Autora: Dra. MJ Gibert.
Data de la darrera actualització: 8/2/16.

Les meves pacients, sobretot les que arriben o sobrepassen la cinquentena em diuen: “no sé què passa, tothom té cáncer.” I és vera que ara hi ha més gent malalta de cáncer que fa poques dècades, però no és menys vera que la gent avui en dia viu més, bastant més.

L’esperança de vida al naixement a Espanya, segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística de 2012, és de 85 anys per a les dones i de 2 anys menys pels homes. Res a veure amb el que descriu el nostre conegut Arxiduc Lluís Salvador a la seva obra “Die Balearen geschildert in wort und bild” (Les Balears descrites en paraules i imatges) sobre la població mallorquina cap al 1860: “L’esperança mitjana de vida d’ambdós sexes és de 30 anys i mig i la mitjana de persones que sobrepassen els 60 anys es del 8,33%.“ Com que l’edat és el factor que s’associa de forma més constant a tots els càncers (2 de cada 3 persones amb diagnòstic recent de càncer tenen 65 anys o més) i els tractaments oncològics curan cada vegada a més persones, no és d’estranyar que cada vegada coneguem més gent que pateix o ha patit cáncer.

El cáncer s’origina molt probablement a una sola cèl·lula que es multiplica de forma descontrolada, ja que ha acumulat vàries mutacions i/o s’ha exposat a agents nocius que afavoreixen el cáncer (carcinògens). També veim que hi ha famílies en les que molts dels seus membres tenen cáncer i d’altres a les que n’hi ha un o cap malalt, aquesta diferencia probablement rau en que els individus d’aquestes famílies neixen amb gens ja mutats i, per tant, necessiten acumular manco mutacions durant la seva vida per generar un càncer. Així i tot, només 1/3 part dels càncers s’associen a factors ambientals adversos i/o a mutacions heretades o familiars, mentres que els 2/3 restants es deuen a una acumulació de mutacions nocives que es produeixen a l’atzar. A la foto que acompanya aquest article tenim un càncer d’ovari, un òrgan que sota condicions normals té un diàmetre màxim de 3 cm en edat fèrtil i de 2 cm després de la menopausa.

Segons dades de Globocan de 2008, hi ha un 200 casos nous anuals de càncer a Espanya per cada 100.000 dones i, d’aquests,  60 són de mama i 25 són genitals. Si ordenam els tumors segons freqüència decreixent trobam que el primer del rànquing és el càncer de mama, seguit pel de còlon, cos uterí, ovari, pulmó i linfoma  no Hodgkin. Per això, és important centrar-nos en el diagnòstic precoç dels tumors més freqüents, la qual cosa es pot assolir mitjançant revisions periòdiques, citologies vaginals, autoexploració mamària, mamografies, colonoscòpies o estudis de sang oculta fecal segons els casos.

Fonts de la informació:

• Instituto Nacional de Estadística. Esperanza de Vida. [Internet]. [accés 23-3-14]. Disponible en: http://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259926380048&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios/PYSLayout
• Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM). El Cáncer en Cifras – España 2013 [Internet]. [accés 18-5-14]. Disponible en: http://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/CIFRAS_DE_CANCER_2013.doc.