Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 26/8/18. 

Què es la listeriosi?

La Listeria monocytogenes és un bacteri que pot causar la listeriosi, una infecció tan greu com infreqüent.

Al llarg de la meva pràctica professional, he participat en l’atenció d’uns pocs casos en col·laboració amb els meus companys, i en el part d’una dona infectada. El record vívidament, tot i que han passat uns 20 anys. Ella estava embarassada d’unes 30 i poques setmanes, tenia febre molt alta i no aconseguíem trobar el batec fetal. Tenia contraccions i la vaig atendre en el part del seu fill mort. Li administràrem antitèrmics, remetérem mostres per fer cultius en sang i en placenta, vàrem iniciar tractament antibiòtic i es va confirmar la sospita de listeriosi. Va ser l’únic cas del seu entorn proper, no arribàrem a saber, amb certesa, com es va infectar.

Per tant, aquesta malaltia pot afectar les embarassades i, sobretot, als no nascuts i als nadons. A part de ser una malaltia que cursa amb gran mortalitat, pot deixar seqüeles molt greus si es sobreviu a la malaltia. Un cas molt conegut a Espanya és el del fill d’en Bertín Osborne i na Fabiola Martínez.

Per què continua havent casos de listeriosi?

Perquè es pot trobar en tot tipus d’aliments, siguin vegetals, carn o peix i perquè resisteix un interval ampli de temperatures. Us ho explic: si bé creix al seu aire en temperatures properes a la corporal (30-37ºC), pot proliferar dins de les neveres (que estan normalment a 4ºC) i, encara que no creix en congelació, pot sobreviure molts de mesos a temperatures polars. La bona notícia és que desapareix amb la calor, però a partir de 50-70ºC.

Un altre problema, propi de tots els bacteris i no específic de la listèria, és la formació de biofilms o biopel·lícules. Les biopel·lícules no són res més que el moc o bava que es crea en qualsevol superfície on hi ha restes d’aliments i aigua (draps de cuina, superfícies d’aliments, encletxes, juntes, pedres, vidre, acer inoxidable …). Aquestes pel·lícules permeten la supervivència de molts de bacteris i no s’aconsegueixen eliminar llevat que se les fregui bé i/o es facin servir productes químics.

Quan sospitar que patesc listeriosi?

La sospita sorgeix només en els casos greus (listeriosi invasiva), és a dir, la listèria passa a la sang (septicèmia) o al cervell (meningitis i/o encefalitis). Els símptomes són similars a la grip i la febre és alta. Sol afectar a gent gran, o amb malalties debilitants cròniques i a les embarassades.

La gestació augmenta per 10 les possibilitats de contreure listeriosi respecte a altres adults sans. Els concebuts poden morir a conseqüència de la infecció o néixer abans d’hora i infectats. De fet, la listeriosi invasiva causa la pèrdua de l’embaràs en el 20% dels casos i la mort del nadó en el 3%, a més del risc de seqüeles, si es sobreviu.

Al contrari, si no pertanys a cap dels grups de risc, no és molt probable que el contacte amb la listèria et perjudiqui massa i, com a molt, et causarà diarrea i/o febre, de la mateixa manera que les causen altres microbis que es contagien per els aliments. Fins i tot entre l’1% i el 10% de la població alberga Listeria monocytogenes en el seu intestí i, ni ho sap!

És difícil saber quan es va ingerir l’aliment contaminat, ja que el seu període d’incubació oscil·la entre una setmana i dos mesos, per regla general. Les infeccions greus sospitoses d’haver estat causades per aquest bacteri es confirmen, o no, mitjançant cultiu de sang, líquid cefaloraquidi o de placenta.

La malaltia se sol presentar sobretot en forma de casos aïllats i, minoritàriament, en forma de brots dels que en donen bon compte els mitjans de comunicació.

Quins aliments són més propensos a la contaminació amb Listeria monocytogenes?

L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties han donat a conèixer el seu informe sobre l’evolució i les fonts de malalties d’origen alimentari corresponent a 2016. Les seves conclusions més destacades sobre la contaminació per listèria dels aliments llestos per al consum que es venen en establiments autoritzats són:

– El nivell de no compliment de les regulacions per a la seguretat dels aliments de la Unió Europea a la botiga va ser molt baix (inferior a l’1%).

– La categoria amb més nivell d’incompliment va ser el peix i els seus productes derivats (fumats, marinats, etc.) (0,7% d’incompliment).

– Les estimacions sobre la tendència de la contaminació alimentària per Listeria monocytogenes són clarament descendents al llarg de les últimes dècades.

– L’augment documentat d’infeccions greus per listèria a la Unió Europea no sembla atribuïble a les condicions higièniques dels aliments llestos per al consum. Cal, doncs, invocar altres factors com el maneig dels aliments postadquisició i les condicions de les persones exposades a aquest bacteri (grans, immunodeprimits, embarassades), entre d’altres. Es creu que l’augment de la població geriàtrica europea (més de la meitat dels casos de listeriosi invasiva afecten als nostres majors, sobretot si superen els 84 anys) és, en bona part, responsable de l’increment de casos.

Quants casos hi ha a Espanya? I a les Illes Balears?

Cal tenir en compte que, fins 2015, la listèria no era de declaració obligatòria a Espanya. Sembla que l’obligació notificació derivada de la nova norma ha causat l’ascens de malalts dels últims anys. El que és evident és que la informació més recent i la que s’obtengui en un futur pròxim reflectiran molt millor la realitat.

El Sistema d’Informació Microbiològica espanyol (Institut de Salut Carlos III, Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) conté tota la informació oficial al respecte. Basant-nos en aquesta font, hem elaborat la següent taula sobre el nombre de casos notificats de listeriosi greu:

Una altra informació rellevant és que hi ha uns 20 casos anuals a tot Espanya de dones infectades en edat fèrtil.

Com la podem prevenir?

Si heu llegit el punt anterior, igual pensau que tot és una exageració, que les possibilitats de contreure la listèria són molt baixes. Evidentment, us he de respondre que estau en el cert però, d’altra banda, a cap embarassada li farà il·lusió alguna aparèixer a la llista prèvia, sabent que la causa del que li passa és no haver pres les precaucions necessàries. A més, les mesures per prevenir la listèria serveixen també per evitar altres infeccions més freqüents, encara que generalment menys greus, que poden tenir més repercussions si una està embarassada (ingressos hospitalaris, contraccions prematures, baixes laborals …).

El missatge positiu del punt anterior és que no cal obsessionar-se, és a dir, si una ha vulnerat puntualment les normes, el més probable és que no hagi passat res.

Les nostres recomanacions són:

a) No consumir llet crua (no pasteuritzada), ni els formatges blans que es fan amb llet crua (no pasteuritzada). La pasteurització consisteix a augmentar la temperatura dels aliments i refredar-los ràpidament, amb la finalitat de mantenir o millorar les seves característiques organolèptiques i, alhora, reduir els microbis que produeixen malalties i retardar la seva data de caducitat. Llavors, m’atrevesc a dir que tots o gairebé tots els aliments que es venen en establiments autoritzats utilitzen aquest tipus de llet. Tot amb tot, cerca en les etiquetes dels productes lactis la inscripció “llet pasteuritzada” o “llet UHT”. En definitiva:

ÉS SEGUR MENJAR:

– Formatges durs com maonès, manxec, Idiazàbal, Roncal, parmesà, Cheddar, Gruyère, Emmental, Gouda, provolone… Tenen crosta i són segurs encara que s’elaborin amb llet crua (no pasteuritzada).

– Llet pasteuritzada i els productes elaborats amb ella, com mató o brossat, crema de llet, nata, flam, iogurt, gelat, formatge fresc, formatges blans com el Brie, Camembert, formatges blaus, feta, formatges mexicans tipus Panela, formatge crema, ricotta, cottage cheese, mozzarella i burrata.

NO ÉS SEGUR MENJAR:

– Llet no pasteuritzada i els productes elaborats amb la mateixa, que poden ser els del punt immediatament anterior, que no siguin formatges durs.

– Formatge Cabrales, doncs s’elabora sempre amb llet crua.

b) Escalfar carns fredes, embotits, salsitxes, frankfurts i sobres abans de menjar-los, fins que els surti vapor i tota la ració de carn estigui uniformement calenta. Com, tot i el plat giratori del forn microones, no sempre l’energia es reparteix per igual (parts calentes i altres més fredes en el mateix aliment), és aconsellable, durant la cocció, aturar el microones i remoure els aliments, de manera que tot l’aliment desprengui vapor per igual.

c) Guardar les sobres a la nevera en de les 2 primeres hores de la seva preparació, dins de recipients amb tapa. Si la temperatura és de 32ºC o més, els aliments han d’anar a la nevera abans de l’hora. Si sobrepassam aquests intervals, el millor és rebutjar el menjar.

d) Consumir les sobres abans que passin 3 o 4 dies i aplicar el punt b).

e) Fer servir termòmetres per assegurar que la temperatura de la nevera sigui de 4ºC o menys i la del congelador -18ºC o menys. Si durant el cicle de descongelació automàtica, la temperatura de la nevera és una mica superior a 4ºC durant un breu període de temps, no hi ha problema.

f) Utilitza els aliments peribles a punt per consumir el més aviat posible.

g) Manté la nevera en condicions: neteja-la amb regularitat, amb aigua calenta i detergent suau per vaixella, esbandint després. Retira immediatament qualsevol vessament de la nevera.

h) Un cop per setmana verifica les dates de caducitat dels aliments i rebutja els caducats.

i) Patés o pastes de carn per untar, mariscs fumats: els enllaunats i que no necessiten refrigeració es poden utilitzar, a granel no.

j) No ingerir germinats crus o poc cuits (soja, alfals, trèvol, rave, pèsols, gira-sol, etc.), ja que la seva desinfecció sense cocció no és possible.

Si vas a un restaurant o tens incerteses en consultar l’etiquetatge a les botigues d’alimentació, no dubtis a sol·licitar la informació que consideris oportuna per salvaguardar la teva seguretat.

Un darrer consell: desconfia dels aliments elaborats en cases particulars ja que l’habitual és que no hagin seguit els controls sanitaris exigits als aliments que es venen en comerços autoritzats.

Fonts de la informació:

• BOE núm 65, del 17 de marzo de 2015. Orden SSI/445/2015, de 9 de marzo, por la que se modifican los anexos I, II y III del Real Decreto 2210/1995, de 28 de diciembre, por el que se crea la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica, relativos a la lista de enfermedades de declaración obligatoria, modalidades de declaración y enfermedades endémicas de ámbito regional. [acceso 26-8-18]. Disponible en: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-2837
• Chaparro Sánchez MJ, Cruiel Balsera E, Prieto Palomino MA, Weil Lara B, Ruiz de Elvira MJ, Fernández Zamora MD. Listeriosis en gestante con muerte fetal intraútero. Med Intensiva 2004;28:332-4. [acceso 26-8-18]. Disponible en: http://www.medintensiva.org/es/listeriosis-gestante-con-muerte-fetal/articulo/13065475/
• European Food Safety Authority, European Centre for Disease Prevention and Control. The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food‐borne outbreaks in 2016. EFSA Journal, 2017; 15: e05077. [acceso 26-8-18]. Disponible en: https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.2903/j.efsa.2017.5077
• Parrilla Valero F, Vaqué Rafart J. Estudio de la incidencia de listeriosis en España. Gacet Sanit 2014;28:74-6. [acceso 26-8-18]. Disponible en: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0213911113000538
• Villa Brugalla, M. En: Listeria monocytogenes en comidas preparadas. En: Universitat Autònoma de Barcelona. XII Workshop Métodos Rápidos y Automatización en Microbiología Alimentaria (MRAMA); 26-29 nov 2013.  [acceso 26-8-18]. Disponible en: http://jornades.uab.cat/workshopmrama/sites/jornades.uab.cat.workshopmrama/files/monografico_xii_workshop_mrama.pdf

Altres fonts útils d’informació:

•  Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades (CDC). Listeria (Listeriosis). Prevención. https://www.cdc.gov/spanish/listeria/prevention.html
• U.S. Food & Drug Administration. Seguridad alimentaria para futuras mamás: Durante el embarazo – Listeria. https://www.fda.gov/Food/FoodborneIllnessContaminants/PeopleAtRisk/ucm083476.htm

Vídeos:

• European Food Safety Authority. Listeria infections in humans. https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=fVfmHtvMAZs En anglès, Youtube ofereix l’opció de traducció automática a la seva configuració i amb un resultats bastant acceptables.
• U.S. Food & Drug Administration. Seguridad alimentaria para futuras mamás – Listeria. https://www.youtube.com/watch?v=N9R17mFqV8k&feature=youtu.be En espanyol “latino”, de 2005, però les seves recomanacions encara són vigents.