CARDIOTOCOGRAFIA O "PROVA DE LES CORRETGES" ABANS DEL PART: què és?, per a què serveix?

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 17/8/22.
Dates de versions prèvies: 3/11/15.

QUÈ ÉS LA “PROVA DE LES CORRETGES”?

També anomenada registre cardiotocogràfic (RCTG), monitoratge no estressant o non stress test (NST), consisteix a registrar durant un mínim de 20 minuts el batec fetal juntament amb les contraccions uterines que pogués haver-hi.
Monitor cardiotocgràfic
El seu ús freqüent s’explica perquè són proves ben tolerades per les pacients i, a més, barates, el que ha facilitat la seva difusió abans que la seva eficàcia fos valorada convenientment.

Es poden realitzar a partir de les 26 setmanes, però no abans, ja que els sensors que s’utilitzen per captar el batec fetal i les contraccions no són prou “potents” per proporcionar-nos un traçat de qualitat.

Tradicionalment, se l’ha emprat com a mètode per confirmar el benestar fetal durant l’embaràs i el part, és a dir, amb la intenció d’identificar el fetus amb oxigenació compromesa (més risc de lesió cerebral intrauterina o mort), per tant, ha estat objecte de múltiples estudis i revisions per part d’organitzacions i societats científico-sanitàries independents i sense ànim de lucre.

UTILITAT SEGONS LES ORGANITZACIONS CIENTÍFIQUES MÉS RELLEVANTS:

Aquí us presentam les conclusions més importants pel que fa al seu ús abans del part (no tractam aquí de la seva indicació durant el part):

Col•laboració Cochrane: en sis estudis disponibles sobre embarassades amb alt risc de complicacions no es van trobar diferències en la mortalitat del nin a prop del part, llavors, conclouen que no hi ha proves clares que avalin que la “prova de les corretges” millori els resultats al voltant del naixement. S’insisteix en la necessitat de fer més estudis en poblacions de dones embarassades d’alt risc.
National Institute for Health and Clinical Excellence (NICE): revisen quatre estudis d’alta qualitat (assaigs clínics aleatoritzats) sobre embarassades de risc baix. Es va veure que els registres cardiotocogràfics avantpart no tenien cap efecte destacable sobre els problemes o la mort peripart, per tant, no donen suport a l’ús rutinari d’aquestes proves per a vigilància del benestar fetal a dones amb embaràs no complicat i opinen que no s’hauria d’oferir.
Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) (societat científica dels ginecòlegs espanyols que aconsella sobre les millors pràctiques professionals): considera que els registres tracten d’identificar aquells fetus que estan en perill, de manera que es puguin prendre les mesures apropiades per prevenir un dany reversible, però, els esmentats registres no han demostrat millorar de forma significativa els resultats al naixement. Vist l’anterior, argumenten que no hi ha base científica per indicar aquestes proves per gestacions de baix risc, en les que no s’hauria d’utilitzar abans de la setmana 40.
Col•legi Americà de Ginecòlegs i Obstetres (ACOG) (és l’equivalent americà de la SEGO): suggereix que l’ús de la cardiotocografia prenatal pot ser apropiat en algunes gestacions on el risc de mort avantpart fetal està augmentat: diabètiques (sobretot des d’abans de l’embaràs o que s’injectin insulina), creixement fetal per sota del percentil 10, embarassos múltiples, anomalies franques del líquid amniòtic i gestació a partir de les 41 setmanes complertes.

Altres aspectes d’obligada consideració són que, si el NST és sospitós d’anormalitat, això no s’arribarà a confirmar en més de la meitat dels casos. La repercussió d’aquests resultats anormals falsos (falsos positius) és molt important: la mare s’angoixa per un resultat potencialment anormal, i ha de fer-se més proves, i fins i tot pot acabar en una provocació del part (inducció) o en una cesària totalment evitables. Si el resultat és normal, el risc que el fetus tengui algun problema d’oxigenació en el moment del test és rar (un de cada 300 fetus tendrà un registre normal estant malalt). Un altre tema són els dies posteriors a la prova, en què poden succeir esdeveniments adversos que de cap manera podrà predir el NST: nusos de cordó umbilical que es tensin i no permetin que el fetus rebi l’oxigen adequat, un despreniment de placenta, una infecció intrauterina, aspiració de líquid amniòtic amb meconi…

Els registres del batec fetal sospitosos d’anormalitat angoixen molt a la mare i poden acabar en més proves i intervencions innecessàries

ALTRES MÈTODES DE CONTROL FETAL:

Cal informar les pacients que el NST no és l’únic mètode de vigilància fetal del que disposam, ja que n’hi ha molts altres de menor ús per ser més tediosos i/o més cars:

Control dels moviments fetals: una fórmula útil és comptar els moviments a partir de les 8 h del matí i quan se n’hagin comptat 10, la mare s’atura de comptar. Si això ha passat abans de les 12 del migdia, tenim un plus de seguretat que el nostre nadó està bé. Al contrari, si no notam aquests moviments, és millor consultar amb el nostre ginecòleg o comare, que ens faran un NST. Com aquest mètode és molt senzill, se sol recomanar per a gestacions amb algun factor de risc, però la seva utilitat no ha estat estudiada de forma rigorosa, de manera que no es poden fer recomanacions fermes quant a les seves indicacions.
Ecografia: estudi dels moviments fetals i del líquid amniòtic (la seva valoració es pot fer de forma conjunta amb el NST), Doppler de l’artèria umbilical (imatges que veiem a la pantalla de l’ecògraf de color blau i vermell juntament amb valoració de la velocitat de la sang). Encara que només és estrictament necessària una ecografia per trimestre, la Dra. Gibert us les fa més sovint i us valora líquid amniòtic, mesures i moviments fetals; si el pes fetal és baix, també us realitza un Doppler de l’artèria umbilical, estudi secundat per investigacions de qualitat per a aquests casos.

INDICACIONS DEL NST:

Vist l’anterior, crec que ha quedat prou argumentat que la “prova de les corretges” no serveix per controlar embarassos de baix risc i sí que pot tenir certa utilitat en els casos següents:

Fetus amb creixement en percentil baix o amb creixement intrauterí restringit.
Oligoamnis (menys volum de líquid amniòtic del normal envoltant al nostre fill).
Gestació de 41 setmanes complertes o més.
Febre materna (de 38º C o més).
Alguns casos de dolor abdominal.
Sagnat genital.
Contraccions uterines.
Mort fetal prèvia intraúter de causa desconeguda.

Els embarassos de baix risc (creixement adequat i absència de malalties amb repercussió fetal) no es veuen beneficiats per aquestes proves que, a més, donen una falsa sensació de seguretat i tenen inconvenients com el temps invertit en arribar al centre sanitari, esperar, durada de la prova, etc.

Els monitors no milloren els resultats perinatals a les gestacions de baix risc

Les visites juntament amb la valoració dels vostres antecedents, símptomes, l’exploració física, les anàlisis i la freqüent realització d’ecografies dins de la consulta són més que suficients, tant en la teoria com en la pràctica (no s’ha demostrat que en consultes on s’indiquin NST rutinaris, hi hagi ni millors resultats neonatals, ni parts més fàcils). Per això, no és molt habitual que sol·licitem aquestes proves des de la nostra consulta.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

Alfirevic Z, Stampalija T, Dowswell T. Fetal and umbilical Doppler ultrasound in high-risk pregnancies. Cochrane Database Syst Rev. 2017 Jun 13;6(6):CD007529.
American College of Obstetricians and Gynecologists’ Committee on Practice Bulletins—Obstetrics. Antepartum Fetal Surveillance: ACOG Practice Bulletin, Number 229. Obstet Gynecol. 2021 Jun 1;137(6):e116-e127.
Grivell RM, Alfirevic Z, Gyte GM, Devane D. Antenatal cardiotocography for fetal assessment. Cochrane Database Syst Rev. 2015 Sep 12;2015(9):CD007863.
Mangesi L, Hofmeyr GJ. Fetal movement counting for assessment of fetal wellbeing. Cochrane Database of Systematic Reviews 2007, Issue 1. Art. No.: CD004909. DOI: 10.1002/14651858.CD004909.pub2
NICE guideline [NG201]. Antenatal care. Published: 19 August 2021 [accés 18-8-22]. Disponible a: https://www.nice.org.uk/guidance/ng201
SEGO. Control del bienestar fetal anteparto. Protocolo actualizado enero 2009.