DRA. GIBERT

MENOPAUSA: saber què implica aquesta nova etapa

MenopausaAutora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 3-2-19.

Moltes de les nostres pacients, en arribar a la quarantena, es comencen a preocupar per la menopausa.

Us recordam que la menopausa és el cessament de les regles com a resultat de l’esgotament dels nostres òvuls, la qual cosa porta a la improducció d’hormones ovàriques (estrògens i progesterona). Només les dones que deixen de tenir la menstruació durant 12 mesos consecutius sense concórrer altres causes (embaràs, lactància, extirpació de l’úter, exercici físic intens, pèrdues de pes, oposicions, etc.) poden considerar-se menopàusiques. Llavors, la menopausa es diagnostica “a posteriori”, és a dir, quan es porta un any sencer sense sagnat vaginal. No sol fer falta cap anàlisi hormonal per confirmar el que és obvi i natural.

Quan arribarà? L’habitual és que ens arribi al voltant dels 51 anys, però entre els 45 i els 55 anys es considera una franja d’edat “normal”. Si fumem o la nostra mare ha deixat de menstruar aviat, se’ns pot avançar. No obstant això, només l’1% de les dones la tenen abans dels 40 anys, el que es denomina menopausa precoç. En definitiva, la nostra funció reproductiva és generosa i quan ens deixa la regla, els nostres fills solen ser adults joves, adolescents o preadolescents, és a dir, ja fa temps que sentim que la nostra família està completa.

Com em trobaré? La majoria es troba bé i ho accepta com una etapa més de la vida. Algunes acusen més o menys molèsties, de vegades sense relació directa amb la menopausa, sinó amb circumstàncies vitals habituals d’aquestes edats com poden ser: independització dels fills, pares molt grans, cura de néts, parella de llarg recorregut, envelliment natural, etc. .

És molt freqüent que durant els anys previs, la durada dels cicles (dies transcorreguts entre el primer dia d’una regla i el primer dia de la següent) sigui inferior a 28 dies, és la perimenopausa, o la menopausa que s’acosta. Típicament i més endavant, la regla es pren unes “vacances” de diversos mesos sense previ avís, reapareixent per sorpresa i amb abundància. En les temporades de vacances menstruals, són freqüents les sufocacions nocturnes, els canvis d’humor, la sequedat vaginal i el son no reparador. Per sort, tot això desapareix “miraculosament” en tornar la regla. Algunes pensen que les vacances menstruals són indici de menopausa imminent, però no, aquests períodes d’intermitència menstrual solen durar entre 1 i 4 anys, abans d’arribar al cessament definitiu de les regles. En aquesta època, no són rares les consultes per mames tenses i doloroses, que solen coincidir amb les èpoques de cicles menstruals curts i s’atribueixen a un excés relatiu d’estrògens, per això, en acostar la menopausa, aquestes molèsties desapareixen. Altres pacients pateixen cefalees menstruals, de tipus migranyós.

Les molèsties típiques, encara que no totes les noten, ni totes les expliquen igual, són les que segueixen:

– Sufocacions: són el símptoma més habitual. S’inicien ja durant els últims anys de regles. Tot i que el 80% de dones les pateixen, estan tan assumits, que només la meitat de les afectades hi consulta. És freqüent que ocorrin a la nit (suors nocturns). Comencen a manera de sensació brusca al centre del pit i la cara, que s’estén ràpidament a la resta del cos. La sensació de calor dura entre 2 i 4 minuts, se sol associar a sudoració profusa i fins i tot a palpitacions. El cessament de la sufocació va seguit de refredament, tremolors, ansietat i … refredats a l’hivern. Algunes pacients ens diuen: “m’he despertat xopa”. La freqüència diària de calrades varia de dona a dona. En la gran majoria de casos, duren més d’un any, però també és freqüent que desapareixin 4-5 anys més tard. En molt pocs casos, les sufocacions persisteixen més enllà dels 70 anys.

– Depressió: fins i tot les que no han estat mai deprimides tenen el doble de risc de depressió segons s’aproxima la menopausa. Sembla que els factors socials, familiars, laborals i les alteracions prèvies de l’estat d’ànim són més determinants que la manca d’hormones.

– Somni de pitjor qualitat: si bé les sufocacions nocturnes poden contribuir-hi, no és menys cert que moltes dones ho experimenten en absència de calories. Els símptomes ansiosos i/o depressius que presenten algunes tampoc ajuden. De fet, un 40% de dones dorm malament a prop de la menopausa.

– Pèrdua d’interès pel sexe: si bé la manca d’hormones no ajuda, algunes dones acusen els canvis en el seu entorn, els símptomes depressius, el repte que suposa mantenir viu el desig sexual en una parella de llarg recorregut, etc.

– Sequedat vaginal: el recobriment de la vagina i de la uretra estan en millor estat si hi ha estrògens i, si es deixen de produir, hi ha falta de lubricació durant les relacions, més tard, sequedat vaginal, picors i infeccions urinàries. La meitat de les menopàusiques acusen sequedat, i aquesta empitjora a mesura que envellim.

– Incontinència urinària: s’atribueix a haver tengut fills, a un eventual prolapse (descens) de l’úter, a esforços repetits (bronquítiques cròniques, restrenyiment) i també a falta d’estrògens. De fet, és un símptoma amb múltiples causes.

– Dolor a les articulacions: és més freqüent a prop de la menopausa i en les més obeses. Pot estar relacionat amb l’artrosi o alguna altra malaltia reumàtica. En alguns casos, el tractament amb estrògens pot millorar els símptomes.

– Pèrdua d’ós: el pic de massa òssia, és a dir, el moment en que els nostres ossos tenen més densitat, té lloc a la trentena. A partir d’aquí, la densitat disminueix amb el temps, en unes persones més ràpid que en altres. La menopausa significa un període d’inflexió, ja que es perd massa òssia ràpidament en els 2-3 primers anys i després el ritme de pèrdua s’iguala al dels homes. Les fractures per un impacte mínim, això és, les associades a osteoporosi augmenten molt en les vèrtebres a partir dels 65 anys i al maluc a partir dels 75. Per tant, les primeres densitometries se solen sol·licitar a partir dels 60- 65 anys.

– Equilibri: hi ha una tendència a caure, el que predisposa a les fractures de canell en els primers anys.

– Malaltia cardiovascular: hi ha un augment de risc després de la menopausa. El colesterol augmenta, sobretot a costa del dolent (colesterol-LDL). Menjam igual, però cremam pitjor el colesterol amb el canvi d’edat.

– Composició corporal: la tendència és a guanyar greix als malucs i perdre múscul. Ens canvia el cos, però l’exercici i menjar bé gairebé cada dia poden minimitzar aquest impacte.

– Pell: a resultes de la pèrdua de col·lagen, la pell està més seca i apareixen més arrugues.

Ara ja estau preparades per saber el que us pot venir. En properes entrades, us anirem explicant com afrontar aquests canvis i poder gaudir plenament d’aquesta etapa de la nostra vida. Posant una mica de la nostra part, podrem descobrir el positiu que ens donen aquests anys: menys obligacions familiars, retrobar-nos amb nosaltres mateixes, revifar la il·lusió a nivell de parella, poder-nos dedicar més plenament i amb el bagatge de l’experiència a aquells projectes personals o laborals que van quedar aparcats per imperatius familiars.

Fonts de la informació: 

  • Taffe JR, Dennerstein L. Menstrual patterns leading to the final menstrual period. Menopause 2002; 9:32.
  • Harlow SD, Gass M, Hall JE, et al. Executive summary of the Stages of Reproductive Aging Workshop + 10: addressing the unfinished agenda of staging reproductive aging. J Clin Endocrinol Metab 2012; 97:1159.
  • Freeman EW, Grisso JA, Berlin J, Sammel M, Garcia-Espana B, Hollander L. Symptom reports from a cohort of African American and white women in the late reproductive years. Menopause 2001; 8:33.
  • Greendale GA, Derby CA, Maki PM. Perimenopause and cognition. Obstet Gynecol Clin North Am 2011; 38:519.
  • Woods NF, Mitchell ES. Symptoms during the perimenopause: prevalence, severity, trajectory, and significance in women’s lives. Am J Med 2005; 118 Suppl 12B:14.
  • Dennerstein L, Dudley EC, Hopper JL, Guthrie JR, Burger HG. A prospective population-based study of menopausal symptoms. Obstet Gynecol 2000; 96:351.
  • McKinlay SM. The normal menopause transition: an overview. Maturitas 1996; 23:137.