CORDÓ UMBILICAL: és convenient guardar la sang?, ús públic o ús privat?

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 27/8/22.
Dates de versions prèvies: 28/9/15.

Ja han passat 16 anys d’ençà que la Reina Letizia va contractar la recollida i custòdia de la sang de cordó umbilical de la seva primogènita, Leonor. Aquest acte, en teoria pertanyent a l’àmbit privat de la família reial, va transcendir als mitjans de comunicació i moltes famílies espanyoles feren el mateix amb els seus fills.

Les esperances posades en el cordó eren altes: la curació de la leucèmia, d’altres càncers i la seva aplicació a la medicina regenerativa o possibilitat de crear teixits i òrgans a mida, tal peces de repost.

Emperò, a on som ara? Quines expectatives s’han anat complint?

PER QUÈ ELS INVESTIGADORS ES “FIXAREN” EN LA SANG DEL CORDÓ UMBILICAL?

Perquè contenen unes cèl·lules tan immadures o cèl•lules mare hematopoiètiques, que poden generar qualsevol altra cèl·lula de la sang. Les cèl·lules mare són al cordó umbilical, el moll d’os i la sang, per tant, qualsevol d’aquestes mostres es poden utilitzar per al trasplantament de sang.

L’avantatge de la sang de cordó umbilical enfront del moll d’os i la sang és que la persona que rep el trasplantament de cordó no necessita tanta compatibilitat com amb les altres dues modalitats i que una complicació en la qual les cèl·lules trasplantades ataquen al receptor és manco freqüent.

Les cèl·lules mare de la sang no hi són només al cordó umbilical, sinó també al moll d’os i a la sang

A més, obtenir les cèl·lules mare del cordó és molt més fàcil que fer-ho de les altres dues fonts. D’altra banda, si el cordó no s’aprofita, es perd, ja que s’ha de destruir.

QUINS INCONVENIENTS TÉ LA SANG UMBILICAL?

El desavantatge més gros és el poc volum recollit per cada nounat, així, només hi ha un 10% de possibilitats que una unitat de sang de cordó serveixi per a una persona de 80 Kg, havent-se de consumir unes quantes unitats provenints de diferents nounats en la resta de casos. Així, les millors unitats, les que contenen més cèl•lules mare són les procedents de fetus de més de 39 setmanes, amb pes alt i placentes grosses.

Un altre problema que és comú a totes les fonts de cèl·lules mare és que la majoria d’unitats recollides corresponen a fills de mares caucàsiques, mentre que seria millor disposar de sang d’altres grups ètnics (africans, asiàtics…) que augmentassin les possibilitats de trobar un donant si el malalt no fos caucàsic.

PER QUÈ S’UTILITZEN LES CÈL·LULES MARE UMBILICALS?

Quant a la cura de malalties, s’utilitzen per a la leucèmia i alguns problemes hereditaris, siguin metabòlics o immunes. De fet, 2/3 parts de les unitats s’usen per a malalties oncològiques, 1/3 per a malalties de l’hemoglobina (talassèmia greu, pròpia del Mediterrani, i malaltia de cèl·lules falciformes, típica dels africans subsaharians) i la resta per a la immunodeficiència combinada severa. Parlam de malalties rares, perquè poques de cada 100.000 persones són diagnosticades de cadascuna d’elles cada any. D’altra banda, els patiments que no oncològics tractables amb cèl·lules mare, són heretats, per tant, és habitual que hi hagi altres casos a la família.

D’altra banda, la medicina regenerativa amb sang de cordó encara és una promesa, de fet, la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) en el seu informe sobre ús propi de sang de cordó umbilical conclou que “Actualmente no existe una evidencia clara de que estas células puedan ser utilizadas para la medicina regenerativa, o para tratar otras enfermedades en el futuro, pero hay varios ensayos clínicos iniciales para probar la eficacia de células autólogas para algunas indicaciones. Sin embargo, en la actualidad es imposible predecir los resultados de la investigación que pueden afectar el potencial uso futuro de estas células”.

És important comentar que hi ha una tendència a la disminució de la utilització del cordó umbilical per al trasplantament. El motiu és que la majoria de pacients troben un donant compatible. Us ho explicam: primer se cerca un donant entre els parents que sigui idèntic i, si no es troba, se’n cerca un altre idèntic entre els que no són parents. I si encara no l’hem localitzat, recorrem a donants que no són totalment compatibles o haploidèntics. Els hematòlegs ens comenten que, actualment, la utilitat del cordó només es manté per a nins i adults de baix pes.

USOS DE LA SANG DE CORDÓ UMBILICAL:

Són tres:

Al•logènic (donació a un banc públic): el donant de cordó sol ser diferent del receptor.
Autòleg (recol·lecció per a ús propi o privat): el donant i el receptor són la mateixa persona o qualcú de la mateixa família. La unitat recollida es preserva amb vista a un ús futur, sense que hi hagi una indicació mèdica establerta en el moment de l’obtenció.
Dirigit: la unitat va destinada específicament a un trasplantament immediat o futur d’un familiar afectat d’una determinada malaltia.

L’ÚS PÚBLIC:

La sang de cordó, per a l’ús del receptor que ho necessiti, és un acte altruista i la seva obtenció, avaluació, processament, preservació, emmagatzematge i distribució són finançats amb fons públics. Moltes maternitats públiques i algunes privades recullen la sang de cordó d’aquelles persones que voluntàriament decideixen col•laborar. Hi ha una sèrie de criteris que cal complir estrictament: la gestant ha de ser sana, major d’edat, amb un embaràs ben controlat, sense antecedents de malalties potencialment transmissibles a través de la sang, a més, el seu origen geogràfic i història de viatges han de ser coneguts. Les portadores d’embarassos múltiples, les infectades, drogoaddictes, amb antecedents de càncer o factors de risc de càncer en elles o en les seves famílies, les que han mantengut relacions sexuals amb múltiples parelles, rebut d’altres persones la seva sang o els seus derivats en els últims 4 mesos són excloses.

L’ÚS DIRIGIT:

Si hi ha indicació mèdica establerta per un especialista de guardar el cordó per a algun altre membre de la família amb una determinada malaltia, aquesta es podrà fer en un banc públic, sense cost directe per al pacient. En aquest cas el nounat actua com a tractament d’un familiar i per això se’ls ha anomenat “bebès medicament”.

L’ÚS PRIVAT:

És una indicació controvertida, per això, la SEHH manifesta que “Hoy en día la probabilidad de que una unidad de sangre de cordón sea utilizada para trasplante autólogo es muy baja y su utilización se ha limitado a patologías en pediatría, fundamentalmente en la aplasia medular adquirida, tumores sólidos de alto riesgo (…) y algunos linfomas (…).”

Tant és així que la probabilitat d’ús en complir els 20 anys és inferior a 1/20.000, ja que no es disposa de dades concloents sobre la viabilitat de les mostres congelades més enllà de les dues dècades i és per això que el càlcul de la probabilitat d’utilització s’ha fet sobre aquest termini. En el cas que un d’aquests nins als quals s’els ha guardat el cordó tengués necessitat d’un trasplantament per leucèmia o malaltia congènita, s’hauria de recórrer a un cordó d’un banc públic, i descartar-se la sang del seu cordó, ja que els nins solen tenir malalties de base genètica i no s’han de transfondre cèl·lules que, a curt o a mig termini, puguin causar la mateixa malaltia que s’està tractant.

SÓN TOTES LES UNITATS RECOLLIDES ÚTILS?

No, ja que fins a un 20% no presenta la cel•lularitat adequada i a més cal afegir-hi un altre percentatge que es pot contaminar en el procés o deteriorar en el seu trasllat. Per tant, fins a un 40% de les unitats de sang de cordó recollides no podrien utilitzar-se en cas de ser necessàries.

QUINES LLEIS EMPAREN LA RECOLLIDA DE LA SANG DE CORDÓ?

El Real decreto-ley 9/2014 regula la recollida de la sang del cordó i reconeix la capacitat dels pares de poder guardar la sang de cordó umbilical dels seus fills per a ús propi. A Espanya, fins al moment no hi ha cap banc de cordó privat autoritzat, ja que custodiar una unitat de sang a l’Estat significa posar-la a disposició de qualsevol persona compatible que la pugui necessitar, per això, s’envien a un banc de mostres estranger.

La sang de cordó guardada per a ús propi té molt poques possibilitats de ser utilitzada

US RESUMIM TOT L’EXPLICAT:

La taula següent recull els conceptes més importants:

	ÚS PRIVAT	ÚS PÚBLIC
FONAMENT	Guarda la unitat per a la família. No és una donació, és una custòdia.	Se dóna l’unitat a qualsevol pacient que la necessiti, fins i tot la família del donant, si fos el cas, i sempre que la seva unitat encara no s’hagués utilitzat.
DRETS DE L'INDIVIDU SOBRE LES CÈL·LULES MARE DEL CORDÓ UMBILICAL	El client és el propietari de les cèl·lules; tots els drets són exclusius per a ell. No es pot beneficiar a ningú que no sigui de la família.	El donant, de manera altruista i anònima, renuncia a la propietat privada de la donació.
COST DE DONAR	El client paga pel servei. Els preus oscil·len entre 1.500 i 3.000 €. Després d’un període de conservació preespecificat, s’ha d’afegir el preu de la custòdia anual.	No hi ha costos directes, la donació es finança gràcies als imposts.
LLOCS DE RECOL·LECCIÓ	Es vincula el lloc de l’obtenció al lloc a on pareixi la donant.	Els bancs públics només col·lecten la sang del cordó umbilical a un grup de clíniques i hospitals on el seu personal ha estat format exprofés.
KITS D'OBTENCIÓ I TRANSPORT FINS AL BANC	El kit de recollida és entregat a la família. El comercial contacta amb la família per organitzar el trasllat de la unitat a un banc de sang.	Hi ha procediments escrits i protocols que garanteixen que les maternitats disposin de kits i geleres amb control de temperatura. El transportista del banc de cordó passa a recollir les unitats de les geleres dels centres hospitalaris.
POSSIBILITAT D'APROFITAR LA UNITAT	S’estima que 1 de cada 20.000 persones que tenguin una unitat de sang de cordó per a ús propi l’utilitzaran durant els seus primers 20 anys de vida.	Es calcula que 7 de cada 20.000 persones necessitaran la transfusió d’una o més unitats de sang de cordó durant tota la seva vida.
ACCESSOS A AQUESTES CÈL·LULES	El client té el control quant a la utilització de les cèl·lules.	Els bancs públics destinen les unitats per trasplantar al primer pacient que ho requereixi sense distinció de capacitat econòmica, raça o religió.
ESTÀNDARDS DE QUALITAT	En funció de cada banc.	Certificació NetCord-FACT.
TRASPLANTAMENTS QUE ES PODEN GENERAR	Per al mateix donant o per a algú de la seva família.	Per a qualsevol persona que els necessiti.
SELECCIÓ DE LES UNITATS	S’emmagatzemem pràcticament totes.	S’analitzen i únicament es guarden les que són d’alta qualitat i serviran per curar a un pacient que ho necessiti.
OPORTUNITAT DE SER COMPATIBLE	La compatibilitat és garantida per al mateix individu, però si la malaltia és genètica, la sang de cordó porta el mateix defecte i, per tant, s’ha de rebutjar. Germans: la probabilitat que siguin perfectament compatibles és d’1/4.	Les possibilitats de compatibilitat són més baixes, ja que són mostres de donants que no són parents. Obtenir sang per als no caucàsics és més difícil, per tant, s’ha d’afavorir la donació entre aquestes persones. Germans: el banc de cordó públic ofereix el servei de donació dirigida a aquelles famílies amb un fill afecte d’una condició susceptible de ser tractada amb sang de cordó umbilical d’un germà.
OPORTUNITATS TERAPÈUTIQUES FUTURES	La preservació de les cèl·lules crea l’oportunitat d’usar les pròpies cèl·lules per a teràpies futures que es puguin descobrir, però s’hauran d’emmagatzemar durant dècades abans que es demostri la seva utilitat.	Els banc públics destinen recursos i unitats no vàlides per a trasplantament a projectes de recerca en medicina regenerativa. Això permet que la ciència avanci.

Per concloure, ja us fixareu que la gran majoria de notícies de premsa favorables sobre la sang de cordó umbilical es refereixen a la seva donació pública i no a l’ús privat. A més, si el nostre ginecòleg ens ho recomana de forma entusiasta, no ens ha de saber greu demanar-li si obté qualque compensació tant per a la promoció de la recollida com per a la seva realització. Això s’anomena “conflictes d’interès” i, si hi ha un nom específic, serà perquè passa de tant en tant.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

ACOG Committee Opinion No. 771: Umbilical Cord Blood Banking. Obstet Gynecol. 2019 Mar;133(3):e249-e253.
Kaimal AJ, Smith CC, Laros RK Jr, Caughey AB, Cheng YW. Cost-effectiveness of private umbilical cord blood banking. Obstet Gynecol. 2009 Oct;114(4):848-855.
Kim GH, Kwak J, Kim SH, Kim HJ, Hong HK, Jin HJ, Choi SJ, Oh W, Um S. High Integrity and Fidelity of Long-Term Cryopreserved Umbilical Cord Blood for Transplantation. J Clin Med. 2021 Jan 14;10(2):293.
Laughlin MJ, Eapen M, Rubinstein P, Wagner JE, Zhang MJ, Champlin RE, Stevens C, Barker JN, Gale RP, Lazarus HM, Marks DI, van Rood JJ, Scaradavou A, Horowitz MM. Outcomes after transplantation of cord blood or bone marrow from unrelated donors in adults with leukemia. N Engl J Med. 2004 Nov 25;351(22):2265-75.
Organización Nacional de Trasplantes, Ministerio de Sanidad. Plan Nacional de Sangre de Cordón Umbilical 2020-2025. Aprobado por la Comisión de Trasplantes del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, 31 de Marzo de 2020.
Rocha V, Labopin M, Sanz G, Arcese W, Schwerdtfeger R, Bosi A, Jacobsen N, Ruutu T, de Lima M, Finke J, Frassoni F, Gluckman E; Acute Leukemia Working Party of European Blood and Marrow Transplant Group; Eurocord-Netcord Registry. Transplants of umbilical-cord blood or bone marrow from unrelated donors in adults with acute leukemia. N Engl J Med. 2004 Nov 25;351(22):2276-85.
Webb S. Banking on cord blood stem cells. Nat Biotechnol. 2013 Jul;31(7):585-8.