accés i el que millor la pot ajudar, ja que pot manejar molts de problemes de salut sense que vostè hagi de recórrer a l’Hospital o a la Clínica, la qual cosa és molt més cómoda i psicològicament menys estressant tant per a la pacient com per als seus familiars.
Així i tot, els especialistes oncòlegs (mèdics, radioterapeutes i ginecòlegs) l’aniran citant per fer-li revisions rutinàries, la freqüència de les quals sol ser trimestral o semestral durant els dos primers anys i semestral, o sobre tot anual, a partir del tercer any. Cada vegada més pacients, un cop arribat el cinquè any després del darrer tractament oncològic, són donats d’alta de les consultes d’Oncologia i es fan els controls habituals que pertoquen a qualsevol persona, hagi sofert o no cáncer. Quant a les dones que han patit un cáncer de mama, se’ls recomana una mamografía anual fins que abasti la vuitena década de la seva vida. El moment d’aturar les mamografies anuals es decideix d’acord amb l’estat general de la pacient i l’opinió de la dona, així i tot, l’exploració mamària anual per part del metge de referència és un acte sanitari senzill, poc molest i d’alt rendiment.
Fonts de la informació: