La importància de prendre iode en quantitat suficient rau en que és un element imprescindible per a que el nostre cos produeixi hormones tiroïdals i aquestes, alhora, són necessàries durant tota la vida per a una funció normal del nostre cervell i les seves connexions.

Afortunadament, han passat les èpoques de dèficit sever de iode, però a Espanya segueix havent-hi un dèficit lleu. Les conseqüències del mateix són un quocient intel lectual uns 13 punts més baix i una agudesa auditiva inferiors en els nins que han pres menys iode versus els que l’han pres en quantitat suficient des de la seva concepció.

La bona notícia és que aconseguir que la nostra família el consumeixi en quantitat adequada (que és molt poca, és a dir, al voltant de 0,1 mg pels nins, 0,15 mg pels adults i 0,25 mg diaris per a les embarassades i mares lactants) és molt fàcil, i consisteix en el que ve a continuació:

• Prendre suplements vitamínics amb 0,2 mg de iode diaris durant l’embaràs i la lactància, que es poden prendre en qualsevol moment del dia, i fins i tot en dejuni.
• Utilitzar sal comuna iodada (es ven a supermercats i botigues al mateix preu que la sal sense iodar) per condimentar els aliments. Ja sabem que la sal endureix les artèries i és desitjable restringir el seu ús, però cada gram de sal iodada conté 0,06 mg de iode, llavors, amb 2-3 g de sal al dia és suficient (l’Organització Mundial de la Salut aconsella un màxim de 5 g diaris de sal, encara que l’habitual és consumir-ne molta més). És important que la sal es posi al final de la cocció, per evitar que el iode “voli” amb l’escalfor.
• Educar els nostres fills i familiars en l’hàbit de menjar peix de mar o marisc de forma periòdica.
• Utilitzar en els menjadors escolars sal iodada (malauradament, per la manca de consciència davant d’aquest problema, s’usen sacs de sal no iodada). A través de les Associacions de Pares d’Alumnes podem ajudar a canviar aquesta realitat.

Moltes pacients em pregunten per què han de seguir prenent iode durant la lactància, si elles ja no están embarassades i, efectivament, amb la sal de la dieta tenen prou. La resposta és que si bé ja no ho necessiten, part del iode que ingereixen passa a la llet i d’aquí al bebè. Si no el prenen en quantitat suficient, la seva llet pot ser pobre en iode.

Un altre tema de preocupació són les contraindicacions del iode que són: l’hipertiroïdisme autoimmune (malaltia de Graves) i el goll. Així mateix, alguns companys endocrinòlegs prefereixen que no es prescriguin suplements de iode a les dones que prenen hormona tiroïdal (Levothroid®, Dexnón® o Eutirox®) ja que consideren que dificulta trobar la seva dosi adequada per a cada moment de l’embaràs. No obstant això, en aquest últim cas, les pacients han d’estar especialment tranquil les, ja que el iode és el “combustible” que utilitza el cos per produir hormona tiroïdal, i elles ja la prenen directament, cosa que beneficia igualment als seus fills.

Arran del que s’ha explicat, un pot creure que el iode és bo en qualsevol quantitat, però no, cal usar-lo en la seva justa mesura i evitar tant la seva falta com el seu excés. Una situació que ens exposa a massa iode és l’ús d’antisèptics com la povidona iodada (Betadine® i similars), ja que només 1 mL de iode conté 100 mg (el que necessitaria una embarassada o mare lactant durant un any!!). L’ús d’aquests antisèptics de forma esporàdica no és un problema en adults no gestants, però sí ho és en embarassades i nins, ja que es tradueix en una aportació excessiva de iode al nostre fill que, en ser encara immadur, pot patir una manca de funció sobtada de la seva tiroide. Per tant, és millor fer servir com antisèptic l’alcohol o la clorhexidina.

Una dada objectiva sobre la importància del iode és que en tots els prestatges de les botigues en què es ven sal, hi ha sal iodada sense cost addicional, però, a la majoria de nosaltres no ens consten campanyes informatives sobre el tema… La raó és que el Govern Espanyol va esprémer el termini per aplicar les recomanacions de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per eradicar el dèficit de iode. En l’últim moment, el 2005, el Ministeri de Sanitat i Consum va començar a promocionar l’ús de iode entre els professionals sanitaris i suposam que, per falta de pressupost, va confiar gran part d’aquesta missió a l’únic fabricant del medicament que només conté iode, que és el Yoduk®. El motiu que no es gastassin els doblers de tots en un assumpte d’interès general és ja una altra història…

Fonts de la informació: 

• Morreale de Escobar G y Escobar del Rey F. El yodo durante la gestación, lactancia y primera infancia. Cantidades mínimas y máximas: de microgramos a gramos. An Esp Pediatr. 2000;53:1-5.
• Arena Ansotegui J, Empranza Knörr JJ. Los antisépticos yodados no son inocuos. An Esp Pediatr. 2000;53:25-9.
• Morreale de Escobar G y Escobar del Rey F. Consequences of Iodine Deficiency for Brain Development. En: Gabriela Morreale de Escobar, Jan J. M. De Vijlder, Sigrid Butz y Ulrike Hostalek, editores. The Thyroid and Brain. Stuttgart, Germany; 2003. p.33-56.