En l’últim trimestre de l’ embaràs (35-37 setmanes o abans si hi ha més risc de part prematur) solem fer una presa de material, primer vaginal i després rectal, per a l’escrutini de l’estreptococ del grup B (SGB), també anomenat Streptococcus agalactiae. En els següents paràgrafs intentarem resoldre els dubtes més freqüents plantejats per les nostres embarassades:  

– Per què es cerca l’SGB? Perquè és la causa més freqüent d’infeccions dels nounats en els països del nostre entorn.

– Què és l’SGB? És un bacteri que està en el 15% de les persones sanes. Sol trobar-se en el recte, però per la seva proximitat, pot passar a la vagina de forma intermitent, i fins i tot, una mica més lluny, al meat uretral i a la bufeta urinària. Sol conviure amb nosaltres sense produir malaltia, encara que si tenim les nostres defenses baixes o som nounats o embarassades, les possibilitats que sigui nociu augmenten. Amb tot, només la meitat dels fills de les dones portadores l’adquireixen, i a l’1-2 % d’ells els causa infecció.

– Quines malalties produeix? A les dones embarassades els pot causar infecció uterina (febre intrapart i postpart) que es soluciona fàcilment amb antibiòtics. Els lactants poden patir infeccions greus per la seva causa durant els seus primers 90 dies de vida. 2/3 parts de les infeccions dels nounats donen símptomes durant la primera setmana de vida (infecció precoç) i el terç restant són tardanes (es manifesten entre 7 i 90 dies postpart). La infecció precoç produeix de més a menys: sèpsia (infecció disseminada), pneumònia i meningitis; mentre que la tardana, a part de la sèpsia, causa meningitis amb força freqüència. La infecció precoç pot produir la mort del nounat en el 6% dels casos i en el 3% si és tardana. Així mateix, un altre problema important és la meningitis, ja que 1/4 dels afectats tendrà retard psicomotor moderat-sever i/o sordesa i/o ceguesa

– En què consisteix la prevenció del SGB? En l’administració d’antibiòtics endovenosos durant el part (sobretot ampicil·lina i penicil·lina). Els protocols d’ús habitual requereixen iniciar els antibiòtics almenys 4 hores abans del part i l’administració de les dosis successives en temps i forma. Si això no es compleix, el nounat necessitarà anàlisi de sang i fins i tot antibiòtics intramusculars, llavors, és important que no demorem la nostra arribada a la Clínica o Hospital si estam de part, sobretot, si no és el nostre primer fill, ja que els parts són més ràpids. Lamentablement, els antibiòtics només prevenen la infecció precoç i no la tardana.

– A qui cal administrar antibiòtics? A qualsevol embarassada de part amb un cultiu urinari o vaginal positiu per aquest bacteri en qualsevol moment de l’embaràs o amb un cultiu vaginorectal en agar Granada diagnòstic realitzat en el transcurs de les 5 setmanes abans del part. Si no disposam de cultiu, prescriurem antibiòtics en presència de factors de risc d’infecció per SGB: prematurs, bossa rompuda fa més de 18 hores, febre intrapart i germà infectat per l’SGB. No cal administrar-los, fins i tot amb cultiu positiu, a les cesàries programades, ja que al no tenir ni la bossa trencada ni contraccions, el risc de transmissió del microbi al fetus és mínim.

– Quina és la utilitat dels antibiòtics intrapart? Una revisió d’estudis de certa qualitat, afavorida per l’organització independent Col·laboració Cochrane, va constatar que reduïen la infecció neonatal precoç, però els problemes metodològics i d’execució de les investigacions disponibles comprometen seriosament la credibilitat dels resultats. En una auditoria realitzada a l’Hospital Son Dureta (Palma) abans que es fes el cultiu vaginorectal (època en la qual només es prescrivien antibiòtics si hi havia factors de risc) es van contar 16 casos d’infecció precoç entre 28.197 nascuts vius, xifra que és molt baixa. Com la capacitat de detecció de portadores mitjançant cultiu vaginorectal és només del 90% i l’eficàcia dels antibòtics per prevenir la infecció neonatal precoç és del 80%, es calcula que amb l’administració d’antibiòtics no només a les parteres amb factors de risc, sinó també a les que tenguin cultiu vaginorectal positiu, es pot evitar una sèpsia neonatal cada 10.000 parts, una meningitis cada 40.000, un retard psicomotor cada 160.000 i una mort neonatal cada 50.000 parts. Hem pogut apreciar que les bases científiques de la profilaxi disten de ser “brillants” i, per tant, altres països com el Regne Unit han seguit com a Espanya fa una dècada, és a dir, administrant antibiòtics només si hi havia factors de risc per a la infecció del SGB i no fan rutinàriament cultiu vaginorectal.

Fonts de la informació:

• Sociedad Española de Obstetricia y Ginecología, Sociedad Española de Neonatología, Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica, Sociedad Española de Quimioterapia y Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria. Prevención de la infección perinatal por estreptococo del grupo B. Recomendaciones españolas revisadas. Rev Esp Quimioterap. 2003;16:335-42.
• González L, Montoliu E, Usandizaga M, Borrell N, Pérez JL. Protocolo del Hospital Son Dureta para actualizar la estrategia de prevención de la la infección perinatal por el estreptococo del grupo B (EGB). 19-7-04 [acceso 14-10-13]. Disponible en: http://www.elcomprimido.com/FARHSD/PROTestreptoB.doc.
• Royal College of Obstetricians and Gynaecologists.Prevention of early onset neonatal group B streptococcal disease. Guideline No. 36, 2nd. edition. July 2012 [acceso 14-10-13]. Disponible en: http://www.rcog.org.uk/files/rcog-corp/GTG36_GBS.pdf.
• Ohlsson A, Shah VS. Intrapartum antibiotics for known maternal Group B streptococcal colonization. Cochrane Database Syst Rev. 2013 Jan 31;1:CD007467. doi: 10.1002/14651858.CD007467.pub3.