Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 20/8/23.
Dats de versions prèvies: 14/8/21.

Si bé no volem que ningú se senti malament per decidir nodrir el seu nadó amb biberons, com a metges, la nostra prioritat serà sempre recomanar la lactància materna. Algunes mares, que es decanten per la llet de fórmula, m’han comentat que s’han arribat a sentir estigmatitzades, perquè donar el pit està “ben vist” i la lactància artificial no. Jo els responc que la forma d’alimentar el nadó és una opció molt personal i que ningú les pot jutjar, però també han d’entendre que es discrimini positivament la lactància materna pels beneficis personals i col·lectius, a curt i a llarg termini, que procura. L’objectiu és que no es descarti o es limiti la lactància materna per:

• Informació incorrecta o insuficient a la mare i al seu entorn.
• Manca de suport social: permisos retribuïts de maternitat i de paternitat, de lactància, mesures per a la conciliació entre la família i el treball, facilitats per a l’extracció de la llet durant la jornada laboral, etc.

Cap dona hauria de renunciar a donar el pit per manca d’informació o de suport del seu entorn

La difusió d’informació de qualitat i les mesures laborals suposen unes despeses i un esforç inicials per part de l’Estat i de les empreses, si bé aquestes es recuperaran més endavant en forma de més salut i menys costos sociosanitaris. Igualment, totes les famílies gaudiran dels permisos retribuïts per afavorir la lactància materna, sense importar el tipus d’alimentació triada per al lactant. Llavors, la lactància materna i els beneficis immediats socials associats han de defensar-se i protegir-se per al bé de totes les mares recents, lactants o no, i de les seves famílies.

En general, els beneficis en salut per a mare i fill són superiors a major durada de la lactància. En altres paraules, no és el mateix donar el calostre que alletar 5 mesos, o seguir amb el pit, combinat amb altres aliments, durant els primers anys de vida. L’últim és el que reporta més beneficis. Igualment, la protecció de la lactància no només es gaudeix durant el període d’alletament, sinó que s’estén a les dècades posteriors.

A la taula que ve a continuació us enumeram els avantatges, que anirem desgranant en els paràgrafs següents:

BENEFICIS PER A LA MARE

La lactància materna:

• Redueix el risc de patir una hemorràgia després del part: això es deu al fet que la succió de el nadó dispara l’alliberament de l’oxitocina a la sang, hormona necessària perquè la llet baixi dels seus llocs de producció, els lobels mamaris, al mugró i, alhora, aquesta mateixa hormona fa que el múscul uterí es posi tens, la qual cosa comprimeix els vasos sanguinis oberts durant el part i limita la pèrdua de sang materna.
• Disminueix les depressions postpart: les dones que practiquen la lactància exclusiva durant 3 mesos o més mostren menys símptomes de depressió.
• Afavoreix la recuperació del pes prenatal: la lactància consumeix més calories que l’embaràs, per tant, les mares s’han d’alimentar bé i, fins i tot així, perden pes més ràpid que les que no alleten. A la consulta ho anam veient, el nadó engreixa i la mare perd pes de forma proporcional.
• Espaia els naixements: si donam lactància exclusiva o gairebé exclusiva i, a més, no tenim la regla, el nostre risc d’embaràs en els 6 primers mesos postpart és de el 2%-3%, per tant, algunes parelles utilitzen l’amenorrea (absència de regla) de la lactància com a mètode anticonceptiu.
• Protegeix de certs càncers: el risc de càncer de mama en dones que practicaven la lactància exclusiva comparades amb les que mai han criat es va reduir gairebé en un 30% i aquest benefici també es va poder constatar per a qualsevol dona que alletàs als seus fills menys temps o amb menor freqüència. També redueix el risc de contraure càncer d’ovari, úter (endometri), i tiroides.
• Disminueix la freqüència de la hipertensió arterial: és un efecte beneficiós que es manté fins i tot dues o tres dècades després d’haver deixat d’alletar.
• Prevé fins a una quarta part dels ictus després de la menopausa.
• Evita la progressió de diabetis gestacional a diabetis mellitus de tipus 2 en un de cada 3 casos.
• Redueix les possibilitats d’emmalaltir d’artritis reumatoide en un 40%.
• Protegeix contra els casos nous d’endometriosi, el que s’explica, en part, per l’absència d’activitat dels ovaris pròpia de la lactància. Com alguns dels tractaments que es recomanen provoquen l’esmentada “aturada hormonal” de manera artificial, el nostre consell a les dones amb endometriosi és que esgotin la lactància el màxim possible, així eviten l’ús de medicació durant una llarga temporada.

Els avantatges de l’alletament seran majors quant més duri i manco suplements de llet artificial s’utilitzin

BENEFICIS PER ALS NINS

Els nadons alletats tenen menys probabilitats de patir mort sobtada. També estan més protegits contra malalties infeccioses com la bronquiolitis, la diarrea, l’otitis mitjana i la meningitis bacteriana, el que pot estar relacionat amb la transferència d’anticossos a través de la llet. És d’especial interès l’efecte beneficiós sobre els molt prematurs, en reduir el seu risc de enterocolitis necrosant i sepsis. S’ha comprovat que els lactants alletats tenen una flora intestinal més diversa que els alimentats amb biberó. Això és important, ja que els elevats estàndards actuals d’higiene alimentària fan que els nostres petits tinguin poc contacte amb els microbis i el seu sistema immune no pugui madurar prou com per no derivar en malalties com l’asma o l’èczema atòpic. Com a resultat de l’anterior, els nins alletats freqüenten menys les consultes de pediatria.

El sobrepès i l’obesitat són més rars entre els alimentats a pit. Les possibilitats de patir tensió alta, diabetis de qualsevol tipus i problemes cardiovasculars són menors en l’edat adulta. La protecció contra les malalties digestives cròniques arriba a la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa i, probablement, a la malaltia celíaca.

L’esclerosi múltiple és una malaltia menys freqüent quan un ha estat alimentat a el pit.

Pel que fa al desenvolupament cognitiu, s’ha documentat un quocient intel·lectual una mica superior dels qui van ser alletats durant un any, diferència que no sembla associada a factors genètics.

Els beneficis de la lactància comencen amb les primeres preses i duren dècades després d’haver-la deixat

BENEFICIS PER ALS DOS

La lactància promou el vincle entre mare i fill, ja que les preses són un moment d’intimitat únic, només compartit per tots dos. Els lactants tenen millors respostes socioafectives i les seves mares menys estrès. L’oxitocina també es diu “hormona de la felicitat” doncs afavoreix les emocions positives i l’afecció.

HI HA CONTRAINDICACIONS PER LACTAR?

Realment, molt poques. Es desaconsella la lactància si:

• El vostre fill pateix galactosèmia (malaltia metabòlica hereditària que pateixen només un de cada 50.000 nascuts).
• Ets portadora del virus de la immunodeficiència humana i vius en un país on la lactància artificial sigui segura i assumible econòmicament.
• Si tens tuberculosi i encara no has començat el tractament.
• Si tens lesions de varicel·la o d’herpes simple en el mugró.
• Alguns medicaments com quimioteràpics o certs fàrmacs que s’usen per l’esclerosi múltiple (no tots).

Arribats aquí, ja teniu la informació necessària per prendre una decisió. I, si bé, l’elecció d’alletar o no és personal, les possibilitats materials i l’actitud de l’entorn (parella, família, ocupador) són molt importants i, algunes vegades, determinants que una mare limiti o renunciï a la lactància materna.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• American College of Obstetricians and Gynecologists’ Committee on Obstetric Practice; Breastfeeding Expert Work Group. Committee Opinion No. 658 Summary: Optimizing Support For Breastfeeding As Part Of Obstetric Practice. Obstet Gynecol. 2016 Feb;127(2):420-1.
• Bonifacino E, Schwartz EB, Jun H, Wessel CB, Corbelli JA. Effect of Lactation on Maternal Hypertension: A Systematic Review. Breastfeed Med. 2018 Nov;13(9):578-588.
• Chen H, Wang J, Zhou W, Yin H, Wang M. Breastfeeding and Risk of Rheumatoid Arthritis: A Systematic Review and Metaanalysis. J Rheumatol. 2015 Sep;42(9):1563-9.
• Farland LV, Eliassen AH, Tamimi RM, Spiegelman D, Michels KB, Missmer SA. History of breast feeding and risk of incident endometriosis: prospective cohort study. 2017 Aug 29;358:j3778.
• Feng L, Xu Q, Hu Z, Pan H. Lactation and progression to type 2 diabetes in patients with gestational diabetes mellitus: A systematic review and meta-analysis of cohort studies. J Diabetes Investig. 2018 Nov;9(6):1360-1369.
• Figueiredo B, Canário C, Field T. Breastfeeding is negatively affected by prenatal depression and reduces postpartum depression. Psychol Med. 2014 Apr;44(5):927-36.
• Horta BL, Hartwig FP, Victora CG. Breastfeeding and intelligence in adulthood: due to genetic confounding? Lancet Glob Health. 2018 Dec;6(12):e1276-e1277.
• Jacobson LT, Hade EM, Collins TC, Margolis KL, Waring ME, Van Horn LV, Silver B, Sattari M, Bird CE, Kimminau K, Wambach K, Stefanick ML. Breastfeeding History and Risk of Stroke Among Parous Postmenopausal Women in the Women’s Health Initiative. J Am Heart Assoc. 2018 Sep 4;7(17):e008739.
• Krol KM, Grossmann T. Psychological effects of breastfeeding on children and mothers. Bundesgesundheitsblatt Gesundheitsforschung Gesundheitsschutz. 2018 Aug;61(8):977-985.
• Oddy WH. Breastfeeding, Childhood Asthma, and Allergic Disease. Ann Nutr Metab. 2017;70 Suppl 2:26-36.
• Patel AL, Kim JH. Human milk and necrotizing enterocolitis. Semin Pediatr Surg. 2018 Feb;27(1):34-38.
• Unar-Munguía M, Torres-Mejía G, Colchero MA, González de Cosío T. Breastfeeding Mode and Risk of Breast Cancer: A Dose–Response Meta-Analysis. Journal of Human Lactation. 2017;33(2):422-434.
• Victora CG, Bahl R, Barros AJ, Franca GV, Horton S, Krasevec J, & Lancet Breastfeeding Series Group. (2016). Breastfeeding in the 21st century: Epidemiology, mechanisms, and lifelong effect. The Lancet, 387(10017), 475-490.