DRA. GIBERT

EMBARÀS PERLLONGAT: quan la data probable de part passa de llarg

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 28/10/22.

 

La data probable de part és el resultat d’afegir 40 setmanes a la data de la darrera regla. La gestació prolongada o postterme es defineix com aquella que s’allarga més de 42 setmanes, però, en el dia a dia, l’embaràs que no ha conclòs després de les 41 setmanes també se’l qualifica com tal. Els metges creim que, si no hi intervenguéssim, fins a un 10% dels embarassos arribarien a les 42 setmanes.

Si bé la majoria de gestacions postterme són de causa desconeguda, també és cert que haver parit tard, nosaltres o les nostres mares, o que el concebut sigui de sexe masculí augmenten les probabilitats d’embaràs perllongat.

 

PER QUÈ PARLAM DE L’EMBARÀS PROLONGAT?

Perquè suposa un augment de risc tant per al fill com per a la mare.
Pel que fa al fetus hi ha:

  • Més possibilitats de morir dins de l’úter si neix més tard de 40 setmanes, encara que l’increment de risc és baix. Això té a veure amb l’envelliment placentari.
  • Més probabilitats d’engreixar i, per tant, de tenir dificultats per travessar la pelvis de la mare. Hi ha alguns fetus que, al final de l’embaràs, moderen el seu creixement, però altres continuen engreixant-se a raó de 30 grams diaris o més fins al final. Com és natural, en aquest darrer grup es concentren els parts de més durada, els estacionats, la dificultat per sortir les espatlles fetals i les cesàries indicades per manca de progressió del part.
  • Una minoria de fetus, com a resultat del menor rendiment de la placenta, queden petits i generen poc líquid amniòtic al seu voltant. Aleshores, durant el part, el cordó umbilical pot comprimir-se i els fetus marejar-se, amb la consegüent emissió de meconi (excrements verdosos), la seva aspiració posterior i risc de lesions neurològiques si el mareig fetal és durador.

I per a la mare, a conseqüència de l’anterior, hi ha un risc més gran d’esquinçament vaginal extens i el doble de possibilitats de cesària.

 

QUÈ FEIM SI SORTIU DE COMPTES I NO HI HA PART?

Una revisió que inclou estudis de gran qualitat ha respost al dilema entre deixar que el part s’iniciàs espontàniament en front de la inducció del part des de les 41 setmanes. Les seves conclusions van ser que induir el part era millor que esperar que ocorrés de forma natural, ja que aquesta maniobra:

  • Redueix un 70% la mortalitat del concebut al voltant del part i la mort intraúter.
  • Disminueix les cesàries en un 10%. És interessant destacar que les cesàries en els embarassos de més de 41 setmanes van més freqüentment associades a trastorns del batec cardíac del concebut, mentre que les dels embarassos de menys temps estan vinculades a induccions que no culminen en el desitjat part vaginal, però sense l’estrès que suposa per als pares i el personal del paritori un ritme cardíac fetal no tranquil·litzador.
  • Redunda en un 12% menys d’ingressos a l’UCI de nounats.
  • Fa baixar un 30% els parts de bebès de més de 4 quilos.
  • Evita un 25% de casos d’aspiració meconial. Són casos en què el mareig fetal fa que s’empassi meconi i el porti a les seves vies respiratòries. El meconi és extremadament viscós i adherent, s’impacta a l’arbre bronquial i dificulta l’oxigenació del fetus al naixement. Les seves propietats físiques dificulten la seva retirada durant les maniobres de reanimació al naixement.

Vist això, la nostra recomanació és concloure la gestació a partir de les 41 setmanes, sobretot, si aventuram que la inducció del part no serà massa dura per a la dona. Si la pacient ja ha parit abans per via vaginal o si té una certa dilatació del coll uterí, al metge li costarà menys decantar-se per la inducció.

 


L’alternativa més segura per a la mare i per al fill és parir fins a les 41 setmanes


 

I SI PREFERESC ESPERAR?

Algunes vegades, el coll uterí està molt tancat i/o la pacient va parir el seu fill previ per cesària. En aquests casos les perspectives de part vaginal són baixes. En altres, la dona té un desig fort de posar-se espontàniament de part. Els supòsits esmentats solen sustentar la demora del naixement.
És fonamental que la futura mare sàpiga el risc que assumeix, encara que, en nombre absolut, sigui baix. En altres paraules, per cada 10.000 embarassades que decideixin esperar hi haurà 30 nadons morts, mentre que si trien concloure ja l’embaràs, els morts seran 4.
Mentrestant vigilarem l’estat fetal mitjançant monitors i ecografies per valorar el líquid amniòtic. Si hi hagués alteracions del batec i/o molt poc de líquid, indicaríem finalitzar l’embaràs.

 

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

  • Alkmark M, Keulen JKJ, Kortekaas JC, et al. Induction of labour at 41 weeks or expectant management until 42 weeks: A systematic review and an individual participant data meta-analysis of randomised trials. PLoS Med 2020; 17:e1003436.
  • Divon MY, Ferber A, Sanderson M, Nisell H, Westgren M. A functional definition of prolonged pregnancy based on daily fetal and neonatal mortality rates. Ultrasound Obstet Gynecol. 2004;23:423-6.
  • Feldman GB. Prospective risk of stillbirth. Obstet Gynecol. 1992;79:547-53.
    Kistka ZA, Palomar L, Boslaugh SE, DeBaun MR, DeFranco EA, Muglia LJ. Risk for postterm delivery after previous postterm delivery. Am J Obstet Gynecol. 2007;196:241.e1-6.
  • Laursen M, Bille C, Olesen AW, Hjelmborg J, Skytthe A, Christensen K. Genetic influence on prolonged gesta-tion: a population-based Danish twin study. Am J Obstet Gynecol. 2004;190:489-94.
  • Middleton P, Shepherd E, Morris J, et al. Induction of labour at or beyond 37 weeks’ gestation. Cochrane Database Syst Rev 2020; 7:CD004945.
  • Mogren I, Stenlund H, Högberg U. Recurrence of prolonged pregnancy. Int J Epidemiol. 1999;28:253-7.
  • Nakling J, Backe B. Pregnancy risk increases from 41 weeks of gestation. Acta Obstet Gynecol Scand. 2006;85:663-8.
  • Olesen AW, Basso O, Olsen J. Risk of recurrence of prolonged pregnancy. BMJ. 2003;326:476.
    Phelan JP, Platt LD, Yeh SY, Broussard P, Paul RH. The role of ultrasound assessment of amniotic fluid vol-ume in the management of the postdate pregnancy. Am J Obstet Gynecol. 1985;151:304-8.
  • Smith GC. Life-table analysis of the risk of perinatal death at term and post term in singleton pregnancies. Am J Obstet Gynecol. 2001;184:489-96.